Gestió i serveis

L'AMB d'acord amb els convenis de col·laboració signats amb els diferents ajuntaments, realitza la gestió ambiental de les platges metropolitanes i el manteniment del mobiliari, els equipaments i les instal·lacions.


La superfície gestionada coincideix aproximadament amb el domini públic marítimo-terrestre, es a dir, l’espai que hi ha entre la línia de mar i els passejos marítims. Això inclou superfícies de sorra, zones dunars i altres espais dins d’aquest àmbit. L’extensió és de més de 2.000.000 m2. Aquesta gestió s’ha d’ajustar constantment als canvis derivats de:

  • Problemes de regressió, és a dir, la pèrdua de superfície de les platges causada per la pèrdua de sorra.
  • La pressió pel gran nombre de visitants.
  • L’equilibri entre els usos com espai públic i els valors com espais de natura.
Gestió ambiental

La gestió ambiental inclou, entre d’altres feines, la neteja i el manteniment de la sorra en bon estat sanitari, la gestió dels residus,  la neteja dels elements de mobiliari i la gestió i millora de les zones dunars i de la biodiversitat.

  • Garbellament

    És la neteja de la sorra de les platges que es fa amb maquinària. La freqüència del garbellat varia durant l’any. És diària en temporada alta de bany i setmanal o mensual durant els mesos en que l’afluència d’usuaris a les platges disminueix. Per respectar el màxim possible el els ecosistemes de les platges, com el creixement dels sistemes dunars la freqüència d’aquesta neteja també varia entre la zona vora mar i la zona pròxima als sistemes dunars. A temporada alta la neteja és nocturna.

    Aquesta operació es porta a terme amb garbelladores que remouen la sorra fins a 10 cm i que la deixen caure en un sedàs que la filtra tot retenint-ne les partícules més gruixudes. 

     

     

    Es realitza seguiment de les feines de garbellat a traves de sensors gps que registren els treballs.

    Actualment a causa de l’erosió de les platges causada per la pèrdua de sorra en els temporals algunes són massa estretes o amb massa pendent com per fer neteja amb garbelladora. En aquests casos s’ha fet un esforç important per anar assumint aquesta neteja de manera manual.

  • Imant

    És un dispositiu per a l'eliminació de residus metàl·lics de mida petita. Es tracta d'un element imantat de grans dimensions que s'ha incorporat al vehicle de garbellament. Passa a pocs centímetres de la sorra i atrau tot tipus d'objectes metàl·lics perjudicials per al medi i perillosos per als usuaris.

  • Analítiques

    Durant els mesos d'estiu es fa un exhaustiu programa de control i vigilància de la qualitat sanitària i microbiològica de la sorra amb analítiques setmanals. S'analitzen paràmetres microbiològics com la presència de bacteris: Escherichia coli i enterococs fecals. Com actualment, no existeix cap reglamentació espanyola a la que acollir-se amb l’avaluació de la qualitat microbiològica de les sorres de les platges, per tant, de de l’AMB es pren com a referència la norma NTJ13, que regula la higiene dels sorrals de les àrees de joc, tot i que s’utilitzen criteris encara més restrictius tant per a E. coli com per a enterococs. Es planifiquen més de 350 analítiques a la sorra cada any.

    Durant la temporada de bany també es realitzen mensualment analítiques per detectar la possible presència de fongs i llevats a les bases de les dutxes així com una campanya addicional pel control de la legionel·la a les dutxes de les platges.

    En general, els resultats obtinguts any rere any revelen la bona qualitat sanitària de les platges metropolitanes.

  • Neteja manual

    En zones no accessibles per a les màquines, com ara els accessos a la platja, les esculleres, els espigons, els pluvials i les rieres de l'àmbit. Es netegen diàriament les dutxes, els rentapeus, les papereres i la resta d'elements que es troben als accessos, tant manualment com amb aigua a pressió per mantenir-los en bon estat de salubritat i seguretat.

     

     

     

     

    També es realitza neteja manual als espais protegits com les zones ZEPA (zones d'especial protecció per a les aus) o les zones tancades dels espais dunars. En aquests espais no es realitza mai la neteja mecànica amb garbelladora i es procura el mínim trepig de la vegetació possible. La neteja consisteix en l’extracció dels sòlids inorgànics i perillosos durant tot l’any però, en canvi, es deixen els residus vegetals que arriben amb l'onatge a les platges ja que aporten estructura als sistemes dunars i afavoreixen l'hàbitat i l’alimentació d'espècies de fauna com el corriol camanegre. 

  • Buidatge de contenidors

    Les platges metropolitanes disposen de contenidors de gran capacitat. El sistema de recollida és mecànic amb camions compactadors preparats per circular per la sorra. La freqüència de recollida dels residus està definida i varia segons l'estacionalitat i la temporada alta o baixa.

    Els contenidors de platges també disposen de sensors d'emplenament que permeten controlar a  través d'una aplicació informàtica i a temps real el nivell de cadascun. 

     

    Aquesta millora ambiental permet:

    • Optimitzar els recursos.
    • Reduir les emissions de CO2.
    • Reduir la circulació de vehicles i per tant millorar el confort i la tranquil·litat dels usuaris  a la platja.
    • Reduir la compactació de la sorra per trepig.
    • Disposar d'avisos immediats en cas d'incidència
  • Gestió de residus

    Els principals residus generats o que arriben a les platges metropolitanes es poden classificar en quatre tipus:

    • Residus provinents del buidat de papereres i contenidors semisoterrats. Tractats a la planta de triatge de Molins de Rei, s’hi separen les diferents fraccions (envasos, paper, cartró, vidre), es premsen i es transporten a empreses recicladores i centres autoritzats.  
    • Residus provinents de la neteja manual de la sorra i de la neteja amb la garbelladora que es gestionen a la planta de transferència de Viladecans
    • Residus vegetals. Principalment canyes, provinents d’episodis de pluges intenses i temporals marítims, i restes de vegetació invasora retirada dels sistemes dunars que es traslladen a la planta de compostatge de Castelldefels
    • Sòlids orgànics no acceptats. Fa referència a animals morts com meduses o aus, entre d’altres que es gestionen amb protocols d'actuació per episodis d'arribada massiva de meduses o la recollida d'animals marins o terrestres 
  • Pluvials i rieres

    L’AMB gestiona l’obertura a mar de pluvials i rieres en cas d'avisos del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT). Es retira part de la sorra que s’acumula a les desembocadures o canals. L'adequació d’aquestes sortides d’aigua és necessària per prevenir possibles inundacions en àrees urbanes i per evitar que la platja quedi inundada.

  • Espais Dunars

    La gestió integral dels espais dunars inclou els treballs necessaris per al seu manteniment i conservació, com ara: neteja manual, eliminació i/o control d’espècies vegetals invasores que no són pròpies de l’ecosistema, la plantació d’espècies psammòfiles (adaptades a viure a la sorra de la platja), la creació de refugis de biodiversitat o la realització d’estudis i censos de flora i fauna per conèixer més a fons aquests espais de natura.

    Biodiversitat

    Bioplatgesmet


Puja
Instal·lacions i mobiliari

El manteniment d’equipaments i instal·lacions engloba els treballs necessaris per garantir en seu bon estat d’ús, funcionalitat, estètica i seguretat. 

Entre les diferents tasques destaquen: 

  • Manteniment i conservació del mobiliari, equipaments i instal·lacions de les platges.
  • Manteniment i instal·lació de banderes i elements complementaris, d’estat del mar (vermelles, grogues i verdes.
  • Manteniment, conservació i neteja de la xarxa de distribució d’aigua, electricitat i clavegueram i bombament associats a l’àmbit de les platges o que determini l’AMB.
  • Instal·lació, retirada, reubicació i/o emmagatzematge d’elements de temporada.
  • Instal·lació i retirada dels abalisaments marítims de zona de bany, espigons, canals de sortida d’embarcacions, ajudes al bany i protecció de biodiversitat.
  • Manteniment al llarg de tot l’any de 2.500 m d’abalisament de 200 m a les zones protegides del delta del Llobregat.
  • Instal·lacions en temporada alta

    Les platges mantenen una gran part dels equipaments durant tot l’any, com accessos i passeres, dutxes i rentapeus, zones de jocs infantils i esportius, protecció de les zones dunars, bancs, senyalització, etc. A més, la preparació de temporada alta suposa una gran quantitat de feines per equipar les platges, algunes de els quals són:

    • Allargar passeres de fusta amb unb total de 2.000 m
    • Instal·lació de 13 pèrgoles per a accessos amb ajuda al bany
    • Instal·lació de 45 mòduls de primers auxilis, lavabos i lavabos adaptats (prèviament, durant l’hivern s’han realitzat reparacions i millores)
    • Instal·lació de 29 km d’abalisament de zona de bany, més de 20 punts de cordades d’ajuda al bany, abalisament d’espigons i  20 canals de sortida d’embarcacions
    • Senyals informatives associades als equipaments de temporada
    • Posada a punt per al servei de les platges que disposen de megafonia
    • Instal·lació d’aparcabicicletes
    • Instal·lació de cadires de vigilància 
    • Adequació de tancaments de les zones dunars
    • Reubicació d’elements a causa dels canvis soferts per les platges als temporals d’hivern
    • Buidat de sorra dels pous de dutxa
    • Reforç de papereres de platja 
       
  • Catàleg de mobiliari

    Els equipaments de les platges són un punt clau per a la prestació de serveis i segueixen un criteri d'homogeneïtat per tal que les persones usuàries puguin trobar les mateixes condicions sigui quina sigui la platja que visitin. D’aquesta manera es reforça la idea de trobar-se en l’espai continu i de gestió comuna que suposa el litoral metropolità.

    Els elements de mobiliari de les platges metropolitanes responen a dissenys acurats que compleixen els requeriments de qualitat, funcionalitat, estètica i adaptació a l'entorn. Molts han estat dissenyats pels mateixos serveis tècnics de l'AMB, a partir d'anys d'experiència i han rebut diversos reconeixements.

    L'AMB disposa del catàleg de mobiliari de les platges metropolitanes que recull els elements disponibles i que s’actualitza amb els nous models a mesura que es validen els seus dissenys. 

    Catàleg mobiliari

  • Equipaments i instal·lacions

    Actualment, les tipologies i elements de què es disposa per equipar les platges són:

    • Equipaments
      • Bancs
      • Aparca-bicicletes
      • Papereres
      • Contenidors de gran capacitat
      • Passeres
      • Senyalització (senyals d’advertència, d’accés, de sortides d’embarcacions, de pluvials i rieres, de biodiversitat, d’informació de serveis, etc)
      • Tanques dunars
      • Abalisament i cordades marítimes
      • Torres d’observació d’aus
    • Instal·lacions
      • Dutxes
      • Rentapeus
      • Fonts
      • Instal·lacions d'aigua, electricitat i clavegueram
    • Serveis
      • Elements de megafonia
      • Armaris i salvavides
      • Torres i cadires de vigilància 
      • Mòduls de servei (salvament, lavabo, naturaula)
      • Elements d’accessibilitat
        • Estructures d'ombreig
        • Cadires dutxes
        • Passera enrotllable
        • Abalisament ajuda al bany
    • Elements esportius
      • Jocs futbol-platja
      • Jocs korfbal
      • Jocs volei-platja
      • Elements gimnàstics
      • Àrees d'entrenament físic
    • Jocs infantils

    L'AMB estableix protocols i planificacions que minimitzen els danys sobre els equipaments durant els temporals de tardor i hivern.
    Se’n retira preventivament la part que es preveu que pot quedar afectada. Els elements de les zones més allunyades de l'aigua i més properes als passeigs marítims es mantenen més enllà de la temporada de bany ja que les platges són espais de natura que es gaudeixen  compartir durant tot l’any.

  • Projectes recents
    • Pèrgola zona d'ombra 

    Estructures metàl·liques, desmuntables dotades d’una plataforma amb paviment de fusta que facilita el desplaçament de les persones usuàries amb mobilitat reduïda i les connecten amb la passera d’accés. L’element que proporciona l’ombra d’aquesta estructura és també modular i desmuntable, amb panells de vímet natural trenat. El conjunt és una construcció sostenible, amb materials reciclables i reutilitzable en d’altres ubicacions. S’han instal·lat un total de 13 unitats, una d’elles de configuració doble, estan col·locats a la sorra, properes a la zona de bany, i sempre van associades a les passeres que arriben al trencant d’aigua. Aquests espais s’utilitzen pels equips de personal tècnic i voluntaris que donen suport per entrar i sortir del mar i gaudir del bany a persones amb diversitats funcionals, així es facilita l’intercanvi a la cadira amfíbia per al bany assistit i proporcionen un espai ombrejat d’espera del torn. 

     

    • Implantació de quatre noves àrees d’entrenament físic

    Quatre noves àrees d’entrenament físic als municipis de Castelldefels, el Prat de Llobregat, Sant Adrià del Besòs i Badalona per a la pràctica de workout o cal·listènia, modalitat esportiva basada en l’entrenament a l’aire lliure amb moviments del cos que aprofiten la força de la gravetat i del propi pes. 

    Aquestes àrees compten amb les zones de seguretat necessàries per aquests aparells i compleixen les mesures i les especificacions tècniques del fabricant i les normes de seguretat específiques per aquest tipus d’elements

     

    • Passeres de més amplada als accessos adaptats amplada accessible

    Nous mòduls de passera amb les mateixes dimensions que les existents, que tal i com indica la normativa d’accessibilitat a l’espai públic, tenen una amplada total de 1,80 m amb franges laterals de color blau de 5 cm. Aquestes mides permeten el gir de 180º d’una cadira de rodes i el creuament de cadires amb persones caminant còmodament. S’han instal·lat en mòduls independents en filera, permetent una llargada, que en temporada de bany arribi fins a la vora de l’aigua, donat que les passeres d’accés sobre la sorra de la platja són un element de mobiliari que segons la Llei de Costes, ha de ser desmuntable. Durant la temporada de bany queden instal·lades gairebé 2 kilòmetres de passeres d’aquesta tipologia.
     


Puja
Innovació

L'AMB ha implementat durant el 2017 un nou model de gestió smart que disposa d'eines que permeten l'explotació i l'anàlisi de les dades. Amb un simple clic, dona respostes a consultes tan bàsiques com el nombre d'incidències gestionades i el cost de la reparació associat. D'altra banda, el model també permet consultar un inventari actualitzat de tots els elements que trobem als parcs i a les platges (quants arbres, bancs, superfícies de paviments, dutxes i un llarg etcètera).

  • Megafonia smart
    Megafonia


    El nou sistema de megafonia està pensat per poder donar als usuaris de la platja missatges referents a la seguretat i emergències, com pot ser mal estat del mar, canvi de banderes, nens perduts, etc.

    El bàcul de megafonia és un element autònom que s'alimenta d'energia solar. Els equips d'emergència hi podran accedir utilitzant diferents tecnologies com són 3G/4G, Wi-Fi o radiofreqüència.

    De cara al futur, aquest suport permetrà la instal·lació de multitud de sensors i sistemes smart com ara sondes de temperatura o punts repetidors de xarxa Wi-Fi.

    Més informació

  • Infoplatges
    App Infoplatges

    Webapp (PWA) que serveix per conèixer l'estat de les platges metropolitanes. Conté informació sobre les 41 platges metropolitanes: geolocalització, el temps, la temperatura i l'estat del mar, velocitat del vent, serveis i les instal·lacions, accessos, aparcaments, transports públics, activitats, serveis de primers auxilis, etc. Es pot consultar el web de parcs o instal·lar-la des del navegador com a pantalla d'inici o accés directe. La webapp és gratuïta per a telèfons i tauletes mòbils. A més, els usuaris poden fer-hi consultes o presentar queixes i suggeriments.

    Infoplatges

  • Projecte Dunes

    L'objectiu d'aquest projecte és recuperar els ecosistemes dunars de les platges metropolitanes. Tradicionalment, moltes de les platges metropolitanes tenen zones on de manera natural s'hi generen dunes, acumulacions de sorra que són l'hàbitat de diverses espècies animals i vegetals autòctones.

    Des de fa anys, però, a causa de l'acció humana i de la presència d'espècies invasores, les dunes han anat desapareixent, i, per tant, també han anat desapareixent la fauna i la flora pròpies de la zona.

    Recentment, l'AMB s'ha integrat en el projecte europeu OPERAS, que permetrà recuperar i millorar els paisatges dunars a les platges del Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels.

    Aquest projecte preveu diverses accions. Per una banda, es retirarà bona part de la vegetació invasora que perjudica l'ecosistema, de manera que s'afavorirà el creixement de les espècies dunars. Per altra banda, es crearan dunes completament noves, per propiciar el retorn de la flora i la fauna autòctones. Com que aquest projecte preveu dunes creades artificialment, però també deixar que la natura segueixi el seu curs, aquestes dunes reben el nom de "dunes híbrides".

    El projecte compta amb una proposta innovadora de col·laboració ciutadana (crowdsourcing) a través de les noves tecnologies. L'acció consisteix a fer que cada persona enviï fotos geoposicionades —via Twitter amb el hashtag #volemdunes— amb informació sobre fauna, flora, dinàmica litoral i sobre el transport eòlic de la sorra del lloc on es troba de la platja. Un cop recollides les dades s'han d'introduir, via web, a la geobase del projecte, on es pot afegir informació més detallada. Així es genera un mapa col·laboratiu amb informació sobre:

    • Desnivell brusc de sorra: presència d'un desnivell brusc de sorra en un punt determinat d'una platja, per efecte d'un temporal.
    • Fauna de duna: presència d'algun exemplar de fauna associat a l'hàbitat de duna.
    • Flora de duna: presència d'algun exemplar de flora associat a l'hàbitat de duna.
    • Sorra en moviment: evidències de sorra en moviment per efecte del vent i registres de la velocitat del vent.
    • Arribada màxima d'aigua: evidències de l'arribada d'aigua fins un punt concret de la platja, per efecte d'un temporal.

     

     


    Projecte #volemdunes

    Mapa interactiu de les platges deltaiques

     

     


Puja
Qualitat

L'AMB desenvolupa un model de control de qualitat que permet una valoració objectiva de la qualitat del manteniment de l'espai públic. Aquesta política de qualitat i medi ambient queda reflectida en el model de gestió SIGQMA, l'eix vertebrador de l'estratègia d'actuació de l'AMB.

Aquesta política té un seguit de principis que ha d'assumir tant el personal de l'AMB com els proveïdors de la institució.

SIGQMA

Tanmateix l'AMB disposa d'un laboratori propi que duu a terme el control de la qualitat de la sorra. Sovint, els banyistes passen més temps a la sorra que a l'aigua. Tot i que la legislació (2006/7/EC) només obliga al control microbiològic de l'aigua, per assegurar que la qualitat de les platges no presenta cap perill l'AMB porta un control de la sorra durant tota la campanya de neteja de platges.

Entre els mesos de maig i setembre, es recullen unes 360 mostres de sorra en 20 punts de control, que coincideixen amb les zones amb més presència de banyistes o risc més elevat de contaminació. Val a dir que, en el 100% de les platges metropolitanes, els aquests valors es mantenen, amb un amplíssim marge, per sota dels límits recomanats.

Laboratori de l'AMB

El control general de la qualitat dels espais i equipaments de les platges es fa en dos àmbits diferenciats. D'una banda el mobiliari i, de l'altra, la neteja de les platges:

  • Mobiliari i instal·lacions

    El control de qualitat del mobiliari i de les instal·lacions de les platges metropolitanes es farà mensualment i s'avaularà segons el següent procediment:

    Puntuacions de qualitat

    • Correcte (60 punts). Estat satisfactori.
    • Acceptable (40 punts). Representa el límit inferior d'admissibilitat.
    • Inacceptable (20 punts). Els defectes dels elements trenquen l'objectiu fixat al contracte.
    • Crític (10 punts). El nivell d'inacceptabilitat és particularment greu i requereix una intervenció immediata.

    Àmbits de qualitat i valor global

    Es consideren àmbits de la qualitat les platges de cada terme municipal. Mensualment es dona un valor qualitatiu per a cada àmbit.

    El valor global s'obtindrà per agregació dels valors dels diferents àmbits de qualitat, calculant la seva mitjana aritmètica que es considerarà com el valor mensual de la qualitat del contracte.

    Valoració dels àmbits municipals

    Cada mes s'obtindran dues valoracions de qualitat:

     

    1. Valoració general: inclourà totes les incidències recollides durant el mes.
    2. Valoració de l'empresa: no inclourà aquelles incidències no imputables al contractista. Aquesta valoració serà la que donarà lloc a les deduccions corresponents.

    Valoració dels objectes de qualitat

     

     

     

    Abalisament espigons, zones de bany i punts d'ajuda al bany Mòduls de dutxes
    Armaris salvavides Papereres
    Bancs de polièster, cadires de dutxa i mòduls múltiples de fusta Passarel·les
    Elements de retolació Rentapeus
    Jocs infantils Tanques de fusta de pluvials
    Magatzems Torres i cadires de vigilància
    Megafonia  


    L'AMB formularà periòdicament enquestes als diferents serveis tècnics municipals per tal de contrastar el nivell de qualitat obtingut amb les seves apreciacions.

     

     

  • Neteja

    El control de qualitat es basa en els mateixos paràmetres que el control de mobiliari: definint àmbits i aplicant puntuacions sobre la qualitat.

    Les zones de control en el cas de la neteja de sorra són sis:

    • Àrees de servei: zona d'un metre d'amplada que envolta el conjunt d'elements que s'agrupen als accessos (dutxes, passeres, papereres, etc.).
    • Zona no garbellada: superfície de platja (corresponent a 50 m d'amplada) on no es garbella la sorra, perquè és impossible accedir-ho i perquè les seves característiques ho impedeixen (sòls compactats, amb roques, etc.) i per tant la neteja es fa manualment. Inclou les zones amb vegetació i protegides que es troben dins del límit d'àmbit de manteniment.
    • Zona garbellada: superfície de platja (corresponent a 50 m d'amplada) que, de manera periòdica, es garbella mecànicament.
    • Zona humida: superfície de platja (corresponent a 50 m d'amplada) que forma la franja de sorra on arriben les onades i que es neteja principalment de manera manual.
    • Pluvials i rieres: cada unitat de sortida del pluvial o riera a la platja amb la seva zona d'influència (zona que queda coberta amb aigua quan s'obren).
    • Esculleres, espigons i altres espais litorals: espai longitudinal d'uns 50 m d'amplada format per agrupacions de roques, contínues o no, en les parts que limiten amb la sorra i que són accessibles des d'aquesta. Poden estar disposades paral·lelament al mar, com a defenses de passeigs marítims o de la mateixa costa, o bé perpendicularment, formant espigons. També s'inclouen en aquest grup les costes rocalloses naturals.

    Per definir quina serà la puntuació que marcarà el nivell de qualitat del servei de neteja es defineixen un seguit de paràmetres, en forma de tipus de brutícia, a cadascuna de les sis zones de control.

    L'absència o presència dels següents elements indiquen el grau de qualitat del servei:

    • Sòlid perillós: qualsevol objecte susceptible de produir danys als usuaris de les platges: vidres, claus, hams, estelles, xeringues, etc.
    • Sòlid antihigiènic: objecte orgànic (excrements, restes d'animals, plantes en putrefacció, etc.) o inorgànic (bolquers, tampons, preservatius, etc.) que per les seves característiques i riscos pugui resultar molest o presentar riscos d'infecció als usuaris.
    • Sòlid petit: objecte d'origen inorgànic que per les seves petites dimensions és difícil de retirar, com burilles, palets de plàstic, paperets, etc.
    • Sòlid mitjà: objecte inorgànic entre 5 i 30 cm (envasos d'aigua, llaunes, etc.).
    • Sòlid gran: objectes inorgànics de dimensions superiors als 30 cm.
    • Sòlid orgànic no acceptat (SONA): elements orgànics relacionats amb la dinàmica normal de les platges però que no són acceptables per les molèsties que poden suposar pels usuaris (pudors, etc.). Per exemple, acumulacions de musclos, algues, meduses, peixos i altres animals morts.
    • Residus vegetals grans: restes de plantes de mida gran (més de 5 cm) que no suposen perill ni molèsties importants per als usuaris (troncs, branques, canyes, etc.).
    • Residus vegetals petits: restes de plantes de mida petita (menys de 5 cm) que no suposen perill ni molèsties importants per als usuaris.
    • Vegetació excessiva: es considera així la vegetació que afecta els elements de mobiliari o la seva àrea de servei d'una alçada superior als 10 cm o que, per la seva extensió i alçada, en general afecti negativament la neteja.

    Altres elements que es tenen en compte per definir el grau de qualitat del servei són la uniformitat, l'aspecte i el tracte del personal, la seva professionalitat i l'equip gestor o la fiabilitat de l'empresa operadora.

    Finalment, per definir la qualitat del servei de neteja també es valorarà el temps d'actuació: el que passa entre la notificació d'una incidència i la seva resolució. Aquesta valoració la fa el mateix municipi.

  • Exemple d'aplicació de l'àmbit, objecte i valor

    DUTXES

    Es valoraran mitjançant tres paràmetres: funcionament, estat del mòdul i neteja.

    La valoració es farà per lots. Cada lot estarà format per la totalitat de dutxes de cada municipi.

    Funcionament

    Per al paràmetre de funcionament es prendrà com a unitat de mesura el pal de dutxa amb el seu corresponent pou de drenatge.

     

    • Es considera que el funcionament és correcte quan el temporitzador funciona correctament i l'aigua surt en cabal i en la direcció correctes, sense que es formin erosions ni basses al voltant. El pou drena bé i la conducció de subministrament d'aigua es troba soterrada i lliure de fuites.
    • Es considera que el funcionament no és correcte quan alguna de les consideracions anteriors no succeeix.

     


Puja
Dades d'emissions

NETEJA

 

 

Abast Fonts d'emissió 2011
(t CO2 eq)
2012
(t CO2
eq)
2013
(t CO2
eq)
2014
(t CO2
eq)
ABAST 1.
EMISSIONS DIRECTES
Consum de combustibles  119 92 14 1
Dièsel  119 92 14 0
Gasolina  0 0 0 1
Desplaçaments amb flota pròpia  211 228  214 189
Cotxe dièsel  200 191 187 189
Cotxe gasolina 0,8  3,6 2,4 0
Cotxe biodièsel  10 33 25 0
TOTAL ABAST 1 330 319 228 190
ABAST 2.
INDIRECTES
Consum elèctric oficines  4,4 4,2 3,3 0
TOTAL ABAST 2 4,40 4,25 3,29 0,00
ABAST 3.
ALTRES EMISSIONS INDIRECTES
Desplaçaments amb transport extern 0 0 0 0
Consum material d'oficina 0 0 0 0
Tractament de residus generats 825 476 473 617
Tractament  825 476 473 617
Consum d'aigua  0 0 0 0
TOTAL ABAST 3 825  476 473 617
  Petjada de carboni total 1.160 799 704 808
Petjada de carboni per mgestionat (kg CO/m) 14,2  13,8 9,8  8,6
Petjada de carboni per ocupant (kg CO/ocupant) - - - 0,2


MANTENIMENT

 

 

 

 

Abast Fonts d'emissió 2011
(t CO2 eq)
2012
(t CO2
eq)
2013
(t CO2
eq)
2014
(t CO2
eq)
ABAST 1.
EMISSIONS DIRECTES
Consum de combustibles  8,8 0,0  0,0  9,4
Dièsel  8,8 0,0  0,0  9,4
Desplaçaments amb flota pròpia  39 17 29 37
Cotxe dièsel  15 17 29 37
Cotxe gasolina 24 0 0 0
TOTAL ABAST 1 48 17 29 46
ABAST 2.
INDIRECTES
Consum elèctric oficines  2,5 3,6 3,2 0
TOTAL ABAST 2 3 4 3 0
ABAST 3.
ALTRES EMISSIONS INDIRECTES
Desplaçaments amb transport extern 0 0 0 0
Consum material d'oficina 0 0 0 0
Tractament de residus generats 0 0 1,0  4,6
Tractament  0 0 1,0  4,6
Consum d'aigua  0 0 0 0
TOTAL ABAST 3 0 0 1,0  4,6
  Petjada de carboni total 51 20 33 51
Petjada de carboni per mgestionat (kg CO/m) 1,8  0,7  1,1  1,7
Petjada de carboni per ocupant (kg CO/ocupant) 0,006  8,99E-05  0,004 0,006

 

 


Puja
Enquestes

Cada dos anys es fan enquestes als usuaris per tal de conèixer-ne les característiques i comportaments, així com quina percepció tenen i quin és el grau de satisfacció.

Les conclusions extretes de les enquestes es tenen en compte a l'hora de definir les actuacions de millora necessàries a les platges metropolitanes.


Puja

Resultats de les enquestes

  • false
    Tema:
    Platges
    Públic:
    Educació no reglada, ciutadania, famílies i lleure
    Tipus:
    Informatiu
    Format:
  • false
    Tema:
    Platges
    Públic:
    Educació no reglada, ciutadania, famílies i lleure
    Tipus:
    Informatiu
    Format: