Àrea Metropolitana de Barcelona

El territori metropolità té clima mediterrani i per això acostuma a patir pluges torrencials. A més, la intensa urbanització de la geografia metropolitana agreuja encara més les conseqüències dels aiguats perquè redueix el drenatge natural del territori.

Dades ambientals

El drenatge d'aigua pluvial es fa de manera diferent si es tracta d'una zona urbanitzada o d'una de no urbanitzada, ja que en la primera el sistema de drenatge és artificial i en la segona només és un complement del sistema natural del territori.

El sistema de drenatge de les zones urbanitzades coincideix amb la xarxa de clavegueram (la municipal i la metropolitana) i amb els col·lectors d'aigües. Adopta dues formes diferents:

• Sistema unitari: les aigües residuals i les pluvials es transporten i regulen conjuntament.
• Sistema separatiu: les aigües residuals i les pluvials es transporten per conductes diferents.

La major part de l'àrea metropolitana disposa del sistema unitari.

En els sistemes unitaris, una part reduïda de l'aigua pluvial també es porta a les estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR), on, juntament amb les aigües residuals, es tracta abans de retornar-la al medi receptor.
 

Dipòsit de retenció

A part de les xarxes de clavegueram i la xarxa de col·lectors, el sistema de drenatge també disposa d'estructures de regulació, com ara els dipòsits de retenció, les basses de laminació o els sistemes anti-DSU (que eviten la sortida d'aigua del clavegueram) per controlar el cabal d'aigua que no pot absorbir el sistema de sanejament per si sol i de manera immediata, normalment a causa de les pluges.

Aquestes aigües retingudes poden depurar-se més tard o se'n pot reduir la càrrega contaminant sòlida abans d'abocar-les al medi receptor.

Sistema de drenatge en zones urbanes i no urbanes

El sistema principal de drenatge són les rieres naturals, que porten l'aigua fins a altres rieres, rius o el mar. Per a les situacions de pluja més abundant també es construeixen basses de laminació per regular el cabal de les rieres.

L'AMB redacta el Pla director d'aigües pluvials (PDAP). El PDAP és un estudi de les zones inundables actuals i potencials que serveix per determinar les necessitats d'infraestructures al territori metropolità.

Pla director d'aigües pluvials (PDAP)

L'AMB també col·labora amb l'ACA per netejar i fer el manteniment de les lleres de les rieres. Aquesta tasca consisteix a condicionar les rieres, esbardissar-ne els marges, drenar-ne els sediments, retirar tots els materials que s'acumulen al voltant, reperfilar la secció de la riera per recuperar-ne la capacitat hídrica i tractar la vegetació. Aquests programes de neteja i manteniment es porten a terme segons les necessitats que manifesten els ajuntaments metropolitans.

Actuacions singulars municipals i metropolitanes per prevenir les inundacions:

• Dipòsit de retenció del Camp de l'Empedrat a Cornellà.
• Bassa de laminació de la riera de Sant Llorenç, als termes municipals de Viladecans, Gavà i Sant Climent de Llobregat.
• Canalització del torrent Fondo entre la C-32 i la riera Roja a Viladecans.
• Dipòsit anti-DSU de la Bunyola i Aviació al Prat de Llobregat.
• Dipòsit de retenció al solar l'Estrella de Badalona.

BINGO: innovar en la gestió de l'aigua — un futur millor sota el canvi climàtic (2015-2019)

El projecte BINGO —finançat per la UE a través del Programa Horizon 2020— tenia per objectiu proporcionar coneixements i eines pràctiques als gestors tècnics i els polítics perquè poguessin fer front a totes les projeccions climàtiques, incloent-hi sequeres i inundacions, provocades pel canvi climàtic.

Després de quatre anys de treball, el 13 de juny de 2019 es va celebrar a Badalona la jornada de presentació dels resultats del Projecte BINGO. En el transcurs de la jornada es va explicar amb detall l'evolució del projecte i tots els càlculs que s'havien fet. Es van descriure, d'una banda, les inundacions urbanes que es produeixen sobtadament i, de l'altra, els desbordaments del sistema de sanejament (Descàrrega del Sistema de Sanejament, DSS) a conseqüència de la variació de les precipitacions que es produiran a causa del canvi climàtic a curt i llarg termini. Així mateix, es van proposar un seguit de mesures d'adaptació i se'n va fer una anàlisi cost-benefici.