Gestió i serveis

La gestió de les platges es fa en coordinació amb els diferents ajuntaments: manteniment i ampliació del mobiliari de platges i altres equipaments, neteja de la sorra a través de mitjans manuals i mecànics, retirada de residus i manteniment de les zones dunars. Aquesta gestió de les platges, que abasten una extensió de més de 2.000.000 m2, s’ha d’ajustar constantment als canvis derivats de problemes de regressió, canvis en la freqüentació i la pressió exercida pel gran nombre de visitants.

Neteja i residus

Les platges es netegen cada dia, atès que els usuaris fan ús d'aquests espais per a les seves activitats esportives i de lleure, tant a l'estiu com durant la resta de l'any. Tenir una sorra neta i amb bona qualitat sanitària és un objectiu prioritari que la gestió de l'AMB aconsegueix a través de diferents tipus d'actuacions.

La gestió dels residus ha anat avançant cap a una major sostenibilitat en els últims anys. Els residus de papereres i provinents de la neteja manual, molts dels quals són envasos, es porten a una planta de triatge en destí de l'AMB, on se separen en fraccions pel tractar-les i reciclar-les posteriorment. L'any 2013 es va començar a aplicar un protocol per la valorització dels residus vegetals (canyes, troncs, etc.) que es troben a les platges i que arriben amb els temporals. Així mateix, s'han definit protocols d'actuació per possibles episodis d'arribada massiva de meduses i també per la recollida d'animals marins o terrestres que arriben a les platges de l'àrea metropolitana. Els residus del garbellament es porten a una planta de transferència per tal de gestionar-los correctament.

Instal·lacions de tractament de residus

  • Garbellament

    És la neteja de la sorra de les platges que es fa mecànicament cada dia des de Setmana Santa fins a finals de setembre, coincidint amb la temporada de bany, i un mínim de dos cops al mes la resta de l'any.

    Aquesta operació es porta a terme amb garbelladores que remouen la sorra fins a 10 cm i que la deixen caure en un sedàs que la filtra tot retenint-ne les partícules més gruixudes.




     


    Per al garbellament de la sorra s'utilitzen dos models de màquines garbelladores, un d'especial per a les zones extensives i un model petit i autopropulsat per a les zones de difícil accés.

  • Imant

    Una de les novetats pel que fa a la neteja de les platges és un dispositiu per a l'eliminació de residus metàl·lics de mida petita. Es tracta d'un element imantat de grans dimensions que s'ha incorporat al vehicle de garbellament. Passa a pocs centímetres de la sorra i atreu tot tipus d'objectes metàl·lics perjudicials per al medi i perillosos per als usuaris.

  • Analítiques

    Durant els mesos d'estiu es fa un exhaustiu programa de control i vigilància de la qualitat sanitària i microbiològica de la sorra, mitjançant analítiques setmanals. Els criteris d'avaluació es basen en els establerts per l'Institut Pasteur de Lille, però amb barems més estrictes. En general, els resultats obtinguts, any rere any, revelen el bon estat de salut de les platges metropolitanes.

  • Neteja manual

    Complementàriament, es duu a terme una neteja manual que consisteix en la recollida de residus en zones no accessibles per a les màquines, com ara els accessos a la platja o les esculleres. Diàriament es netegen les dutxes, els rentapeus, les papereres i la resta d'elements que es troben als accessos, tant manualment com amb aigua a pressió per mantenir-los en bon estat de salubritat i seguretat.

    Es té una cura especial en la neteja dels espais protegits, com les zones ZEPA (zones d'especial protecció per a les aus) o les zones tancades dels espais dunars, per tal de no perjudicar ni la flora ni la fauna autòctona. Aquestes tasques es fan en col·laboració amb els ajuntaments.

  • Buidatge

    Les papereres de gran capacitat es buiden amb camions compactadors preparats per circular per la sorra. En aquells indrets de la platja on no poden actuar les màquines, aquest buidatge i la recollida dels residus es fa manualment.


Up
Equipament

L'equipament de les platges és un punt clau de caracterització d'aquests espais i segueix un criteri d'homogeneïtat per tal que els usuaris puguin trobar les mateixes condicions de servei sigui quina sigui la platja que visitin, i així es reforça la idea de trobar-se en un espai continu i de gestió comuna.

Els elements de mobiliari de les platges metropolitanes responen a dissenys acurats que compleixen els requeriments de qualitat, funcionalitat, estètica i adaptació a l'entorn. Molts han estat dissenyats pels mateixos serveis tècnics de l'AMB, a partir d'anys d'experiència i han rebut diversos reconeixements.

L'AMB posa a disposició dels ajuntaments un catàleg de mobiliari de les platges metropolitanes que recull totes els elements disponibles i que es va actualitzant amb nous models a mesura que es validen els seus dissenys.

El servei de manteniment de mobiliari i equipaments de les platges metropolitanes s'encarrega de mantenir en correcte estat tots els elements (jocs infantils i esportius, dutxes, passeres, etc.) per tal que els usuaris puguin gaudir de la seva estada a les platges amb comoditat i seguretat.

Actualment, les tipologies i elements de què es disposa per moblar les platges són:

  • Accessibilitat: passeres, passeres enrotllables i aparcabicicletes.
  • Higiene i salubritat: dutxes, rentapeus, bancs, papereres de gran capacitat.
  • Mòduls de serveis: primers auxilis, lavabos, lavabos i vestidors adaptats, policia i  informació, quiosc bar, magatzem i pèrgola.
  • Oci i lleure: jocs infantils, aparells d'exercici físic, porteries, xarxes i pals de vòlei, camp de corfbol.
  • Seguretat i informació: torre de vigilància, cadira de vigilància, armari de SOS, abalisament i megafonia.
  • Senyalització: tòtems, banderoles i cartel·les, senyals de sorra amb bandera de l'estat del mar, senyals de passeig, d'espigons, de sortida d'embarcacions i de kite-surf

Durant la temporada baixa l'AMB retira preventivament part del mobiliari.

  • Projectes relacionats
  • Nous projectes: corfbol
    Cistella de korfbal

     


    Aquest equipament consta de dos pals amb una cistella sense taulell. Cada pal és un perfil tubular d'acer inoxidable AISI 316 L amb un diàmetre de 0,20 m, acabat amb una cistella de diàmetre 0,41 m i amb corda blava. L'àrea es compon de dos pals separats deu metres entre ells.

    Els pals tenen un longitud total de 5 metres dels quals 1,5 m son soterrats 3,5 vistos (mida que ha de fer segons normes de joc). Els disseny és innovador i resistent als ambients salins de les platges.

    El corfbol és una esport que es juga entre dos equips que intenten introduir una pilota dins d'una cistella sense taulell. Els equips són mixts, formats per quatre homes i quatre dones, i l'àrea de joc es divideix entre les zones d'atac i de defensa.

    El corfbol es basa en els principis de la cooperació, la no-violència, la no especialització, l'habilitat i la coeducació. És un dels exemples més clars de les possibilitats d'evitar la segregació per sexes a l'esport.

    Amb aquest equipament, a més de la funció educativa, es vol fer més agradable l'estada a la platja per a tots els usuaris i promocionar les pràctiques esportives.

    El primer camp de corfbol a les platges metropolitanes s'ha instal·lat a la platja del Bogatell de Barcelona. Durant l'any 2014 s'instal·laran 7 elements més a la resta de municipis metropolitans amb platges.

    Federació de Korfbal

     


Up
Innovació

L'AMB ha implementat durant el 2017 un nou model de gestió smart que disposa d'eines que permeten l'explotació i l'anàlisi de les dades. Amb un simple clic, dona respostes a consultes tan bàsiques com el nombre d'incidències gestionades i el cost de la reparació associat. D'altra banda, el model també permet consultar un inventari actualitzat de tots els elements que trobem als parcs i a les platges (quants arbres, bancs, superfícies de paviments, dutxes i un llarg etcètera).

  • Megafonia smart
    Megafonia


    El nou sistema de megafonia està pensat per poder donar als usuaris de la platja missatges referents a la seguretat i emergències, com pot ser mal estat del mar, canvi de banderes, nens perduts, etc.

    El bàcul de megafonia és un element autònom que s'alimenta d'energia solar. Els equips d'emergència hi podran accedir utilitzant diferents tecnologies com són 3G/4G, Wi-Fi o radiofreqüència.

    De cara al futur, aquest suport permetrà la instal·lació de multitud de sensors i sistemes smart com ara sondes de temperatura o punts repetidors de xarxa Wi-Fi.

    Més informació

  • Infoplatges
    App Infoplatges

    Webapp (PWA) que serveix per conèixer l'estat de les platges metropolitanes. Conté informació sobre les 41 platges metropolitanes: geolocalització, el temps, la temperatura i l'estat del mar, velocitat del vent, serveis i les instal·lacions, accessos, aparcaments, transports públics, activitats, serveis de primers auxilis, etc. Es pot consultar el web de parcs o instal·lar-la des del navegador com a pantalla d'inici o accés directe. La webapp és gratuïta per a telèfons i tauletes mòbils. A més, els usuaris poden fer-hi consultes o presentar queixes i suggeriments.

    Infoplatges

  • Projecte Dunes
    Dunes

    L'objectiu d'aquest projecte és recuperar els ecosistemes dunars de les platges metropolitanes. Tradicionalment, moltes de les platges metropolitanes tenen zones on de manera natural s'hi generen dunes, acumulacions de sorra que són l'hàbitat de diverses espècies animals i vegetals autòctones.

    Des de fa anys, però, a causa de l'acció humana i de la presència d'espècies invasores, les dunes han anat desapareixent, i, per tant, també han anat desapareixent la fauna i la flora pròpies de la zona.

    Recentment, l'AMB s'ha integrat en el projecte europeu OPERAS, que permetrà recuperar i millorar els paisatges dunars a les platges del Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels.

    Aquest projecte preveu diverses accions. Per una banda, es retirarà bona part de la vegetació invasora que perjudica l'ecosistema, de manera que s'afavorirà el creixement de les espècies dunars. Per altra banda, es crearan dunes completament noves, per propiciar el retorn de la flora i la fauna autòctones. Com que aquest projecte preveu dunes creades artificialment, però també deixar que la natura segueixi el seu curs, aquestes dunes reben el nom de "dunes híbrides".

    El projecte compta amb una proposta innovadora de col·laboració ciutadana (crowdsourcing) a través de les noves tecnologies. L'acció consisteix a fer que cada persona enviï fotos geoposicionades —via Twitter amb el hashtag #volemdunes— amb informació sobre fauna, flora, dinàmica litoral i sobre el transport eòlic de la sorra del lloc on es troba de la platja. Un cop recollides les dades s'han d'introduir, via web, a la geobase del projecte, on es pot afegir informació més detallada. Així es genera un mapa col·laboratiu amb informació sobre:

    • Desnivell brusc de sorra: presència d'un desnivell brusc de sorra en un punt determinat d'una platja, per efecte d'un temporal.
    • Fauna de duna: presència d'algun exemplar de fauna associat a l'hàbitat de duna.
    • Flora de duna: presència d'algun exemplar de flora associat a l'hàbitat de duna.
    • Sorra en moviment: evidències de sorra en moviment per efecte del vent i registres de la velocitat del vent.
    • Arribada màxima d'aigua: evidències de l'arribada d'aigua fins un punt concret de la platja, per efecte d'un temporal.

     

     


    Projecte #volemdunes

    Mapa interactiu de les platges deltaiques

     

     


Up
Qualitat

L'AMB desenvolupa un model de control de qualitat que permet una valoració objectiva de la qualitat del manteniment de l'espai públic. Aquesta política de qualitat i medi ambient queda reflectida en el model de gestió SIGQMA, l'eix vertebrador de l'estratègia d'actuació de l'AMB.

Aquesta política té un seguit de principis que ha d'assumir tant el personal de l'AMB com els proveïdors de la institució.

SIGQMA

Tanmateix l'AMB disposa d'un laboratori propi que duu a terme el control de la qualitat de la sorra. Sovint, els banyistes passen més temps a la sorra que a l'aigua. Tot i que la legislació (2006/7/EC) només obliga al control microbiològic de l'aigua, per assegurar que la qualitat de les platges no presenta cap perill l'AMB porta un control de la sorra durant tota la campanya de neteja de platges.

Entre els mesos de maig i setembre, es recullen unes 360 mostres de sorra en 20 punts de control, que coincideixen amb les zones amb més presència de banyistes o risc més elevat de contaminació. Val a dir que, en el 100% de les platges metropolitanes, els aquests valors es mantenen, amb un amplíssim marge, per sota dels límits recomanats.

Laboratori de l'AMB

El control general de la qualitat dels espais i equipaments de les platges es fa en dos àmbits diferenciats. D'una banda el mobiliari i, de l'altra, la neteja de les platges:

  • Mobiliari i instal·lacions

    El control de qualitat del mobiliari i de les instal·lacions de les platges metropolitanes es farà mensualment i s'avaularà segons el següent procediment:

    Puntuacions de qualitat

    • Correcte (60 punts). Estat satisfactori.
    • Acceptable (40 punts). Representa el límit inferior d'admissibilitat.
    • Inacceptable (20 punts). Els defectes dels elements trenquen l'objectiu fixat al contracte.
    • Crític (10 punts). El nivell d'inacceptabilitat és particularment greu i requereix una intervenció immediata.

    Àmbits de qualitat i valor global

    Es consideren àmbits de la qualitat les platges de cada terme municipal. Mensualment es dona un valor qualitatiu per a cada àmbit.

    El valor global s'obtindrà per agregació dels valors dels diferents àmbits de qualitat, calculant la seva mitjana aritmètica que es considerarà com el valor mensual de la qualitat del contracte.

    Valoració dels àmbits municipals

    Cada mes s'obtindran dues valoracions de qualitat:

     

    1. Valoració general: inclourà totes les incidències recollides durant el mes.
    2. Valoració de l'empresa: no inclourà aquelles incidències no imputables al contractista. Aquesta valoració serà la que donarà lloc a les deduccions corresponents.

    Valoració dels objectes de qualitat

     

     

     

    Abalisament espigons, zones de bany i punts d'ajuda al bany Mòduls de dutxes
    Armaris salvavides Papereres
    Bancs de polièster, cadires de dutxa i mòduls múltiples de fusta Passarel·les
    Elements de retolació Rentapeus
    Jocs infantils Tanques de fusta de pluvials
    Magatzems Torres i cadires de vigilància
    Megafonia  


    L'AMB formularà periòdicament enquestes als diferents serveis tècnics municipals per tal de contrastar el nivell de qualitat obtingut amb les seves apreciacions.

     

     

  • Neteja

    El control de qualitat es basa en els mateixos paràmetres que el control de mobiliari: definint àmbits i aplicant puntuacions sobre la qualitat.

    Les zones de control en el cas de la neteja de sorra són sis:

    • Àrees de servei: zona d'un metre d'amplada que envolta el conjunt d'elements que s'agrupen als accessos (dutxes, passeres, papereres, etc.).
    • Zona no garbellada: superfície de platja (corresponent a 50 m d'amplada) on no es garbella la sorra, perquè és impossible accedir-ho i perquè les seves característiques ho impedeixen (sòls compactats, amb roques, etc.) i per tant la neteja es fa manualment. Inclou les zones amb vegetació i protegides que es troben dins del límit d'àmbit de manteniment.
    • Zona garbellada: superfície de platja (corresponent a 50 m d'amplada) que, de manera periòdica, es garbella mecànicament.
    • Zona humida: superfície de platja (corresponent a 50 m d'amplada) que forma la franja de sorra on arriben les onades i que es neteja principalment de manera manual.
    • Pluvials i rieres: cada unitat de sortida del pluvial o riera a la platja amb la seva zona d'influència (zona que queda coberta amb aigua quan s'obren).
    • Esculleres, espigons i altres espais litorals: espai longitudinal d'uns 50 m d'amplada format per agrupacions de roques, contínues o no, en les parts que limiten amb la sorra i que són accessibles des d'aquesta. Poden estar disposades paral·lelament al mar, com a defenses de passeigs marítims o de la mateixa costa, o bé perpendicularment, formant espigons. També s'inclouen en aquest grup les costes rocalloses naturals.

    Per definir quina serà la puntuació que marcarà el nivell de qualitat del servei de neteja es defineixen un seguit de paràmetres, en forma de tipus de brutícia, a cadascuna de les sis zones de control.

    L'absència o presència dels següents elements indiquen el grau de qualitat del servei:

    • Sòlid perillós: qualsevol objecte susceptible de produir danys als usuaris de les platges: vidres, claus, hams, estelles, xeringues, etc.
    • Sòlid antihigiènic: objecte orgànic (excrements, restes d'animals, plantes en putrefacció, etc.) o inorgànic (bolquers, tampons, preservatius, etc.) que per les seves característiques i riscos pugui resultar molest o presentar riscos d'infecció als usuaris.
    • Sòlid petit: objecte d'origen inorgànic que per les seves petites dimensions és difícil de retirar, com burilles, palets de plàstic, paperets, etc.
    • Sòlid mitjà: objecte inorgànic entre 5 i 30 cm (envasos d'aigua, llaunes, etc.).
    • Sòlid gran: objectes inorgànics de dimensions superiors als 30 cm.
    • Sòlid orgànic no acceptat (SONA): elements orgànics relacionats amb la dinàmica normal de les platges però que no són acceptables per les molèsties que poden suposar pels usuaris (pudors, etc.). Per exemple, acumulacions de musclos, algues, meduses, peixos i altres animals morts.
    • Residus vegetals grans: restes de plantes de mida gran (més de 5 cm) que no suposen perill ni molèsties importants per als usuaris (troncs, branques, canyes, etc.).
    • Residus vegetals petits: restes de plantes de mida petita (menys de 5 cm) que no suposen perill ni molèsties importants per als usuaris.
    • Vegetació excessiva: es considera així la vegetació que afecta els elements de mobiliari o la seva àrea de servei d'una alçada superior als 10 cm o que, per la seva extensió i alçada, en general afecti negativament la neteja.

    Altres elements que es tenen en compte per definir el grau de qualitat del servei són la uniformitat, l'aspecte i el tracte del personal, la seva professionalitat i l'equip gestor o la fiabilitat de l'empresa operadora.

    Finalment, per definir la qualitat del servei de neteja també es valorarà el temps d'actuació: el que passa entre la notificació d'una incidència i la seva resolució. Aquesta valoració la fa el mateix municipi.

  • Exemple d'aplicació de l'àmbit, objecte i valor

    DUTXES

    Es valoraran mitjançant tres paràmetres: funcionament, estat del mòdul i neteja.

    La valoració es farà per lots. Cada lot estarà format per la totalitat de dutxes de cada municipi.

    Funcionament

    Per al paràmetre de funcionament es prendrà com a unitat de mesura el pal de dutxa amb el seu corresponent pou de drenatge.

     

    • Es considera que el funcionament és correcte quan el temporitzador funciona correctament i l'aigua surt en cabal i en la direcció correctes, sense que es formin erosions ni basses al voltant. El pou drena bé i la conducció de subministrament d'aigua es troba soterrada i lliure de fuites.
    • Es considera que el funcionament no és correcte quan alguna de les consideracions anteriors no succeeix.

     


Up
Dades d'emissions

NETEJA

 

 

Abast Fonts d'emissió 2011
(t CO2 eq)
2012
(t CO2
eq)
2013
(t CO2
eq)
2014
(t CO2
eq)
ABAST 1.
EMISSIONS DIRECTES
Consum de combustibles  119 92 14 1
Dièsel  119 92 14 0
Gasolina  0 0 0 1
Desplaçaments amb flota pròpia  211 228  214 189
Cotxe dièsel  200 191 187 189
Cotxe gasolina 0,8  3,6 2,4 0
Cotxe biodièsel  10 33 25 0
TOTAL ABAST 1 330 319 228 190
ABAST 2.
INDIRECTES
Consum elèctric oficines  4,4 4,2 3,3 0
TOTAL ABAST 2 4,40 4,25 3,29 0,00
ABAST 3.
ALTRES EMISSIONS INDIRECTES
Desplaçaments amb transport extern 0 0 0 0
Consum material d'oficina 0 0 0 0
Tractament de residus generats 825 476 473 617
Tractament  825 476 473 617
Consum d'aigua  0 0 0 0
TOTAL ABAST 3 825  476 473 617
  Petjada de carboni total 1.160 799 704 808
Petjada de carboni per mgestionat (kg CO/m) 14,2  13,8 9,8  8,6
Petjada de carboni per ocupant (kg CO/ocupant) - - - 0,2


MANTENIMENT

 

 

 

 

Abast Fonts d'emissió 2011
(t CO2 eq)
2012
(t CO2
eq)
2013
(t CO2
eq)
2014
(t CO2
eq)
ABAST 1.
EMISSIONS DIRECTES
Consum de combustibles  8,8 0,0  0,0  9,4
Dièsel  8,8 0,0  0,0  9,4
Desplaçaments amb flota pròpia  39 17 29 37
Cotxe dièsel  15 17 29 37
Cotxe gasolina 24 0 0 0
TOTAL ABAST 1 48 17 29 46
ABAST 2.
INDIRECTES
Consum elèctric oficines  2,5 3,6 3,2 0
TOTAL ABAST 2 3 4 3 0
ABAST 3.
ALTRES EMISSIONS INDIRECTES
Desplaçaments amb transport extern 0 0 0 0
Consum material d'oficina 0 0 0 0
Tractament de residus generats 0 0 1,0  4,6
Tractament  0 0 1,0  4,6
Consum d'aigua  0 0 0 0
TOTAL ABAST 3 0 0 1,0  4,6
  Petjada de carboni total 51 20 33 51
Petjada de carboni per mgestionat (kg CO/m) 1,8  0,7  1,1  1,7
Petjada de carboni per ocupant (kg CO/ocupant) 0,006  8,99E-05  0,004 0,006

 

 


Up
Enquestes

Cada dos anys es fan enquestes als usuaris per tal de conèixer-ne les característiques i comportaments, així com quina percepció tenen i quin és el grau de satisfacció.

Les conclusions extretes de les enquestes es tenen en compte a l'hora de definir les actuacions de millora necessàries a les platges metropolitanes.


Up

 

  • false
    Subject:
    Beaches
    Public:
    Educació no reglada, ciutadania, famílies i lleure
    Type:
    Informative
    Format:
  • false
    Subject:
    Beaches
    Public:
    Educació no reglada, ciutadania, famílies i lleure
    Type:
    Informative
    Format: