Transports

L'AMB disposa d'una àmplia xarxa d'infraestructures de transport per satisfer les necessitats de mobilitat del territori, que inclouen desplaçaments d'escala local i regional. Aquesta xarxa està en permanent procés de millora i ampliació per poder garantir una cobertura i un servei púbic de qualitat.

Transports
Xarxa de transport
La xarxa metropolitana de transport està dissenyada per satisfer les necessitats de mobilitat de persones i mercaderies a escala local, regional i de llarga distància. Atesa la intensa dinàmica socioeconòmica d'aquesta part del territori català, aquesta xarxa requereix un procés continu de millora i ampliació per garantir una bona cobertura i un servei de qualitat.

Històricament, aquestes infraestructures han seguit un model de desenvolupament paral·lel al de l'ocupació del territori i responen, per tant, a les necessitats de mobilitat originades per l'increment del sòl industrial i residencial. El trànsit de les persones és condicionat per la distància entre els llocs de residència i els centres de treball i serveis. Aquesta distribució, juntament amb els condicionants territorials i els costums socials, ha convertit el vehicle privat en una necessitat per a la majoria de les activitats quotidianes i suposa tot un repte per al transport públic. Per altra banda, una bona estructura per al trànsit de mercaderies resulta vital per a l'àrea de Barcelona i els seus principals nodes, representats pel port i l'aeroport. La funcionalitat i la qualitat d'aquest sistema serà determinant per a la reactivació econòmica de la regió.

Per donar resposta a les necessitats de mobilitat, l'AMB disposa d'una potent xarxa d'infraestructures de transport. Així, al delta del Llobregat s'hi produeix una de les acumulacions més grans d'infraestructures del sud d'Europa, de manera que en un radi de menys de 7 km hi ha connexions entre totes les modalitats de transport de passatgers i mercaderies: marítima, a través del port; aèria, mitjançant l'aeroport; ferroviària, amb les línies de tren convencionals i d'alta velocitat, i viària, representada per una important xarxa d'autopistes, autovies i carreteres que estructuren el territori metropolità.

Malgrat això, per poder garantir el desenvolupament del seu gran potencial econòmic, l'AMB necessita corregir el dèficit històric en matèria d'infraestructures que solament es podrà superar amb una intensa col·laboració de les administracions estatal, autonòmica i local.
Sistema ferroviari


Passatgers

Amb l'arribada de les línies d'alta velocitat a Barcelona i llur recent desplegament fins a la frontera francesa, la connexió exterior de l'àrea metropolitana ha millorat substancialment. Però la implantació de l'alta velocitat a la ciutat no s'acomplirà plenament, des d'un punt de vista funcional, fins que no es finalitzin les obres de la nova estació de la Sagrera i la remodelació de l'estació de Sants.

Tot i el gran nombre de línies que es concentren en el nucli central de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la gran intensitat dels fluxos de mobilitat produeix situacions de saturació en una bona part de la xarxa durant les hores punta i provoca deficiències en el servei. Per descongestionar aquests punts hi ha previstes diverses actuacions d'envergadura com són la finalització de les línies L9 i L10 del metro, el salt de línies de la Torrassa, la prolongació de les línies L2 i L4 del metro, l'ampliació del sistema de Rodalies i de la xarxa de FGC. Una altra fita pendent en el transport de passatgers és la dels accessos ferroviaris a la T1 de l'Aeroport de Barcelona.

Trànsit de mercaderies

L'estructura de la xarxa de mercaderies a l'entorn metropolità està formada per dos eixos principals: l'eix mediterrani i l'eix de l'Ebre, que convergeixen en el tram Tarragona – Barcelona – Girona – França. La millora en el transport ferroviari és fonamental per equilibrar la situació actual, en què el transport de mercaderies per carretera és majoritari (93,2%) en relació amb el ferroviari (6,8%). Aquest reequilibri és imprescindible per poder mantenir un creixement de l'economia sostenible i respectuós amb el medi ambient.

La posada en marxa del Corredor Mediterrani permetrà utilitzar de manera compartida (trànsit mixt, de passatgers i de mercaderies) tant la línia d'alta velocitat d'ample europeu internacional com la línia convencional d'ample ibèric, per la qual circularan trens des d'Espanya fins a França, passant per la variant d'ample mixt de Castellbisbal – Mollet i Portbou.

Actualment ja es poden transportar mercaderies a través d'ample europeu des del Port de Barcelona fins a França, però queda per resoldre la connexió cap a Tarragona, Castelló, València i el sud d'Espanya i, a més, manca per completar la connexió ferroviària de mercaderies amb dues actuacions importants: l'accés ferroviari definitiu a l'ampliació sud del Port de Barcelona i les estacions de mercaderies a l'antiga llera del Llobregat .

Corredor mediterrani
Sistema viari
El sistema viari de l'Àrea Metropolitana de Barcelona és el punt de confluència de tot el sistema viari català i respon a un esquema molt condicionat per les principals vies de pas, molt marcades per la geografia.

La xarxa viària metropolitana s'articula a través de tres estructures: el sistema central, constituït per les rondes de Barcelona i les seves portes de distribució cap a les vies exteriors; els eixos principals de distribució i estructuració territorial, i el bypass definit per la B-30. Aquest sistema connecta amb cinc nodes exteriors, representats al plànol adjunt.



Les rondes de Barcelona són una de les infraestructures més importants del sistema viari metropolità. Són vials d'alta capacitat amb intensitats mitjanes de trànsit superiors als 166.000 vehicles i voregen la ciutat sense interferir amb la trama urbana interior. S'articulen en dos ramals: la ronda Litoral, a la banda del mar, i la ronda de Dalt, a la banda de la muntanya. La gestió d'aquesta infraestructura recau en l'AMB mitjançant un conveni entre el Consell Comarcal del Barcelonès i els seus titulars. Les rondes de Barcelona tenen una longitud total de 36 km, dels quals 8,5 són túnels.

L'estructura rodada que connecta els municipis i els principals nuclis de concentració residencial i d'activitat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona està resolta a través de la xarxa viària bàsica i les vies urbanes, si bé es preveuen algunes actuacions de futur que ajudaran a completar el trànsit de persones i mercaderies. Són els casos, per exemple, del túnel de Badalona – Mollet, l'accés al port per l'eix de l'A-2, l'ampliació de la ronda Litoral i la construcció d'una via segregada per a vehicles pesats de Castellbisbal – Cornellà – Port.
Port i aeroport
El port i l'aeroport són les dues principals infraestructures nodals de connectivitat metropolitana i donen a l'àrea una clara dimensió nacional i internacional. Aquests dos nodes tenen una importància cabdal en el transport de passatgers i mercaderies i, juntament amb les àrees logístiques i d'activitat econòmica que tenen al voltant, defineixen un dels àmbits de més potencial econòmic de Catalunya.


El Port de Barcelona

El Port de Barcelona ha estat, des de sempre, un dels elements bàsics de l'economia catalana i espanyola. Disposa de gairebé 40 terminals especialitzades i polivalents per gestionar els diferents tipus de tràfic existents al port, depèn de l'Organisme Públic de Ports de l'Estat del Ministeri de Foment i és gestionat per l'Autoritat Portuària de Barcelona.

El segon Pla estratègic del port (2003–2015) aposta per convertir-lo en el principal punt d'entrada de passatgers i mercaderies del sud d'Europa. Amb aquesta finalitat, es treballa intensament en l'ampliació de la zona d'activitats logístiques (ZAL) i en la millora de la connectivitat ferroviària que, a través del Corredor Mediterrani, ha de facilitar la penetració de les mercaderies portuàries fins als mercats europeus.

Des de l'estiu del 2012 es troba en funcionament la terminal de contenidors de l'empresa TERCAT Hutchinson, amb una superfície de 100 ha i una capacitat per gestionar 2 milions de TEUS/any, que arribarà a 10 TEUS/any quan s'hagi finalitzat l'ampliació sud.

El Port de Barcelona ha esdevingut també el primer port d'Europa en el trànsit de creuers i el quart port base del món. Actualment disposa de set terminals marítimes dedicades exclusivament al trànsit de creuers i pròximament l'empresa Carnival, lider del sector, construirà la nova terminal E al Moll Adossat, que estarà operativa el 2016.

L'Aeroport de Barcelona–el Prat

L'Aeroport de Barcelona–el Prat es troba situat a només 3 km del Port de Barcelona i té un gran pes dins la indústria turística i logística a escala nacional i internacional. El Pla Barcelona va transformar l'aeroport amb la construcció d'una nova àrea terminal, l'ampliació del camp de vols amb una tercera pista i altres infraestructures rellevants per millorar-ne l'accessibilitat i la intermodalitat.

L'Aeroport de Barcelona–el Prat és un dels 46 aeroports d'interès general espanyols gestionats per l'entitat pública empresarial Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA), que depèn del Ministeri de Foment. El model de gestió aeroportuària d'AENA es caracteritza per gestionar tots els aeroports d'interès general espanyols en xarxa, de manera centralitzada i integrada i crear, així, un sistema aeroportuari unificat.

Des de la celebració dels Jocs Olímpics a Barcelona l'any 1992 l'aeroport ha augmentat molt el trànsit de passatgers. Ha passat dels 10 milions de l'any 1992 a 35,1 milions el 2012.

En els propers anys està prevista la millora dels accessos ferroviaris mitjançant la línia de Rodalies i la línia 9 del metro. Això permetrà facilitar la intermodalitat mitjançant la comunicació amb les estacions nodals de Sants i Plaça Catalunya, situada a només 15 km de distància.