Parc de Torreblanca

Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern
Imatge del parc
Josep Cano

Al cor del parc, el magnífic jardí romàntic de finals del segle XIX ens introdueix en un món ple d'encant i misteri. El seu disseny fantasiós parteix de la idea d'imitar les formes i els elements propis de la natura, amb grutes, illes, coves, llacs i salts d'aigua, envoltats d'una vegetació exuberant i diversa, en lliure creixement, que converteix aquest espai en la part, sens dubte, més impactant del parc.

Inauguració: 2005

Superfície: 95.938,68 m2

Horari: De novembre a març de 10 a 17.45 h, abril, maig, setembre i octubre de 10 a 19.45h, juny, juliol i agost de 10 a 21.45 h. Dilluns no festius tancat.

Address: Carretera Reial, 159 Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern

  • Informació general

    La màgia del jardí romàntic

    Parc de la Torreblanca imatge informació
    Josep Cano

    Informació de servei

    Parc d'interès històric-arquitectònic, vegetació singular, jardí històric, escultura, llac, estany, vista panoràmica, fonts d'aigua potable, jocs infantils, jocs gimnàstics, cistelles de bàsquet,  aparcament, cafeteria, WC.

    Descripció

    Torreblanca és un parc històric i les traces de la seva història són encara en gran part identificables pel passejant curiós. Alguns elements han arribat intactes fins a nosaltres com a testimonis vius d'un passat recent; altres, reconvertits per als requeriments que ha de complir un parc modern, ens permeten identificar el traçat de les parcel·les sobre les quals creixien ufanoses les vinyes, els rosers, els fruiters i les hortes.

    Al cor del Parc, el magnífic jardí romàntic de finals del segle XIX ens introdueix en un món ple d'encant i misteri. El seu disseny fantasiós parteix de la idea d'imitar les formes i els elements propis de la natura, amb grutes, illes, coves, llacs i salts d'aigua, envoltats d'una vegetació exuberant i diversa, en lliure creixement, que converteix aquest espai en la part, sens dubte, més impactant del Parc. S'hi troben racons apartats per als amants del silenci i la quietud, on és fàcil oblidar-se del món exterior i gaudir d'una natura creada a escala humana.

    Al seu entorn, el parc modern segueix la traça dels antics camps de conreu de la finca amb una estructura de grans trapezis que envolten els vells jardins. La seva concepció és més funcional per tal de donar resposta a les demandes dels actuals usuaris. Hi tenen cabuda zones per a jocs, per a pràctiques esportives, per a espectacles a l'aire lliure, bars, etc.

  • Història

    Història del parc

    Pagesos, nobles i ciutadans

    La història de Torreblanca, com la de Can Mercader, ens apropa a les transformacions experimentades per una de les finques agrícoles més notables d'aquest sector del Baix Llobregat, des dels seus orígens a l'edat mitjana fins arribar a convertir-se en el Parc que avui coneixem. La notícia més antiga, que amb tota probabilitat hi fa referència, és la que parla de l'anomenada torre Soller o de Fonollar que, el 1310, Guillem Dufort va vendre a Grau Trilla. Un segle després, el 1417, s'esmenta una nova venda que consta d'una torre envoltada d'una muralla, amb capella, cementiri, forn, pallissa, hort i colomar. S'inclouen també les cases amb els homes i dones, els quals estan obligats a una sèrie de prestacions al senyor.

    Anys després, el 1564, la situació poc pròspera de la família propietària -els Requesens- els decideix a vendre diverses propietats, entre elles Torreblanca. La finca es trobava en aquells moments molt abandonada i les terres, ermes. Va comprar-la Enric Agullana, donzell de la ciutat de Barcelona. En la venda s'inclogué, a més de la torre, les terres, el trull, el forn, dues farineres i la capella. És en els documents d'aquesta venda, quan apareix per primera vegada el nom de Torre Blanca (la grafia actual, en una sola paraula, és moderna). Una descripció del segle XVII ens diu que la torre és edificada damunt d'una peça de terreny de 30 mujades*, repartida entre terra campa, vinya, bosc i erms. La finca inclou un pastador per fer pa, un corral on hi havia un trull d'oli, una pallissa, un estable, un celler i una capella. La capella, sota l'advocació de Santa Anna, es creu que ja existia el segle XIII, si bé els documents existents més antics daten del 1630 i s'hi descriuen objectes i ornaments destinats al culte. La seva situació era al costat de la torre, a l'actual esplanada del laberint.

    Torreblanca havia esdevingut, durant el segle XVIII, una de les hisendes més pròsperes de la zona. La família propietària, els Dusai (del llinatge de ciutadans honrats de Barcelona), realitzaren importants obres i reformes. L'any 1796 se'ls concedí el marquesat de Monistrol d'Anoia. A finals del segle XIX, el marquès de Monistrol, Josep M. Escrivà de Romaní i de Dusai (1825- 1890), emprèn una radical transformació de la seva residència a la finca en fer-hi construir un gran palau d'estil neogòtic català i els jardins romàntics del seu entorn.

    El palau, de planta baixa i tres pisos, era orientat al nord i s'aixecà sobre les runes de l'antic mas, en el lloc on avui hi ha l'esplanada del laberint. Amb uns elements estructurals de baixa qualitat i una ornamentació interior extremament luxosa, contenia importants col·leccions de pintures, llibres, mobles, tapissos i altres objectes de gran valor. La capella de Santa Anna es comunicava amb el palau per la planta baixa i pel segon pis. Consultats nombrosos arxius, tant públics com privats, no s'ha trobat cap dada definitiva sobre qui en va ser el projectista.

    L'any 1887, Simó Dot i Canalies, capatàs i apoderat de Torreblanca, dirigí les obres de construcció de diferents edificis a la finca (cotxeres, corts, habitacles de carreters i pastor, vaqueria, magatzems i safareigs), edificis que avui ocupen el Consell Comarcal del Baix Llobregat, Movibaix i els habitatges dels porters. Com a agricultor i jardiner, obtingué nombrosos premis en concursos nacionals i internacionals. Va exercir a més alguns càrrecs i funcions de caire públic: director i constructor de diversos parcs i jardins; contractista-director, durant 10 anys, dels jardins i l'arbrat de l'Eixample de Barcelona; director general de les aigües potables de Sant Just, Esplugues i Sant Feliu; i delegat per la Diputació de Barcelona i la Societat Catalana d'Horticultura a l'Exposició Universal de Paris del 1900.

    La guerra civil (1936-39) afectà greument Torreblanca, que va ser municipalitzada i ocupada primer per refugiats, més tard per guàrdies d'assalt, i un cop acabada la guerra, per la cavalleria moruna. La finca restà molt malmesa amb aquest tràngol i els marquesos de Monistrol n'iniciaren la reorganització, per tal de fer-la viable econòmicament. Es construí una granja d'aviram i ous i es fomentà novament la comercialització de les roses. Les destruccions que patí el palau foren encara més irreversibles i probablement aquest és el factor que va fer decidir els marquesos a enderrocar-lo l'any 1958.

    Sota seu aparegueren les restes de l'antiga Torreblanca: un recinte rectangular, limitat per grans murs, amb una torre rodona a cada cantonada. La capella restà dempeus fins el 1982.

    La història de la finca durant els darrers anys està lligada a la recuperació d'un espai privat per a l'ús col·lectiu. L'any 1982, després de diversos intents d'urbanització, la Corporació Metropolitana la va adquirir als marquesos de Monistrol i va començar les obres que portaren a l'obertura de Torreblanca com a parc públic el 24 d'abril de 1983. Des d'aquest dia, segles de vida familiar són a l'abast de tots aquells que vulguin copsar-ne els secrets.

  • Usage regulations
    Utilitzeu les papereres.
    Utilitzeu les papereres.
    El residu recollit es porta a una planta de triatge.
    Prohibit fer foc (només és permés als parcs amb servei de barbacoa).
    Prohibit fer foc (només és permés als parcs amb servei de barbacoa).
    Porteu el gos lligat.
    Porteu el gos lligat.
    Respecteu les indicacions a aquells parcs o localitzacions on no es permet l'accés als gossos (Exemple: àrea de jocs infantils, jardins botànics i jardins històrics).
    Recolliu les deposicions dels gossos.
    Recolliu les deposicions dels gossos.
    No allibereu animals domèstics.
    No allibereu animals domèstics.
    L'alliberament incontrolat posa en perill la fauna autòctona.
    No doneu menjar als animals. L'alimentació incontrolada dels animals empitjora la qualitat de l'aigua dels llacs i estanys, genera males olors i desencadena problemes higienico sanitaris.
    No doneu menjar als animals. L'alimentació incontrolada dels animals empitjora la qualitat de l'aigua dels llacs i estanys, genera males olors i desencadena problemes higienico sanitaris.
    Respecteu la vegetació.
    Respecteu la vegetació.
    No feu sorrolls molestos.
    No feu sorrolls molestos.
    Prohibit pescar a les làmines, llacs i estanys.
    Prohibit pescar a les làmines, llacs i estanys.
    Prohibit banyar-se a les làmines, llacs i estanys.
    Prohibit banyar-se a les làmines, llacs i estanys.
    Prohibit circular amb vehicles a motor (excepte vehicles de serveis).
    Prohibit circular amb vehicles a motor (excepte vehicles de serveis).

Weather forecast

Today 22 - September
  • Max.
    26ºC
    Min.
    18ºC
  • Morning
    Temps 1
  • Afternoon
    Temps entre poc i mig ennuvolat
Tomorrow 23 - September
  • Max.
    24ºC
    Min.
    19ºC
  • Morning
    Temps: ruixat
    Hail
    Hail: Moderate probability
  • Afternoon
    Temps ruixat

Location

How to get there?
Transport nearby...
Image gallery
Related publications
Related interesting spots
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    Roserar
    Categoria:
    Vegetació singular
    Descripció:
    Els rosers autòctons són originaris de l'hemisferi nord i són els avantpassats dels rosers ornamentals.
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    Arbre de l'amor
    Categoria:
    Vegetació singular
    Descripció:
    Originari de l'est de la regió mediterrània, no acostuma a superar els 6 metres d'alçària.
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    Ametller
    Categoria:
    Vegetació singular
    Descripció:
    Originari d'Àsia, es cultiva des de molt antic en llocs càlids de la Mediterrània, ja que tolera poc el fred.
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    Acàcia de tres punxes
    Categoria:
    Vegetació singular
    Descripció:
    Originària de l'est d'Amèrica del Nord, va ser introduïda a Europa al segle XVIII.
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    Tell de fulla gran
    Categoria:
    Vegetació singular
    Descripció:
    Originari dels boscos europeus, pot arribar a fer 30 metres d'alçària.
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    Pi blanc
    Categoria:
    Vegetació singular
    Descripció:
    És una espècie mediterrània que s'adapta a terrenys pobres, només arriba als 20 metres d'alçària.
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    Plàtan
    Categoria:
    Vegetació singular
    Descripció:
    Originari de l'orient de la zona mediterrània, des de Líbia fins a l'Iran.
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    Morera de paper
    Categoria:
    Vegetació singular
    Descripció:
    Originària de l'Àsia oriental i de la Polinèsia, habita turons, valls i muntanyes per sota els 1.500 metres d'altitud.
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    Arbre del paradís
    Categoria:
    Vegetació singular
    Descripció:
    Originària de l'oest i el centre d'Àsia. És arbre de capçada arrodonida, però molt irregular, que pot arribar a fer 10 metres d'alçària.
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    Mèlia
    Categoria:
    Vegetació singular
    Descripció:
    Originària del sud-est asiàtic, és arbre de creixement ràpid de fins a 15 metres d'alçària.
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    Xiprer
    Categoria:
    Vegetació singular
    Descripció:
    Originari de l'orient de la zona mediterrània, des de Líbia fins a l'Iran.
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    El lledoner peus llargs
    Categoria:
    Vegetació catalogada
    Descripció:
    Arbre catalogat d'interès local l'any 2006. Anomenat "El lledoner de peus llargs", la principal singularitat d'aquest exemplar és la forma peculiar del conjunt format per la soca i les llargues arrels superficials, algunes de més de 4m. També es poden considerar les seves dimensions notables (és el lledoner més gran del parc), la seva edat i la seva bona situació a plaça de la Gerra, un indret reclòs i tranquil del jardí històric del parc de Torreblanca.
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    Margalló
    Categoria:
    Vegetació catalogada
    Descripció:
    Originària del Mediterrani occidental, pot arribar a fer 4 metres d'alçària.
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    El mirador i el laberint
    Categoria:
    Vistes panoràmiques
    Descripció:
    Al sud del parc trobem el laberint, el qual podem observar des del mirador que hi ha just abans d'arribar-hi i ens permet tenir una visió general d'aquest. El laberint ocupa el centre de la plaça on es trobaven el palau i la capella. En aquest enigmàtic recinte, centenars de xiprers acuradament esporgats configuren un entramat de camins que s'utilitzen com a espai de joc per a la mainada. Des del mirador també s'hi poden observar altres elements de la plaça: els dos grups de palmeres de Canàries, la rocalla amb el Ficus de la Paret o les restes de l'antiga balustrada envaïdes per l'heura.
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    Plataneda
    Categoria:
    Lloc singular
    Descripció:
    Coberta per una plantació regular de plàtans aquest és un espai molt utilitzat per a la pràctica d'activitats lúdiques i esportives. A la plataneda del parc de Torreblanca és on podem trobar la Jugatecambiental, on setmanalment s'organitzen activitats infantils i familiars dedicades a la descoberta de l'entorn i el medi ambient. En aquesta zona també s'hi alça un petit turó amb presència d'arbres diversos com el pi, el roure, el garrofer, l'aladern, el lligabosc, la ginesta o l'estepa blanca.
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    Cascada
    Categoria:
    Lloc singular
    Descripció:
    La vegetació, les roques i l'aigua donen forma a un paisatge natural ple de camins i corriols que ens porta a un majestuós llac des d'on impera un espectacular salt d'aigua, i on també s'hi ubiquen els ponts, les illes, els ànecs i els ocells. A sobre, una massa vegetal rica i densa embolcalla tot el conjunt i es fon en el mirall de les aigües.
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    Mercat de pagès
    Categoria:
    Lloc singular
    Descripció:
    Cada diumenge de 10 a 14 h a la plaça de la Torre del parc de Torreblanca s'organitzen una quinzena de parades de productors comarcals del Parc Agrari. Els consumidors tenen l'oportunitat d'adquirir directament productes de pagès de proximitat i/o de producció ecològica. El Mercat de Pagès dona resposta a aquells consumidors que busquen productes de qualitat i als productors que poden donar sortida als seus productes sense intermediaris. A més, es manté i es promou l'agricultura local i de temporada i es fa un consum responsable, ja que s'evita l'ús d'envasos i de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle associades al transport d'aquests productes.
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    Itinerari botànic del parc de Torreblanca
    Categoria:
    Route
    Descripció:
    L'itinerari botànic del parc de Torreblanca és una eina que ajuda a descobrir el parc i a conèixer i entendre la diversitat d'espècies vegetals de gran valor botànic i patrimonial que hi habiten. Alguns arbres són tan singulars que estan catalogats com a arbres d'interès local: el lledoner, el pi de canàries i l'acàcia d'en Dot. L'itinerari està senyalitzat amb 25 cartells que contenen informació dels exemplars amb la seva descripció, l'origen, l'ús i la singularitat.
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    Morera blanca
    Categoria:
    Vegetació singular
    Descripció:
    Originària de la Xina, és un arbre de creixement ràpid que pot arribar a fer entre 10 i 20 metres d'alçària.
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    Palmera de canàries
    Categoria:
    Vegetació catalogada
    Descripció:
    Palmera de mida gran, que pot arribar a fer 20 metres d'alçària.
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    Palmera de dàtils (l'Esvelta)
    Categoria:
    Vegetació singular
    Descripció:
    Coneguda com l'Esvelta, es considera singular per la seva alçària. En aquest espai, hi podem trobar junts exemplars masculins i femenins.
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    Acàcia del Japó (Acàcia d'en Dot)
    Categoria:
    Vegetació catalogada
    Descripció:
    Arbre catalogat d'interès local l'any 2006. Es tracta d'una varietat concreta i molt escassa, originada per Simó Dot el 1920 a Sant Feliu de Llobregat. Per tal de comparar-la amb la varietat original, podeu trobar diversos exemplars a la platabanda contígua.
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    Roure martinenc (el Roure del Llac)
    Categoria:
    Vegetació catalogada
    Descripció:
    Arbre catalogat d'interès local l'any 2006. Aquest exemplar, ubicat a la riba del llac, a prop de la cascada —d'aquí el nom "el Roure del Llac—, es considera singular pel seu port.
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    Llentiscle
    Categoria:
    Vegetació catalogada
    Descripció:
    Aquest exemplar, conegut com el Llentiscle Tortuós, destaca pel seu port i el tronc recargolat.
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    Pi de Canàries
    Categoria:
    Vegetació catalogada
    Descripció:
    Arbre catalogat d'interès local l'any 2006. Aquests dos pins, coneguts com "els Bessons" per la proximitat i la similitud, destaquen per la seva alçària i port. És l'únic pi originari de les illes Canàries i una espècie poc freqüent als nostres parcs.
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    El dasilirion penjant
    Categoria:
    Vegetació singular
    Descripció:
    Prové de zones desèrtiques i muntanyoses de l'estat mexicà d'Oaxaca.
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    Ficus
    Categoria:
    Vegetació singular
    Descripció:
    S'ha considerat singular perquè es tracta d'una espècie exòtica, poc freqüent als nostres parcs. També per la manera amb què les seves nombroses arrels, com poderosos tentacles, han anat colonitzant l'espai i han anat donant lloc a un extens entramat de curioses formes, sota la coberta protectora i verd brillant que formen les fulles.
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    La torre de la Torreblanca
    Categoria:
    Interès històric
    Descripció:
    Torre rodona, feta de paredat antic i coronada amb merlets, que formava part d'un antic pou d'aigua que tenia un molí de vent a la part superior que servia per accionar un sistema de bombeig. L'aigua que arribava s'utilitzava per regar els camps de conreu del voltant, les làmines d'aigua del jardí romàntic i els cultius de rosers.
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    El templet de la Torreblanca
    Categoria:
    Interès històric
    Descripció:
    D'inspiració grega, planta circular, amb vuit columnes d'estil corinti i volta hemisfèrica. Antigament havia custodiat una autèntica ara romana (altar per als sacrificis). Malgrat el simbolisme de l'indret, sembla que el seu ús ha estat sempre molt més terrenal, ja que era un dels llocs predilectes per al festeig de les parelles d'enamorats.
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    El roserar de Torreblanca
    Categoria:
    Espais participatius
    Descripció:
    L'Associació Amics de les Roses de Sant Feliu gestiona diferents parterres de l'antic conreu de roses del parc de Torreblanca. Actualment una trentena de socis han plantat i tenen cura de prop de 600 rosers. Al llarg de l'any es realitzen activitats relacionades amb el coneixement i tècniques de manteniment dels rosers.
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    Teix
    Categoria:
    Vegetació catalogada
    Descripció:
    Aquest exemplar és conegut com el Teix de Quatre Peus. Està catalogat pel seu port ramificat, pel valor ecològic de l'espècie i per la seva situació en un dels indrets més emblemàtics del parc: el templet de Torreblanca.
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    Les esfinxs
    Categoria:
    Interès històric
    Descripció:
    Dues esfinxs, antigues guardianes de l'entrada principal de la finca al costat de la riera d'en Pahissa, amb cara humana i cos de lleó, són immutables sentinelles de l'entrada central. El cap humà simbolitza la vigilància i el cos de lleó, la força. Són estàtues inspirades en les de les piràmides de Karnak i Keops. Procedeixen de l'antic castell de Torreblanca i són fetes de pedra calcària. Van ser restaurades l'any 2013.
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    La gruta i la verge
    Categoria:
    Interès històric
    Descripció:
    La gruta i la Mare de Déu de Lurdes, patrona dels malalts, que hi ha a l'interior presideixen aquesta zona del parc. Els marquesos, antics propietaris de la finca eren molt religiosos, i aquest era un dels seus llocs predilectes. Tot l'espai era un umbracle on acostumaven a fer-hi celebracions. En d'altres moments també tenia un ús agrícola. Tant la gruta com la verge van ser restaurades el 2014.
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    El llac de la Torreblanca
    Categoria:
    Llac o estany
    Descripció:
    Grutes fantàstiques, coves misterioses, un espectacular salt d'aigua, ponts, illes i una massa vegetal densa, rica i diversa, fan del llac un bell exemplar dels jardins romàntics de casa nostra. Va ser construït expressament per formar part del jardí tot imitant la natura.
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    Roserar
    Categoria:
    Lloc singular
    Descripció:
    El conreu de roses va ser una de les activitats més tradicionals de l'antiga finca. Actualment el roserar del parc posa en valor la memòria històrica entorn la cultura de la rosa i acull més de sis-cents rosers, incloses algunes varietats pròpies del Baix Llobregat, que s'alternen amb peus d'arbres joves que els ombregen. Simó Dot en va iniciar el cultiu a finals del segle XIX i el seu fill, Pere Dot, va esdevenir un expert reconegut internacionalment gràcies a les seves experimentacions en fer hibridacions. Entre els anys 1940 – 70, tots els conreus de la finca es van convertir en un roserar, "Rosers Torreblanca", cultivats pel roserista Francesc Bofill. L'Associació d'Amics de les Roses de Sant Feliu gestiona una part del roserar i organitza activitats obertes a tothom relacionades amb el coneixement i tècniques de manteniment dels rosers, que donen a conèixer aquest patrimoni.
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    L'estany de la Torreblanca
    Categoria:
    Llac o estany
    Descripció:
    Una mica enclotat, l'estany envoltat de moreres té una estàtua femenina silenciosa i vigilant, es tracta d'una venus púdica, que es tapa sorpresa mentre està prenent el bany. Per una passera s'arriba a l'illeta-mirador que s'alça en un dels extrems. La làmina d'aigua de l'estany busca el reflex de l'entorn com si fos un mirall.
  • $escapeTool.html($relacionat_puntinteres_alt_)
    Torreblanca
    Categoria:
    Jugatecambiental
    Descripció:
    La Jugatecambiental del parc de Torreblanca, situada a la plataneda del parc, ofereix propostes cada diumenge de primavera i tardor per a famílies amb infants de totes les edats, amb un espai de joc lliure i tallers o activitats dirigides a cada sessió, a més d'un punt d'informació del parc. Totes les activitats estan pensades per gaudir de l'encant d'aquest parc històric, conèixer el medi ambient, la natura i el valor dels parcs metropolitans mitjançant el joc i els tallers que realitzen els qui fan d'educador.

Related ongoing projects
  • Caixes niu al parc de Torreblanca
    Municipality:
    Sant Just Desvern
    Subjects:
    Parcs
    Status:
    Done
  • Caixes per a ratpenats
    Municipality:
    Badalona, Barberà del Vallès, Barcelona, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, El Papiol, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, L'Hospitalet de Llobregat, La Palma de Cervelló, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Ripollet, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana, Viladecans
    Subjects:
    Biodiversity, Parcs, Platges
    Status:
    En curs
  • Control i eliminació de fauna aquàtica al·lòctona
    Municipality:
    Badalona, Barcelona, Cerdanyola del Vallès, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, L'Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Gramenet, Viladecans
    Subjects:
    Biodiversity, Parcs, Platges
    Status:
    En curs
  • Naturalització de basses i estanys
    Municipality:
    Badalona, Barcelona, Cerdanyola del Vallès, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Montcada i Reixac, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Gramenet, Viladecans
    Subjects:
    Biodiversity, Parcs, Platges
    Status:
    En curs
  • Menjadores per a ocells
    Municipality:
    Badalona, Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Esplugues de Llobregat, L'Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Viladecans
    Subjects:
    Biodiversity, Parcs, Platges
    Status:
    En curs
  • Manteniment amb criteris ambientals
    Municipality:
    Badalona, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Barcelona, Begues, Castellbisbal, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cervelló, Corbera de Llobregat, Cornellà de Llobregat, El Papiol, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, L'Hospitalet de Llobregat, La Palma de Cervelló, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà, Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana, Torrelles de Llobregat, Viladecans
    Subjects:
    Biodiversity, Parcs, Platges
    Status:
    En curs
  • Caixes niu per a ocells insectívors
    Municipality:
    Badalona, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Barcelona, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Corbera de Llobregat, Cornellà de Llobregat, El Papiol, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, L'Hospitalet de Llobregat, La Palma de Cervelló, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà, Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana, Viladecans
    Subjects:
    Biodiversity, Parcs, Platges
    Status:
    En curs
Prova: $provaURL