Les ciques es consideren fòssils vivents, amb milions d'anys d'existència. Són plantes extremadament tòxiques, especialment les llavors.
Cica
Categories: Vegetació singular
Municipalities: Barcelona
Nom científic: Cycas revoluta
Família: cicadàcies
Alçada: 2,3 m
Edat estimada: 80 anys
Pol·linització: anemòfila (vent) i entomòfila (insectes) al seu país d'origen
Dispersió de les llavors: Zoocòria (petits mamífers)
Denominació:
Castellà: cica
Anglès: japanese sago palm
Port:
Generalment amb un sol tronc, rarament ramificat, que pot atènyer els 7 m d'alçària.
Escorça:
Castany fosc, revestida de cicatrius de les antigues fulles.
Fulles:
Compostes per nombrosos folíols, amb una llargada total que pot superar els 2 m i una amplada d'uns 20 cm. Se situen a la part més alta del tronc, en forma de roseta i recorden les fulles de la palmera datilera o canària. Tenen un color verd fosc lluent.
Floració:
De maig a juny. Les plantes són dioiques. Les masculines tenen les flors agrupades en grans cons que poden arribar als 60 cm, groguencs i formats per esquames que protegeixen els sacs de pol·len. A les plantes femenines, les flors estan rodejades per grans bràctees amb forma de fulla molt dividida a l'àpex. Tenen un color del groc al bru.
Fruit:
Surt a l'estiu i madura completament a començaments de l'any següent, formant una grossa llavor, molt tòxica i tancada per una coberta de color vermell.
Origen i hàbitat:
Originària del Japó i d'una part de la costa sud-est de la Xina. Viu en zones tropicals i subtropicals i és poc resistent al fred.
Usos:
Té un gran valor ornamental, malgrat el seu creixement molt lent.
Saps què?
Les ciques es consideren fòssils vivents, amb milions d'anys d'existència. Són plantes extremadament tòxiques, especialment les llavors. Contenen metzines neurotòxiques perilloses per als humans i els animals domèstics. Malgrat tot, de la medul·la de la tija se n'extreu midó, anomenat sagú, i emprat tradicionalment com a aliment. Només es pot consumir després de rentar amb molta aigua totes les substàncies tòxiques. Els exemplars del Jardí Botànic Històric tenen un valor excepcional per la seva edat, ja que algun exemplar supera els 2,30 m d'alçària i està ramificat.