És originària del sud del Brasil. Requereix un clima subtropical amb pluja d'estiu abundant, en sòls més aviat àcids.
Araucària del Brasil
Categories: Vegetació singular
Municipalities: Barcelona
Nom científic: Araucaria angustifolia
Família: araucariàcies
Alçada: 3 metres
Edat estimada: 35 anys
Pol·linització: anemòfila (vent)
Dispersió de les llavors: zoocòria (ocells)
Denominació:
Castellà: pino de paraná
Anglès: brazilian pine
Port:
Arbre que pot assolir els 30 m d'alçària, amb un tronc d'1 m de diàmetre.
Escorça:
Gruixuda de color marró vermellós. S'exfolia en escates horitzontals primes.
Fulles:
Agudes, triangulars, de de consistència semblant al cuir i disposades tot al voltant de la branca, com una hèlix..
Floració
Arbre dioic. Els peus masculins tenen flors disposades en aments allargats de 10 a 18 cm i els femenins, flors agrupades formant una pinya.
Fruit
Les pinyes femenines fan 18–25 cm de diàmetre i porten unes 100–150 llavors. Els pinyons són comestibles i fan de 3 a 7 cm de llarg.
Origen i hàbitat
És originària del sud del Brasil. Requereix un clima subtropical amb pluja d'estiu abundant, en sòls més aviat àcids. Com que viu en zones de muntanyes de fins a 1.500 m, tolera glaçades ocasionals, coincidint amb l'època seca. És una espècie molt amenaçada en el seu hàbitat natural.
Usos
Les llavors (pinyons) eren importants en l'alimentació dels indígenes (particularment els Kaingang i Xokleng), aniquilats al segle XIX amb la transformació dels boscos en pastures per al bestiar. La fusta s'utilitza en fusteria, per fer pasta de paper, etc.