Menys papallones per la sequera
| Subject: Biodiversity, Nature, Parks, Beaches
Ara se'n detecta una recuperació notable gràcies a les darreres pluges primaverals
L’abundància de papallones ha disminuït de mitjana un 32,8 %, i en alguns casos entre un 50 i un 90 %, mentre que la quantitat d’espècies, en el conjunt de l’àrea metropolitana, s’ha mantingut estable. Això s'ha produït a causa de la sequera, segons indica el cinquè informe de resultats de l’Observatori Metropolità de Papallones mBMS, en què publica i analitza per primer cop els efectes de la sequera en les papallones metropolitanes.
Amb les dades, es conclou que la sequera afecta més el nombre total de papallones que no pas la diversitat d’espècies. Així, la temporada 2024 està sent bona gràcies a les pluges primaverals, i l’Observatori detecta una recuperació notable de les papallones, amb un nombre total molt per sobre de la mitjana dels darrers cinc anys.
L’Observatori Metropolità de Papallones mBMS és un projecte de ciència ciutadana impulsat per l’AMB amb la col·laboració de l’Institut Metròpoli i el centre de recerca en ecologia CREAF.
Bioindicador
Les papallones són capaces de reaccionar ràpidament als canvis de l’entorn, per això es consideren organismes bioindicadors. Evidentment, un dels grans canvis que han patit les papallones durant el darrer any és la sequera. Justament per aquest caràcter bioindicador i també per la seva popularitat, l’Observatori Metropolità de Papallones mBMS estudia, amb l’ajuda d’una quarantena de voluntaris, aquests pol·linitzadors que viuen als parcs i platges metropolitans.
El cinquè informe de resultats presenta una primera radiografia de la situació de les papallones metropolitanes després de tres anys de sequera i mostra que el nombre d’exemplars observats ha disminuït un 32,8 % durant el 2023 respecte de la mitjana del projecte. “Si normalment els voluntaris compten 19 papallones en cada mostreig que fan als parcs i les platges, durant el 2023 n’han comptat 13, una tercera part menys”, certifica Joan Pino, director del CREAF, catedràtic d’ecologia de la UAB i corresponsable científic de l’mBMS. El projecte, però, ha arrencat aquest 2024 amb bon peu i amb moltes papallones gràcies a les pluges primaverals.
Algunes perden, d’altres guanyen
Aquestes dades són una mitjana per al conjunt d’espècies, però, en detall, l’Observatori ha detectat que tres espècies han patit una disminució més important que la resta. És el cas de la saltabardisses de solell (Pyronia cecilia), la blaveta comuna (Polyommatus icarus) i la margenera comuna (Lasiommata megera), amb disminucions del 90, 70 i 50 %, respectivament. “La saltabardisses de solell pràcticament ha desaparegut dels parcs i les platges. Si abans se’n veien uns 250 exemplars cada any, el 2023 només se’n van comptar 30”, recalca Pino.
El projecte de ciència ciutadana també ha detectat tres casos d’espècies que han augmentat durant la sequera, com la blaveta estriada (Leptotes pirithous), la blaveta dels pèsols (Lampides boeticus) i la safranera de l’alfals (Colias crocea), amb augments del 60, 35 i 10 %, respectivament. “No obstant això, els guanys no compensen les pèrdues i, en general, les poblacions de papallones han disminuït, la qual cosa evidencia el seu paper com a bioindicadors molt sensibles a les condicions de sequera”, aclareix Elena Domene, cap de l’àrea de Sostenibilitat de l’Institut Metròpoli i corresponsable científica de l’mBMS. La sequera, doncs, “pot estar induint una selecció d’espècies, ja que algunes poden suportar millor que d’altres aquestes condicions tan extremes, o fins i tot treure’n partit”, afirma Pino.
Malgrat aquest panorama, el projecte confirma que la sequera afecta més el nombre total de papallones que no pas la quantitat d’espècies, ja que la quantitat fins i tot ha crescut i s’han vist sis noves espècies el 2023. Aquestes papallones noves que els voluntaris han detectat per primer cop són escasses, singulars i pròpies d’ambients més naturalitzats i madurs que les que s’esperaria trobar en parcs metropolitans: l’argentada comuna (Argynnis paphia), la verdeta d’ull blanc (Callophrys rubi), el faune de ziga-zaga (Hipparchia fidia), el faune lleonat (Hipparchia semele), l’angelet comú (Leptidea sinapis) i l’arlequí (Zerynthia rumina).
Així, el projecte ha enregistrat 44 espècies durant el darrer any i, en els cinc anys que dura, ha sumat 52 espècies de papallones observades als parcs i platges metropolitans, que corresponen al 25,6 % de les espècies detectades a Catalunya.
Les pluges fan revifar les papallones
Malgrat la baixada dràstica del nombre total de papallones observades el 2023, les pluges d’aquesta primavera han capgirat la situació. Les dades preliminars obtingudes són clares: “Si durant aquestes dates acostumàvem a veure unes 12 o 13 papallones de mitjana a cada visita, ara se’n veuen 29”, afirma Domene. Són unes quantitats molt per sobre de la mitjana dels darrers cinc anys de projecte.
Certament, “els voluntaris reporten constantment com de verds i florits estan enguany els parcs metropolitans”, afirma Jordi Bordanove, coordinador dels Serveis de Gestió de Parcs i Platges de l’AMB. I és que l’mBMS posa de manifest la contribució remarcable dels diferents hàbitats dels parcs i les platges metropolitans, que afavoreixen la diversitat de papallones diürnes de Catalunya. També cal recalcar que “bona part d’aquesta diversitat és fruit de l’aplicació de solucions basades en la natura amb mesures de gestió innovadores i específiques per a les papallones diürnes i també per a altres organismes per promoure la biodiversitat als parcs i platges metropolitans”, conclou Bordanove.
Tu també ets papallonaire?
El projecte fa una crida a la participació ciutadana per sumar-se a aquesta recerca de papallones, en la qual ja participen més de 40 persones de diferents municipis, i convida a visitar el web del projecte per tenir-ne tots els detalls.
Els resultats del projecte indiquen “la necessitat i l’oportunitat de continuar estudiant aquests pol·linitzadors per entendre millor les seves respostes als canvis ambientals en un context de canvi climàtic, així com la necessitat de potenciar i mantenir la infraestructura verda metropolitana pels béns i serveis ambientals que proporcionen a la ciutadania, però també per la seva contribució a la conservació de la biodiversitat de Catalunya”, sentencia Bordanove.