L'espai fluvial del riu Llobregat té una longitud de 30 km i travessa el territori de setze municipis, des del Pont del Diable a Martorell fins la desembocadura al mar.
Espais fluvials
Descripció
Els trams baixos dels rius Llobregat i Besòs, i els seus entorns fluvials, conformen dos corredors naturals que vertebren l'àrea metropolitana i que tenen molta importància ecològica pels hàbitats que s’hi troben i per la funcionalitat connectora i estructurant del territori. Ambdós espais fluvials són espais públics de gran valor natural, paisatgístic i lúdic i proveeixen molts serveis ecosistèmics.
Són múltiples les actuacions de restauració i conservació que s’han portat a terme per contribuir a la recuperació ambiental i social d’aquests espais fluvials i afavorir una bona convivència entre l’ús públic i les funcions ecològiques.
-
Espai fluvial del Llobregat
El tram metropolità del riu Llobregat té una longitud de 30 km i travessa el territori de setze municipis, des del Pont del Diable a Martorell fins que desemboca al mar. S'està treballant per recuperar ecològicament i socialment aquest àmbit, que és un espai complex i molt pressionat.
El riu Llobregat i els espais naturals que l’envolten tenen un gran valor ecològic dins del territori metropolità. Tot i la forta presència d’infraestructures, zones urbanes i l’ús públic intensiu, els esforços per recuperar i integrar els ecosistemes han donat bons resultats. Avui dia hi trobem una gran diversitat d’hàbitats, que acullen més de 2.500 espècies de plantes i animals.
Els ocells són els protagonistes de la biodiversitat del Llobregat, ja que el seu delta és una zona clau dins la ruta migratòria entre Àfrica i Europa. Hi crien i hi passen l’hivern espècies molt característiques, com el bitó, la baldriga balear i l’àliga pescadora, algunes en perill crític d’extinció. Per això, el delta va ser declarat zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) l’any 1994, i es va ampliar fins al pont de la N-340 a Molins de Rei l’any 2024.
El riu també actua com a corredor verd entre l’interior i la costa, connecta espais naturals com Collserola, les Muntanyes del Baix i la serra d’Ordal, i facilita el moviment de fauna i la conservació dels ecosistemes.
-
Espai fluvial del Besòs
El Consorci del Besòs, del qual l’AMB forma part, és l’ens que s’encarrega d’impulsar les actuacions per millorar el Parc Fluvial del Besòs en clau de biodiversitat i connectivitat ecològica. Pretén millorar la qualitat ambiental, l’accessibilitat i la mobilitat a l’espai, el desenvolupament d’àrees urbanes i l’activació dels teixits productius, així com la dinamització dels usos del Parc.
Després de la recuperació, al Parc Fluvial del Besòs s’hi distingeixen tres zones d’ús:
- Zones humides. Al llarg dels primers 3 quilòmetres i escaig, des del pont de Montcada al municipi de Montcada i Reixac fins al pont de la Pota Nord al municipi de Santa Coloma de Gramenet, s’hi identifiquen zones de prat fluvial, platges, illes, meandres i 60 parcel·les de zones humides.
- Zona d'ús públic. A la següent zona, des del pont de la Pota Nord a Santa Coloma de Gramenet fins al pont del Ferrocarril a Sant Adrià de Besòs, uns 5 quilòmetres de llera, la vegetació a ambdós marges està formada majoritàriament per gespa, unes 22 hectàrees, i és accessible per als usuaris mitjançant rampes i escales. Des d'aquests accessos, primer s'arriba a una franja asfaltada per permetre el pas de bicicletes i persones, així com vehicles de serveis, i abans d'arribar al curs hídric hi ha una àmplia franja de gespa trepitjable.
- La desembocadura. La darrera zona és la desembocadura, un espai estratègic pel seu interès ecològic i paisatgístic que abasta els darrers centenars de metres del riu. L'ús públic hi està restringit.
-
Projectes i obres
Actuacions de recuperació, millora de la biodiversitat i control dels trams metropolitans dels rius Llobregat i Besòs.
El Parc Fluvial del Besòs és un espai públic ubicat al llarg dels darrers 9 quilòmetres de llera del riu Besòs, des de la confluència amb el riu Ripoll fins a la desembocadura al mar Mediterrani.