Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità

Back
  • Títol
    Títol IV. Reglamentació detallada del sòl urbà
    Capítol
    Capítol 2n. De les disposicions comunes als tipus d'ordenació
    Secció
    Secció 2a. Normes aplicables a l'edificació segons alineacions de vial
    Article
    Article 242 - Profunditat edificable

Article 242 - Profunditat edificable


1.  La profunditat edifica­ble es delimita per la línia de façana i la línia posterior d'edificació.

2.  La profunditat edificable resultarà del traçat, en posició equidistant dels frontals a la via pública, d'una figura semblant a la de l'illa, la superfície de la qual sigui equivalent, com a mínim, a la zona de nucli antic subzona I, al 40 per 100 de la superfície total; i, a les de densificació urbana, al 30 per 100 de l'esmentada superfície.
En cap cas la profunditat edificable no pot superar la de 30 m. que es considerarà màxima.
La figura interior que compleixi la condició anterior de superfície haurà de complir, alhora, entre alineacions interiors de l'edificació, les separacions mínimes que es fixen a continuació partint del diàmetre de la circumferència màxima inscriptible. La dimensió del diàmetre, funció del nombre màxim de plantes de qualsevol de les façanes de l'espai lliure interior d'illa on pugui comprovar‑se el compliment de la separació mínima, serà la següent:

Nombre límit de plantes Fins PB+2P PB+3P i PB+4P Més de PB+4P
Diàmetre mínim (en metres) 6 12 20

El compliment de la distància mínima entre façanes interiors, quan amb l'aplicació del criteri de la superfície no s'abasti, s'obtindrà per disminució de la superfície edifi­cable obtinguda inicialment, fins que la translació paral·lelament a si mateixes de totes les cares de l'espai lliure interior de l'illa, entre les quals no es compleixi aquella exigència, permeti la inscripció.
Quan dues cares de l'espai lliure interior formin un angle de menys de 60º, encara que l'angle sigui truncat, la inscripció de la circumferència, anteriorment esmentada, haurà de complir‑se situant el centre al punt de la bisectriu que disti del vèrtex (real o virtual) dues vegades el diàmetre de la circumferència que li correspongui. Si no es pot inscriure la circumferència traçada amb aquest centre i diàmetre, les alineacions que ho impedeixin es traslladaran paral·lelament en tota la seva longitud perquè, mantenint‑se immòbil el centre de la circumferència, això s'esdevingui.
Els angles aguts menors de 45º hauran de truncar‑se de manera que resulti una línia de façana no menor de 6 m.

3.  Per als casos d'illes irregulars i amb alineacions amb encontres aguts o de parcelplació no ortogonal i altres de similars, la línia límit de la profunditat edificable podrà situar‑se de manera no paral·lela a la línia de façana, sempre que no resulti una superfície edificable major en planta baixa. Per determinar aquesta alineació s'elaborarà, en cada cas, i amb referència a tota l'illa, un estudi de detall.
Igualment, es requerirà l'elaboració d'estudis de detall per a la fixació o variació de la profunditat edificable resultant d'aplicar un percentual d'ocupació sobre la superfície de l'illa quan s'hagin de resoldre problemes d'alineacions de vial o d'edificació deguts a les modificacions introduïdes per aquest Pla o es pretengui aconseguir una integració millor de l'edificació amb les característiques històriques o tradicionals del sector.
La profunditat edificable així definida no ha d'implicar, en cap cas, un increment de l'edificabilitat prevista per a la zona.

4. A les illes sensiblement rectangulars, les profunditats edificables, calculades de conformitat amb el procediment esmentat, podran incrementar‑se 2 m., quan per mitjà del pla especial de reforma interior es restringeixi el nombre màxim de plantes a l'edificació amb frontal a les alineacions de dimensió menor, i en la part d'aquestes que no formin cantonada o xamfrà, a una planta baixa i una planta pis. Tot això de manera que, fins i tot sense esgotar l'alçada reguladora màxima que li correspondria, permeti obrir l'illa per damunt d'aquesta primera planta.

5.  Quan un cop complertes les condicions de l'apartat 2 resultin, en alguna alineació, edificacions amb una profunditat edificable inferior a 11 m., s'haurà de prendre aquesta dimensió com a profunditat edificable, sempre que sigui possible inscriure una circumferència de vuit metres de diàmetre. Quan per raons de les dimensions de l'illa ni tan sols fos possible complir aquesta última condició, el conjunt de les parcel·les, l'amplada total de les quals entre alineacions de vialitat oposades fos inferior a 30 m., haurà de ser totalment edificable.

6.  Per a aquelles illes en aquesta situació que superin la dimensió de 30 m., la profunditat edificable ha de ser 11 m.

7.  En aquelles illes que comptin amb espai lliure interior però que, per la forma, tingui una part totalment edificable compresa entre frontals o alineacions de vial oposats amb una profunditat que depassi de 30 m., l'espai lliure inte­rior s'haurà d'ampliar mitjançant una prolongació que permeti inscriure‑hi un cercle de vuit metres de diàmetre situat a la bisectriu de l'angle format per les alineacions oposades, fins a aconseguir el punt en què la distància entre les esmentades alineacions és de 30 m., a partir del qual la resta serà totalment edificable.
Aquesta prolongació de l'espai lliure, que serà edificable en planta baixa, tindrà la consideració d'ampliació de l'espai lliure interior a efectes de composició i ventilació dels habitatges, i la seva superfície serà computable a efectes del càlcul del 12 per 100 de superfície de patis (Article 235).

8.

a. Les porcions de parcel·la que excedeixin de la profunditat edificable han de formar part de "l'espai lliure in­terior d'illa". No seran edificables per damunt de la planta baixa, encara que els correspongui per una altra alineació de vialitat. Han de tenir igual consideració i s'han d'ajustar a la mateixa restricció les porcions de solar compreses entre el límit posterior dels solars que no assoleixin la profunditat edificable i el límit de l'espai lliure interior d'illa.
El solar que no aconsegueixi la profunditat edificable no podrà construir‑se si la seva profunditat mitjana és inferior a vuit metres.
b. Les porcions de solar compreses dins la profunditat edi­ficable que només re sulten edificables en planta baixa per aplicació de les regles de l'apartat anterior, tindran la consideració d'ampliació de l'espai lliure interior d'illa quan la seva amplada mínima mitjana, en qualsevol punt, sigui igual o superior a vuit metres; quan no assoleixin aquesta dimensió, aquests espais podran considerar‑se com a patis mixtos de ventilació o celoberts sempre que les seves dimensions assoleixin com a mínim les assenyalades als articles 233 i 234.

9.  La profunditat edificable no ha de ser modificada per l'existència de passatges, ni per la inclusió a l'espai lliure interior d'illa, o en algunes de les parcel·les amb front a la via pública, de sòl públic destinat a jardí, parc, dotacions, equipaments o verd privat protegit. En aquest cas el càlcul de la profunditat edificable s'ha de fer de la ma­nera establerta en aquestes Normes, com si les esmentades parcel·les fossin edificables per a usos privats.

10.

a. La profunditat edificable en cada parcel·la només podrà ser depassada amb cossos sortints oberts i amb elements sortints.
b. En cap dels casos considerats als epígrafs 6, 7 i 8b serà possible construir cossos sortints sobre l'espai lliure in­terior d'illa, ni tan sols els oberts.

11. En els casos de reculada de tot el frontal d'alineació d'una illa, previst a l'article 244.a, quan l'espai de reculada sigui cedit al municipi, mitjançant l'aprovació d'un estudi de detall referit a tota l'illa, podrà fixar‑se, per al frontal reculat, una profunditat edificable diferent a l'establerta per a la resta de l'illa, sempre que es compleixin les distàncies mínimes entre façanes interiors en relació amb l'alçada de les edificacions que s'assenyalen a l'apartat 2 d'aquest article, amb un mínim de vuit metres. En cap cas aquesta variació de la profunditat edificable podrà significar una edificabilitat major de la que correspondria en el cas que no es realitzés la reculada.

12. Els passatges situats en espai interior d'illa podran edificar‑se a una alçada reguladora de 7,80 m. o, com a màxim, de PB+1P planta pis, retirada l'edificació de l'alineació del passatge la distància normal del jardí o del pati de cada passatge. La profunditat màxima edificable serà de 12 m., sempre que no depassi la meitat de la distància que hi ha entre l'alineació de l'edificació del passatge i l'alineació del respectiu espai lliure interior d'illa. Les parcel·les situades a la conjunció del passatge amb alineacions d'illa, subjectaran la seva edificació a les condicions d'edificació del passatge, quan a la reglamentació d'aquest es determini expressament.

Imatges en el Annex IV de les Ordenances d'Edificació.

  • Modificació puntual de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità en l'àmbit del municipi de Badalona.

    Municipi
    Badalona

    Aprovada definitivament pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques el 6 de Juny de 2008. (DOGC núm. 5224 de 29/09/2008).

    Incorporant d'ofici que la possiblitat que la rasant de la planta baixa pugui estar 1m per sobre de la regulació fixada pel Pla General Metropolità només es donarà quan l'ús d'aquesta planta sigui el d'habitatge.

    PATI LLIURE FRONT PEÇA D'ESTAR

    Art. 242. Profunditat edificable (s'afegeixen a l'apartat 8 els subapartats c, d i e)

    8.

    c. Tot habitatge situat dins del volum edificable en alçada que doni a espai lliure interior d'illa haurà de garantir que la materialització de les condicions d'edificació previstes pel planejament en aquest espai, incloses les tanques de separació de finques, permeti una visió directa de sis metres davant de la total obertura de l'estança i de tres metres davant de la total obertura dels dormitoris, tot això a partir d'una alçada de 0,80 metres del sòl d'aquestes peces.
    d. Les mateixes condicions de l'apartat anterior es requeriran en cas d'edificacions existents en l'espai lliure interior d'illa.
    e. L'ordenació de les edificacions d'equipament que per motiu de planejament es construeixin dins de l'espai interior d'illa haurà d'efectuar-se respectant la distancia de sis metres respecte de la línea de fondària edificable.

    DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

    S'afegeixen les següents disposicions transitòries.

    Disposició transitòria primera

    Planejament en curs: Els documents de planejament que hagin assolit la seva aprovació inicial abans de l'entrada en vigor de la present modificació normativa es continuaran tramitant d'acord amb la normativa vigent en el moment de la seva aprovació inicial.

    Disposició transitòria segona

    Planejament aprovat definitivament: Els documents de planejament aprovats definitivament abans de l'entrada en vigor de la present modificació normativa regiran d'acord amb la seva normativa específica, i en tot allò que no estigui expressament especificat d'acord amb la nova normativa modificada del Pla General Metropolità.
    Per els usos diferents als d'habitatge, en tot allò que en el planejament no estigui expressament especificat regiran els paràmetres del Pla General Metropolità vigent en el moment de la seva aprovació definitiva.

    Disposició transitòria tercera

    Llicències en tràmit: Les llicències sol·licitades amb anterioritat a l'entrada en vigor de la present modificació normativa regiran d'acord amb la normativa vigent en el moment de la seva sol·licitud. Mitjançant les oportunes sol·licituds de modificació de llicència serà factible acollir-se a les determinacions de la nova normativa en aquells aspectes que convingui.

    Disposició transitòria quarta

    Per a aquells edificis amb llicència però amb obres d'edificació en execució i pels edificis existents, ambdós casos que no estiguin subjectes a planejaments específics, mitjançant les oportunes sol·licituds de llicència o de modificació de llicència serà factible acollir-se a les determinacions de la nova normativa en aquells aspectes que convingui.
    En el cas que estiguin subjectes a planejaments específics prevaldran les determinacions d'aquests planejaments i en tot allò que no estigui específicament regulat seran d'aplicació les determinacions assenyalades en el paràgraf anterior.