Àrea Metropolitana de Barcelona

L'origen de la casa situada a la finca de Can Negre és una masia del segle XVII que estava totalment envoltada de terrenys de conreu i que avui dia es troba enmig de construccions, fruit del creixement del poble i de la reparcel·lació i urbanització dels terrenys. La masia ja va ser ampliada per Josep Negre el 1680.

Una segona i més important ampliació va tenir lloc a principis del segle XX dirigida per l'arquitecte Josep Maria Jujol: s'inicia el 1914 i acaba el 1926 amb la construcció de l'oratori. Totes les façanes de la masia van quedar reformades, i el treball més important va tenir lloc a la principal. El 1965 part de la finca va passar a propietat municipal i es va destinar a Casa de Cultura. Del 1977 fins al 1990, s'hi han anat fent petites obres de condicionament, consolidació i millora, i aquesta darrera actuació ha tingut per objecte la rehabilitació exterior de façanes i coberta.

A causa de les intervencions que la casa ha sofert al llarg dels anys, no es va trobar el color original de l'arrebossat de les façanes. No obstant això, i gràcies a referències de gent del mateix poble i per fotografies de l'època, es va poder determinar el color que finalment es va aplicar després de nombroses proves. Pel que fa a la part superior de les façanes sud i nord, es tenia prèvia certesa del seu to blanquinós.

Dels esgrafiats que encapçalen la casa, la interpretació i coloració va ser més ràpida. Es varen fer unes calques de tots ells a escala real, un total de 60 fulles d'1x2 metres, numerats, on quedaven reflectits tots i cadascun dels dibuixos que Jujol va realitzar. Tanmateix, l'esgrafiat que ell va fer és difós, mal retallat i amb una línia del perímetre que no està ben definida. Això dóna un aire de certa ambigüitat i precarietat a tot el conjunt ja que l'esgrafiat no està resolt seguint unes normes estrictes i acadèmiques. El color obscur de fons aplicat s'ha obtingut dels esgrafiats que han restat més intactes des del seu origen.

Pel que fa a la fusteria, hi ha una tret interessant que Jujol aplica. La part de la fusteria fixa, en contacte amb l'obra de fàbrica es pinta de color marró i la part de fusteria practicable, que té moviment, es pinta de color blanc. Així s'ha tornat a fer ara, d'acord amb els documents gràfics de l'època. Seguint aquest criteri, tots els elements de forja que pertanyen a les façanes, és a dir a l'obra de fàbrica de la casa, s'han pintat de color marró; en canvi, les dues peces de forja de secció quadrada que es troben sota la tribuna s'han pintat de blanc per donar sensació de poc pes a la tribuna; la porta enreixada amb tota la seva ornamentació superior s'ha fet en negre, ja que forma part d'un altre indret de la casa, l'antiga sortida cap a l'hort.

S'ha dut a terme el treball de neteja i rehabilitació del pou i safareig que en el seu origen formaven part de la façana sud de la casa, recuperant-los en la seva totalitat i pintant-los blaus, tal com eren en el seu origen. Per efectuar aquesta feina, es va enderrocar l'envà i la porta que l'amagava, una feina poc costosa però molt gratificant en tornar tota la façana al seu estat original.