Seleccionada en la 9a edició dels Premis Catalunya Construcció 2012 en la categoria d'Intervenció en Edificació Existent.
Rehabilitació de l'exterior de Can Negre
Can Negre recupera la seva imatge original amb un projecte de rehabilitació integral fidel a l'actuació de l'arquitecte Josep Maria Jujol de l'any 1926.
Fitxa tècnica
-
- Data de projecte:
- Juliol 2008
- Data inici de l'obra:
- --
- Data fi de l'obra:
- --
- Data d'execució:
- Novembre 2010
- Municipi:
- Sant Joan Despí
- Superfície:
- 685 m2 (façanes)
- Cost:
- 256.601,63 €
Mon Nov 01 00:00:00 CET 2010 -
- Autors:
- Josep Llobet Gelma (Josep Llobet arquitectes)
- Direcció de projecte:
- Josep Llobet Gelma (Josep Llobet arquitectes)
- Direcció d'obra:
- Josep Llobet Gelma (Josep Llobet arquitectes), Judith Daban (arquitecta tècnica – Ayesta-Vives-Daban Arquitectes)
- Col·laboradors:
- Anna Roque, Anna Prats, Natàlia Ojeda (arquitectes)
- Contractista:
- Rehac SA
Premis i reconeixements
Descripció
L'origen de la casa situada a la finca de Can Negre és una masia del segle XVII que estava totalment envoltada de terrenys de conreu i que avui dia es troba enmig de construccions, fruit del creixement del poble i de la reparcel·lació i urbanització dels terrenys. La masia ja va ser ampliada per Josep Negre el 1680.
Una segona i més important ampliació va tenir lloc a principis del segle XX dirigida per l'arquitecte Josep Maria Jujol: s'inicia el 1914 i acaba el 1926 amb la construcció de l'oratori. Totes les façanes de la masia van quedar reformades, i el treball més important va tenir lloc a la principal. El 1965 part de la finca va passar a propietat municipal i es va destinar a Casa de Cultura. Del 1977 fins al 1990, s'hi han anat fent petites obres de condicionament, consolidació i millora, i aquesta darrera actuació ha tingut per objecte la rehabilitació exterior de façanes i coberta.
A causa de les intervencions que la casa ha sofert al llarg dels anys, no es va trobar el color original de l'arrebossat de les façanes. No obstant això, i gràcies a referències de gent del mateix poble i per fotografies de l'època, es va poder determinar el color que finalment es va aplicar després de nombroses proves. Pel que fa a la part superior de les façanes sud i nord, es tenia prèvia certesa del seu to blanquinós.
Dels esgrafiats que encapçalen la casa, la interpretació i coloració va ser més ràpida. Es varen fer unes calques de tots ells a escala real, un total de 60 fulles d'1x2 metres, numerats, on quedaven reflectits tots i cadascun dels dibuixos que Jujol va realitzar. Tanmateix, l'esgrafiat que ell va fer és difós, mal retallat i amb una línia del perímetre que no està ben definida. Això dóna un aire de certa ambigüitat i precarietat a tot el conjunt ja que l'esgrafiat no està resolt seguint unes normes estrictes i acadèmiques. El color obscur de fons aplicat s'ha obtingut dels esgrafiats que han restat més intactes des del seu origen.
Pel que fa a la fusteria, hi ha una tret interessant que Jujol aplica. La part de la fusteria fixa, en contacte amb l'obra de fàbrica es pinta de color marró i la part de fusteria practicable, que té moviment, es pinta de color blanc. Així s'ha tornat a fer ara, d'acord amb els documents gràfics de l'època. Seguint aquest criteri, tots els elements de forja que pertanyen a les façanes, és a dir a l'obra de fàbrica de la casa, s'han pintat de color marró; en canvi, les dues peces de forja de secció quadrada que es troben sota la tribuna s'han pintat de blanc per donar sensació de poc pes a la tribuna; la porta enreixada amb tota la seva ornamentació superior s'ha fet en negre, ja que forma part d'un altre indret de la casa, l'antiga sortida cap a l'hort.
S'ha dut a terme el treball de neteja i rehabilitació del pou i safareig que en el seu origen formaven part de la façana sud de la casa, recuperant-los en la seva totalitat i pintant-los blaus, tal com eren en el seu origen. Per efectuar aquesta feina, es va enderrocar l'envà i la porta que l'amagava, una feina poc costosa però molt gratificant en tornar tota la façana al seu estat original.