Àrea Metropolitana de Barcelona

El projecte parteix de l'interès municipal per recuperar el caràcter fluvial del tram final de riera, molt alterat al pas pel nucli urbà, amb el llit convertit en un carrer parcialment pavimentat i l'antiga llera transformada en parc.

El tractament de les diverses vores del parc és fonamental per entendre'n la transformació.
L'enderroc d'una edificació auxiliar existent i el redisseny del tot marge esquerre de la riera (millora del paviment del carrer i substitució del mur per una mota de terres com a continuació de la mota que hi ha aigües amunt) han permès assolir una relació més oberta i amable amb la ciutat i amb la platja. La plantació de d'àlbers, alocs i salzes sobre la topografia ondulada de les motes introdueix les condicions pròpies de l'ecosistema ripari, alhora que es millora la capacitat hidràulica en episodis de pluges.

L'altre costat longitudinal està delimitat pel talús de l'antiga terrassa agrícola, de caràcter argilós i amb un fort pendent que provoca esllavissades lleus però contínues. Per tal de controlar l'erosió i garantir l'aprofitament de l'aigua d'escorriment, es dissenyen un seguit de basses de baixa fondària excavades al terreny, que retenen i infiltren l'aigua de pluja i ajuden a reduir la salinitat del sòl per la proximitat al mar. En aquestes basses, aprofitant la presència d'aigua, s'hi concentra la plantació de la nova vegetació, amb mescla de l'estrat arbustiu de llentiscles, arboços i marfulls, i l'arbori dels àlbers, pollancres i oms.

Amb aquesta mateixa premissa d'augmentar les àrees permeables, s'han eliminat 450 m2 de paviment per crear un prat sec, que, a banda de ser un espai de lleure complementari a la platja, aporta una gran varietat paisatgística, amb els continus canvis de floració i textures segons l'època de l'any.

A l'interior del parc, cap al meandre que descriu la riera, la renovació dels 850 m2 d'unes instal·lacions esportives obsoletes ha permès reordenar i intensificar els usos i ha dotat el parc d'una gran esplanada envoltada de vegetació, amb capacitat per a 1.000 persones, on se celebren festes com l'Aplec de la Sardana o la Festa Major de Sant Joan.

En la part central del parc, allunyada del trànsit dels carrers i protegida per una altra mota de terres, s'hi ha ubicat la zona de jocs infantils. El seu disseny integra els elements de joc, com els tobogans i les rampes de pujada, en el mateix talús de la mota, a l'ombra d'una pantalla de pollancres, amb la intenció de relacionar el joc dels infants amb les textures canviants de la natura.

El resultat de la intervenció és un espai flexible, on els usos lúdics es van disposant de manera fluida aprofitant els elements existents i la geometria ondulada de les noves vores. La reduïda paleta de materials i colors cedeix el protagonisme als elements naturals, amb un desig de prioritzar el potencial ecològic del parc dins de la infraestructura verda de Montgat.