Àrea Metropolitana de Barcelona

Informació de servei

Vegetació singular, vista panoràmica, fonts d'aigua potable, jocs infantils, pistes de petanca, cistelles de bàsquet, pista de monopatins, aparcament.

Descripció

La seva situació privilegiada al costat del mar fa d'aquest parc un espai original i molt atractiu. El parc i la platja estan separats per un Passeig Marítim que en el seu tram final s'eixampla a tall de plaça i mirador. A l'interior del parc pots trobar unes piscines de divertides formes geomètriques amb una superfície total d'aigua de 1000 m². A més, dos camins fets amb travesses de tren creuen el complex i l'estructuren en diverses zones.

Recuperant el litoral

El delta del Besòs fou antigament un territori de gran riquesa natural amb un paisatge d'aiguamolls, dunes litorals i denses vernedes i salzedes que acompanyaven el curs de les aigües. El poblament de la zona fou lent i tardà a causa dels esmentats

Ja en el segle XI es menciona l'existència de dos braços de riu. El més primitiu determinava la ratlla que separava els termes de Santa Coloma i Sant Adrià dels aleshores pobles de Sant Andreu i Sant Martí. L'altre era l'actual; entre ambdós cursos hi quedava una franja de terra travessada per les aigües que constituïa les "Illes del Besòs".

La fertilitat del sòl i l'abundor d'aigua afavoriren la implantació de conreus (blat, oliveres, vinya i hortalisses de molta anomenada). A les salzedes, prop del riu, hi pasturaven els ramats. Actualment no queda res d'aquest passat. L'expansió industrial i les onades immigratòries del segle XX, s'han ocupat d'esborrar-lo.

El barri on es troba el Parc va néixer el 1922 per respondre a les necessitats de mà d'obra de les fàbriques del marge esquerre. Aleshores es deia de Font i Vinyals, i l'aparició posterior de la parròquia va fer que es canviés el nom per l'actual de Sant Joan Baptista. Al litoral, les instal·lacions industrials s'anaven apoderant de l'espai, fins a barrar del tot el pas a la platja. Entre les més antigues, cal fer esment de la central tèrmica d'Energia Elèctrica de Catalunya (1912), que amb els anys evolucionaria cap a l'actual complex de Fecsa i, al marge dret del riu, la Catalana (1917), després Hidroelèctrica de Catalunya i avui una moderna central elèctrica de cogeneració d'Endesa.

Una gran fàbrica de materials de construcció, Viguetas Castilla, va ocupar el solar del Parc entre 1950 i 1984 aproximadament. Al costat, on hi ha el poliesportiu, els conreus resistiren fins a la dècada dels 70, mentre a la platja les casetes dels pescadors testimoniaven una certa activitat pesquera. El 1985, l'antiga Corporació Metropolitana de Barcelona va expropiar els terrenys. La Mancomunitat de Municipis va realitzar les obres que van portar a la inauguració del Parc el 1990. S'havia donat el primer pas cap a la recuperació d'uns espais imprescindibles per a unes ciutats plenes de carències i per al retrobament dels seus habitants amb el mar.