Els seus tres segles d'edat i, per tant, la seva llarga història constitueixen un motiu important de singularitat (són, sens dubte, les àvies del Jardí). També cal ressaltar el seu port particular, amb les soques grans i de formes escultòriques. Per altra banda, la seva posició privilegiada en un dels camins principals, així com el fet de tractar-se de l'arbre més emblemàtic del bioma mediterrani, els dóna també un notable valor paisatgístic i simbòlic.
Les Bessones
Categories: Vegetació singular
Municipalities: Barcelona
Origen: Regió Mediterrània
Denominació i família
Família Oleàcies
Olivera
Olea europaea
Castellà: olivo
Francès: olivier
Anglès: olive tree
Mides i edat
A | B | |
Alçada | 4,5 m | 5,0 m |
Perímetre de la soca a 0,5 m | 4,3 m | 4,0 m |
Diàmetre màxim de la capçada | 4,0 m | 4,0 m |
Edat estimada, 2004 | 300 anys |
Característiques morfològiques
L'olivera és un arbret perennifoli, de poca alçada (7-15 m). Té l'escorça llisa quan és jove, però amb el pas del temps es va enfosquint, engruixint, capgirant, esquerdant...donant lloc a uns troncs vells i torturats, que l'empremta dels segles ha transformat en singulars escultures vivents. Les branques són esteses i flexibles i la capçada pot ser ampla i estesa, o arrodonida. Les fulles oposades, el·líptiques i punxegudes tenen el pecíol molt curt i el marges recorbats cap ensota; són verd grisenques per sobre i piloses, argentades i brillants amb la llum del sol pel revers. Tenen flors blanques, petites i agrupades formant ramells drets, que esclaten entre maig i juny. El fruit és l'oliva, una drupa oval de color verd, que es torna negre quan madura, a finals de tardor.
Característiques ecofisiològiques
L'olivera és, des de temps antics, un dels arbres més característics de la regió mediterrània. S'adapta a qualsevol tipus de sòl, fins i tot els més secs i pobres. Resisteix la calor, el vent i la contaminació, encara que no tolera les gelades fortes. És de creixement molt lent i pot viure fins a 1500-2000 anys. La varietat silvestre és l'ullastre, de branques punxoses i fulles i fruits més petits.
Utilització i curiositats
El conreu de l'olivera, en zones càlides i properes al mar, és conegut des de temps prehistòrics per l'aprofitament dels seus fruits, les olives, de diferents varietats i molt apreciades pel seu sabor; les olives negres són fruits madurs i les verdes es conserven amb oli o sal abans de madurar. Del fruit premsat se n'extreu l'oli, la producció més important de l'olivera. L'oli d'oliva, de gran qualitat, s'usa per amanir, cuinar i conservar aliments, per a fer sabons i massatges i com a lubricant. Antigament hi havia llums d'oli. Les fulles tenen propietats medicinals. La fusta de l'olivera, compacta i homogènia, és molt valorada en ebenisteria, torneria, marqueteria i escultura. L'olivera és també un arbre característic i molt present als jardins mediterranis. La seva simbologia és rica i antiga: pau, fecunditat, purificació, amor, força, victòria i recompensa. Encara avui una branca d'olivera es considera un símbol de pau. Molts poetes i escriptors han lloat les seves virtuts des de temps immemorials.