Originària de l'est d'Amèrica del Nord, va ser introduïda a Europa al segle XVIII.
Acàcia de tres punxes
Categories: Vegetació singular
Municipalities: Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern
Nom científic: Gleditsia triacanthos
Família: lleguminoses
Alçària: 12 metres
Edat estimada: 30 anys
Denominació
Castellà: acacia de tres espinas
Anglès: honey locust
Port
Arbre de ràpid creixement que pot arribar a fer 30 metres d'alçària. És un arbre esvelt amb una capçada no gaire densa.
Escorça
És de color gris fosc, aspra i escamosa. Tant al tronc com a les branques principals surten unes grans espines, llargues i fortes, que permeten reconèixer fàcilment aquesta espècie.
Fulles
Estan compostes per un gran nombre de folíols, d'uns 2 cm de llargada i d'un color verd brillant. Tot el conjunt de folíols pot arribar a fer fins a 20 cm de llarg.
Floració
De maig a juliol. Les flors, molt petitones i de color verd groguenc, apareixen agrupades en forma de raïm.
Fruit
És un llegum pla i molt gros, de 20 a 40 cm de llarg. Al principi és de color verd i després es torna de color marró fosc. Sovint, es cargola com un tirabuixó.
Origen i hàbitat
Originària de l'est d'Amèrica del Nord, va ser introduïda a Europa al segle XVIII. Resisteix els freds intensos.
Usos
Espècie ornamental que s'ha utilitzat per formar bardisses. La fusta és de molt bona qualitat, dura, elàstica i molt resistent a l'aigua, motiu pel qual era molt apreciada per a la fabricació de les rodes dels carros. La polpa dels fruits és comestible i els indis americans la consumien.
Saps què?
Actualment, aquesta varietat d'acàcia de tres punxes és poc utilitzada als jardins, atesa la perillositat de les seves espines. Ara gairebé només se'n cultiva la varietat sense espines, Gleditsia triacanthos f. inermis, l'acàcia negra inerme, que també es troba a la natura.