Diagnosi


 

 

Aquest apartat ofereix una visió general del clima actual del territori metropolità a partir de les dades elaborades en el marc del projecte ICARIA, en què l'AMB participa com a soci, i que té per objectiu aconseguir una millor comprensió dels impactes i les adaptacions relacionats amb el canvi climàtic.

La caracterització climàtica de la situació actual es basa en el període de referència 1981-2010 i ha estat treballada per la Fundación para la Investigación del Clima, també sòcia del projecte. Quan parlem de dades climàtiques, és important analitzar les condicions atmosfèriques d’un territori durant períodes llargs de temps per obtenir una informació estable del clima i evitar que les anomalies puntuals (com anys excepcionalment freds o calorosos) distorsionin el resultat o la percepció.

Segons la recomanació de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) aquests períodes han de ser de 30 anys, ja que aquesta durada permet calcular valors mitjans fiables i identificar tendències climàtiques reals. Per tenir una primera diagnosi del clima actual del territori metropolità és fonamental conèixer els valors actuals de les principals variables de temperatura.

Aquesta informació permetrà, en els apartats posteriors, comparar-los amb les projeccions climàtiques futures. A més, cal identificar quins factors contribueixen a incrementar o reduir la calor, ja que aquests elements tenen un paper clau en les mesures d’adaptació i en la gestió del clima urbà.

Els subapartats següents detallen aquesta informació de manera específica.

Dades climàtiques actuals

Entendre el clima actual és el primer pas per afrontar el repte del canvi climàtic i a l’increment generalitzat de la calor. Aquesta informació és essencial per comparar-la amb la previsió del clima del futur i per poder actuar en aquelles zones del territori metropolità on les dades ens indiquin que tindran un major impacte de la calor.

Les dades climàtiques al territori metropolità són relativament similars però no són homogènies. Per exemple, les temperatures més elevades s’acostumen a registrar al continu urbà de Barcelona i voltants, mentre que a l’altiplà de Begues les temperatures són més baixes.

En aquest subapartat es poden consultar les principals variables de temperatura (mitjana, màxima i mínima anual), així com els mapes d’onades de calor, que permeten detectar les zones més exposades als episodis extrems.

 

 

 

  • Temperatura mitjana anual (mitjana de 30 anys)

    L’àrea metropolitana de Barcelona és un dels indrets que ha registrat de mitjana un major increment de la temperatura màxima en les últimes dècades respecte el conjunt de Catalunya, sobretot a l’estiu i a la tardor. Els mapes representen les onades de calor registrades a l’AMB de tres onades: la de l’agost del 2012, la del juliol del 2015 i la de l’agost del 2018. Aquests mapes els va elaborar Celsius dins del marc del Pla Director Urbanístic (PDU) de l’AMB a partir de la interpolació de dades d’estacions meteorològiques, tant oficials (SMC i AEMET) com no oficials (plataformes d’estacions d’aficionats).

    Aquests mapes ens identifiquen les zones del territori que presenten les temperatures més elevades durant els episodis d’onada de calor, amb la finalitat de detectar possibles patrons territorials i determinar les àrees més vulnerables, per posteriorment elaborar un conjunt d’actuacions i estratègies per a la mitigació, adaptació i resiliència al canvi climàtic.

    En termes generals, i en el cas del nostre territori, una onada de calor és el resultat d’una massa d’aire molt càlida provinent d’Àfrica, que arriba a Barcelona després d’haver travessat Algèria, Marroc i la península Ibèrica en situacions anticiclòniques. Aquestes masses d’aire es caracteritzen per ser molt denses, amb aires secs i càlids que es desplacen molt lentament, traslladant les característiques climàtiques de la regió d’origen, el cor del Sàhara, cap a latituds situades més al nord. Les seves conseqüències són temperatures altíssimes, amb valors molt poc freqüents, que tenen efectes directes sobre el confort i la salut de la població, així com al territori i als ecosistemes en general.

    Es considera onada de calor un episodi d’almenys tres dies consecutius, en què es supera el llindar establert pel percentil 98 de les temperatures màximes diàries dels mesos d’estiu (juny, juliol i agost) dels últims deu anys. L’any 2025, el llindar a la ciutat de Barcelona ha estat en 34,1ºC.

    Visor del mapa disponible properament

  • Temperatura màxima anual (mitjana de 30 anys)

    Mostra la mitjana anual de les temperatures màximes diàries, calculada per a cada any del període de referència 1981-2010 a partir de totes les temperatures màximes registrades al llarg de l’any, i posteriorment promediada per al conjunt del període. És un bon indicador per identificar zones especialment afectades per la calor diürna o episodis extrems.

    Visor del mapa disponible properament

  • Temperatura mínima anual (mitjana de 30 anys)

    Mostra la mitjana anual de les temperatures mínimes diàries, calculada per a cada any del període de referència 1981-2010 a partir de totes les temperatures mínimes registrades al llarg de l’any, i posteriorment promediada per al conjunt del període. Permet analitzar com es comporten les temperatures durant la nit i detectar possibles efectes d’illa de calor urbana.

    Visor del mapa disponible properament

  • Mapa d’onades de calor

    L’àrea metropolitana de Barcelona és un dels indrets que ha registrat de mitjana un major increment de la temperatura màxima en les últimes dècades respecte el conjunt de Catalunya, sobretot a l’estiu i a la tardor. Els mapes representen les onades de calor registrades a l’AMB de tres onades: la de l’agost del 2012, la del juliol del 2015 i la de l’agost del 2018. Aquests mapes els va elaborar Celsius dins del marc del Pla Director Urbanístic (PDU) de l’AMB a partir de la interpolació de dades d’estacions meteorològiques, tant oficials (SMC i AEMET) com no oficials (plataformes d’estacions d’aficionats).

    Aquests mapes ens identifiquen les zones del territori que presenten les temperatures més elevades durant els episodis d’onada de calor, amb la finalitat de detectar possibles patrons territorials i determinar les àrees més vulnerables, per posteriorment elaborar un conjunt d’actuacions i estratègies per a la mitigació, adaptació i resiliència al canvi climàtic.

    En termes generals, i en el cas del nostre territori, una onada de calor és el resultat d’una massa d’aire molt càlida provinent d’Àfrica, que arriba a Barcelona després d’haver travessat Algèria, Marroc i la península Ibèrica en situacions anticiclòniques. Aquestes masses d’aire es caracteritzen per ser molt denses, amb aires secs i càlids que es desplacen molt lentament, traslladant les característiques climàtiques de la regió d’origen, el cor del Sàhara, cap a latituds situades més al nord. Les seves conseqüències són temperatures altíssimes, amb valors molt poc freqüents, que tenen efectes directes sobre el confort i la salut de la població, així com al territori i als ecosistemes en general.

    Es considera onada de calor un episodi d’almenys tres dies consecutius, en què es supera el llindar establert pel percentil 98 de les temperatures màximes diàries dels mesos d’estiu (juny, juliol i agost) dels últims deu anys. L’any 2025, el llindar a la ciutat de Barcelona ha estat en 34,1ºC.

    Visor del mapa disponible properament

Up
Factors que influencien en el confort tèrmic

Saber els factors que incrementen o disminueixen la calor ens aporta informació complementària per ajudar-nos a adoptar accions per millorar el confort tèrmic. En aquest subapartat s’inclouen mapes de radiació solar, albedo, presència de vegetació NDVI i temperatura de superfície, que ajuden a analitzar les diferències de temperatura entre les diferents zones del territori

  • Mapa de radiació

    La quantitat de radiació solar que arriba a una superfície depèn de l’època de l’any, l’hora del dia i els obstacles (com edificis o arbres) que poden fer ombra. Per estudiar-ho, es fa servir el que s’anomena Model Digital de Superfícies (MDS). Aquest model és com una “fotografia en 3D” del territori: mostra la forma, l’alçada i la posició de tots els elements que hi ha (cases, arbres, muntanyes, etc.). Gràcies a això, es pot saber on toca el sol i on no, i com les ombres afecten la quantitat de radiació que rep cada lloc.

    En el cas de l’AMB, el model de radiació solar s’ha generat a partir d’un MDS de l’any 2022, utilitzant programari SIG (Sistemes d’Informació Geogràfica). Aquest model és molt detallat: cada píxel representa una àrea de només 0,25 metres, cosa que permet distingir molt bé els edificis i altres elements del paisatge.

    Un altre aspecte important és el dia de l’any triat per fer la simulació solar. Tot i que el 21 de juny (solstici d’estiu) és el dia amb més radiació solar de l’any, s’ha escollit el 15 de juliol de 2022 perquè va ser el dia amb la temperatura mitjana més alta a la majoria dels municipis metropolitans. Aquell dia va coincidir amb una forta onada de calor, que va afectar no només l’àrea metropolitana sinó també bona part de Catalunya. Les dades de temperatura es van obtenir a partir de les quatre estacions meteorològiques actives de Barcelona: Observatori Fabra, Zoo, el Raval i Zona Universitària.

    Visor del mapa disponible properament

  • Mapa de l’albedo

    L’albedo és la fracció de radiació solar que es reflexa des de la superfície, en aquest cas de la coberta. El color, la rugositat, el tipus de material o la inclinació del material sobre el qual incideix la radiació solar fa que es reflecteixi més o menys radiació i, per tant, s’escalfi (més o menys). Té una relació directa amb el fenomen d’illa de calor que pateixen les ciutats, ja que part d’aquesta radiació absorbida per la coberta és retornada lentament en forma de calor durant la nit (emitància).

    Es poden corregir fàcilment els valors de reflectància a través del color de la coberta i/o la presència de vegetació. Enjardinant o pintant de blanc una coberta augmentem la reflexió (albedo), aconseguint una temperatura superficial i de l’aire més baixa, així com disminuint la demanda energètica de l’edificació. Les superfícies clares (com els sostres blancs o paviments clars) reflecteixen més radiació i redueixen l’escalfament, mentre que les fosques n’absorbeixen més.

    Visor del mapa disponible properament

  • Mapa de NDVI (vegetació)

    L’NDVI (Índex de Vegetació de Diferència Normalitzada) és una eina que serveix per mesurar com de “viva” i desenvolupada està la vegetació d’una zona. Es calcula comparant la llum que reflecteixen les plantes en dues parts de l’espectre de la llum solar:

    • La llum vermella, que les plantes absorbeixen per fer la fotosíntesi.
    • La llum infraroja propera, que les plantes sanes reflecteixen amb força.

    Quan una planta és vigorosa i saludable, absorbeix molta llum vermella (per fer fotosíntesi) i reflecteix molta llum infraroja. Això fa que l’NDVI sigui alt. En canvi, una planta dèbil o malalta absorbeix menys llum vermella i reflecteix menys infraroig, de manera que l’NDVI és més baix. Per exemple:

    • Un arbre sa que reflecteix un 50% d’infraroig i només un 8% de vermell tindrà un NDVI de 0,72 (valor alt → vegetació sana).
    • Un arbre malalt que reflecteix un 40% d’infraroig i un 20% de vermell tindrà un NDVI de 0,33 (valor baix → vegetació pobra o malalta).

    L’NDVI sempre dona un resultat entre -1 i 1, i aquests valors es poden interpretar així:

    • NDVI < 0: superfícies artificials o aigua (no hi ha vegetació).
    • NDVI entre 0 i 0,3: sòl nu o vegetació molt escassa.
    • NDVI alt (més gran de 0,3 o 0,5): vegetació abundant i saludable.

    Gràcies a aquest índex, podem controlar el creixement de les plantes, estudiar cobertes vegetals, estimar la producció de biomassa o analitzar el verd urbà d’una ciutat.

    El paper de la vegetació té un paper important en el confort tèrmic, ja que ajuda a atenuar les altes temperatures.

    Visor del mapa disponible properament

  • Mapa de temperatura de superfície

    Aquest mapa mostra la distribució espacial de la temperatura de la superfície terrestre (Land Surface Temperature, LST). La temperatura de superfície és un indicador clau que pot ajudar a analitzar fenòmens com l’illa de calor urbana, el seguiment de canvis en cobertes vegetals, l’estacionalitat i disponibilitat hídrica del sòl o l’impacte del canvi climàtic. Aquestes imatges s’estimen a partir de les dades del sensor TIRS (Thermal Infrared Sensor) dels satèl·lits Landsat 8 (< 2021) i Landsat 9 (des del 2021).

    La informació d’aquest sensor permet estimar la radiància emesa per la superfície terrestre i convertir-la en valors de temperatura mitjançant models de correcció atmosfèrica i emissivitat. Els colors del mapa indiquen les variacions espacials de temperatura: les zones més càlides es mostren en tons vermells i taronges, mentre que les més fresques apareixen en blaus i verds. Aquesta visualització facilita la identificació de patrons tèrmics i contrastos entre àrees urbanes, agrícoles o forestals.

    Visor del mapa disponible properament

Up