Àrea Metropolitana de Barcelona

La depuradora de Gavà-Viladecans tracta:

• Aigües residuals domèstiques i assimilables: les aigües usades a llars, oficines, comerços, escoles i qualsevol altre espai on no s'hi aboquen contaminants especials.
• Aigües industrials pretractades: les aigües usades a instal·lacions industrials, després de rebre un tractament per part de la mateixa indústria per tal d'extreure'n els contaminants específics.

Aquesta instal·lació dóna servei als municipis de Castelldefels, Gavà, Sant Climent de Llobregat, el sector sud-est de Sant Boi de Llobregat i Viladecans. També tracta les aigües del barri de les Botigues de Sitges, tot i no que no és un municipi metropolità.
 
En total, les aigües tractades en aquesta instal·lació suposen el 5 % del total d'aigües tractades per l'AMB.
 
La depuradora de Gavà i Viladecans compleix les exigències d'abocament d'aigües en zones sensibles, que són més restrictives que les fixades per a zones normals.
 
A més, aquesta depuradora també regenera l'aigua, és a dir, la saneja fins a uns estàndards de qualitat encara més alts, amb la finalitat de reutilitzar-la per a reg agrícola, reg de zones verdes o neteja de carrers.
 
Per últim, en el tractament de fangs es genera biogàs. Amb la combustió del biogàs es genera el 40 % de l'energia que la depuradora necessita per funcionar. L'aprofitament d'aquesta font d'energia renovable, a més, evita les emissions de metà, un gas d'efecte hivernacle amb una capacitat d'escalfament global 21 vegades més gran que el CO₂.

La depuradora de Gavà-Viladecans contribueix des del 1986 al manteniment del litoral sud de l'àrea metropolitana de Barcelona, de les corredores del delta del Llobregat i de la llacuna de la Murtra. 

D'una banda, disposa d'un emissari submarí d'un quilòmetre i mig de llarg, mitjançant el qual aboca l'aigua depurada lluny de la costa i de la zona de platges. D'altra banda, disposa d'un cabal de retorn de l'aigua depurada al delta del Llobregat, amb el qual evita la intrusió d'aigua salina a les corredores del delta i a la llacuna de la Murtra. 
 
A més, l'any  2010 es va remodelar per incloure-hi una línia de regeneració d'aigua, que permet reutilitzar-la per a diversos usos.
 
Durant la reforma, també es va incorporar el tractament d'eliminació de nutrients, que redueix el risc d'eutrofització al delta del Llobregat, a la llacuna de la Murtra i al litoral. L'eutrofització és un procés que perjudica greument l'ecosistema. Es deriva de l'abocament d'aigües amb un excés de nutrients. Aquest excés provoca el creixement desmesurat de algues i microorganismes, que esgoten l'oxigen de l'aigua i impedeixen la vida d'altres espècies.

Pou de graves i predesbast: a l'entrada de la planta, l'aigua residual passa per un pou on se separen les graves, pedres i altres materials pesants que podrien afectar el funcionament dels equips. A continuació, les reixes de predesbast retenen els residus voluminosos, com plàstics, papers i altres sòlids gruixuts. Els residus extrets es gestionen adequadament mitjançant gestors autoritzats.

Cargols d'Arquímedes: els cargols d'Arquímedes eleven l'aigua fins a la cota necessària perquè pugui circular per gravetat per la resta de la depuradora, optimitzant el funcionament hidràulic de la instal·lació.

Desbast: l'aigua passa per reixes i tamisos que retenen residus sòlids de menor grandària, com tovalloletes, plàstics i altres materials principalment no biodegradables. Aquesta etapa protegeix les instal·lacions i evita obstruccions en els processos posteriors.

Dessorrador: en aquesta fase s'eliminen simultàniament les sorres, que sedimenten per gravetat, i els flotants i escumes presents a l'aigua residual. Aquest procés protegeix els equips i millora l'eficiència dels tractaments següents.

Decantació primària: els sòlids en suspensió sedimentables es dipositen al fons dels decantadors rectangulars i s'extreuen en forma de fang primari. Aquesta etapa permet reduir la càrrega contaminant que arriba al tractament biològic.

Reactors biològics: als reactors biològics, una comunitat de microorganismes degrada la matèria orgànica dissolta, reproduint de manera controlada els processos naturals d'autodepuració de l'aigua. Disposen d’un tractament amb sistema IFAS que, a diferència dels reactors biològics convencionals, disposen d’un grup de suports plàstics que propicien la formació d’una pel·lícula microbiana que augmenta el rendiment de l’eliminació de la matèria orgànica.

Decantació secundària: la biomassa generada durant el tractament biològic se separa de l'aigua depurada mitjançant sedimentació. Una part dels fangs es recircula als reactors per mantenir el procés biològic, mentre que la resta es deriva a la línia de tractament de fangs.

Sortida d'aigua i emissari submarí: l'aigua depurada es condueix al mar, on s'aboca a través d'un emissari submarí d'un quilòmetre i mig de llarg, i quinze metres de profunditat.

Bioreactor de membranes amb eliminació de nutrients: Crea les condicions perquè diferents tipus de bacteris es desenvolupin i eliminin el fòsfor i el nitrogen, a més de degradar la matèria orgànica restant més ràpidament. Després d'aquest procés biològic, l'aigua passa per unes membranes d'ultrafiltració que retenen els bacteris en forma de fang. L'aigua que surt d'aquesta instal·lació està clarificada i té una gran qualitat.

Desinfecció: S'apliquen uns raigs ultraviolats a l'aigua que maten els virus i bacteris que hi pugui haver. A continuació, s'hi afegeix clor (hipoclorit) per garantir una desinfecció continuada.

Després de la desinfecció, l'aigua regenerada, es pot reutilitzar en reg agrícola, mitjançant l’aportació d’un cabal de retorn al sistema de corredores del delta, reg de zones verdes urbanes i neteja de carrers.

Espessiment de fangs: els fangs procedents dels tractaments primari i biològic es concentren per reduir-ne el contingut d'aigua i optimitzar els processos posteriors mitjançant espessidors per gravetat.

Digestió anaeròbia: els fangs espessits es tracten en dos digestors tancats, on la matèria orgànica es degrada en absència d'oxigen. Aquest procés estabilitza els fangs i genera biogàs.

Gasòmetre: el biogàs produït durant la digestió s'emmagatzema temporalment al gasòmetre, i d’aquí, s’alimenten el motor de cogeneració o la caldera.

Cogeneració: el biogàs s'utilitza com a combustible per produir electricitat i calor.

Deshidratació de fangs: els fangs digerits es deshidraten mecànicament per reduir-ne el volum i facilitar-ne la gestió i valorització posterior.