Adaptation

Contra el canvi climàtic es despleguen estratègies en dues direccions: la mitigació dels seus efectes (accions que ajudin a reduir els efectes de la petjada del carboni) i l'adaptació a les condicions futures d'aquest canvi. En aquest sentit, l'adaptació significa realitzar actuaccions prèviament a que es donin els efectes adversos del canvi climàtic i i prendre les mesures adequades per prevenir o minimitzar els danys dels diferents impactes associats.

Adaptació
PACC 2018-2030
Un element clau de l'adaptació al canvi climàtic és la resiliència. En el context metropolità, el camí cap a la resiliència implica treballar per un model i territori resilient en tots els àmbits, amb un patró de desenvolupament sostenible en el temps i respectuós amb l'entorn des d'un punt de vista global. En aquest camí i per definir les mesures d'acció, cal tenir molt en compte aquelles àrees, estructures i col·lectius més vulnerables al canvi climàtic i en els quals els impactes derivats d'aquest puguin ser majors.

El Pla d'adaptació al canvi climàtic de l'AMB (2018-2030) forma part del Pla Clima i Energia 2030 de l'AMB.

Les polítiques i accions d'adaptació han de ser assumides per cada municipi segons les seves característiques, els riscos diferents als que s'enfronta i la seva estructura competencial. L'escala local i supralocal són aquí especialment rellevants, posant de manifest el paper clau que hi juga l'AMB.

Descarregar el PACC 2018-2030
Plans locals
L'AMB, com a coordinador territorial del Pacte de les Alcaldies pel Clima i l'Energia (PAESC) i en el marc del Pla clima i energia 2030 i la Declaració d'emergència climàtica, elabora plans locals d'adaptació al canvi climàtic en municipis metropolitans (PLACCS). De moment s'han redactat 12 PLACCs i 9 més estan previstos per 2021-2022.

PLACC Esplugues de Llobregat

PLACC Gavà

PLACC L'Hospitalet de Llobregat

PLACC Molins de Rei

PLACC Prat de Llobregat

PLACC Sant Feliu de Llobregat

PLACC Sant Adrià del Besòs

PLACC Sant Joan Despí

PLACC Sant Just Desvern

PLACC Santa Coloma de Gramenet

PLACC Tiana

PLACC Viladecans
Refugis climàtics
La xarxa metropolitana de refugis climàtics (XMRC) agrupa els equipaments municipals, com ara biblioteques, centres cívics, escoles, i els espais públics, com ara grans parcs, que poden proporcionar condicions de confort tèrmic en episodis de temperatures extremes.

Serveix per facilitar a la ciutadania, i en especial a la població més vulnerable a la calor extrema, espais adequats per recuperar-se de l'estrès tèrmic que provoquen les altes temperatures sobre el cos humà.

Consultar la XMRC
Cobertes biosolars
Les cobertes biosolars són la combinació de cobertes verdes i fotovoltaiques, i que per tant  contribueixen a la generació d'energia neta (de baixes emissions i sense sorolls), i fomenten el verd urbà, la qual cosa millora la qualitat de l'aire urbà, a més d'aportar altres serveis ecosistèmics. Són per tant una solució integral amb múltiples beneficis ambientals.
  • Fitxa tècnica
    Redacció de memòries tècniques de cobertes biosolars.

    Estat: En curs
    Data d'aprovació: Maig de 2021
    Direcció del projecte: Minerva Campos (Tècnica de canvi climàtic), Elena Lacort (Tècnica de canvi climàtic) i Ana Romero (Cap del Servei d'Emergència Climàtica i Educació Ambiental)
    Assistència: UTE formada per Envolta i MataAlta Studio
  • Actuacions 2021
    Escola Bressol Fàbregas (Sant Feliu de Llobregat)
    Edifici de La Vagoneta (Sant Just Desvern)
    Edifici l'Olivera (Sant Boi de Llobregat)
    Biblioteca municipal Singuerlin (Santa Coloma de Gramenet)
Vulnerabilitat climàtica, verd i blau
Els efectes del canvi climàtic, com l'augment de la temperatura o la reducció de pluja, ja són evidents al territori metropolità, i seran més greus en els propers anys, de manera més o menys intensa, depenent de les mesures que es prenguin ara i en el futur proper per reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. La suma dels efectes del canvi climàtic amb el fenomen de l'illa de calor fa preveure un increment de les temperatures als entorns urbans de l'àrea metropolitana força considerable en els propers anys.

L'efecte de l'illa de calor provoca que l'aire sobre les ciutats es torni més càlid. Aquest escalfament dels entorns urbans, especialment a l'estiu, s'explica per l'augment excessiu de superfícies pavimentades i no permeables, la reducció d'espais verds urbans, l'augment del nombre de vehicles, l'ús de llum artificial, i per altres activitats que generen energia calorífica. Els espais verds i blaus urbans creen un efecte refrescant i milloren la sensació tèrmica en zones urbanes. La presència de vegetació i làmines d'aigua ofereix un servei ecosistèmic de regulació tèrmica del clima urbà, l'estratègia més eficient per mitigar l'efecte de l'illa de calor.

El Pla clima i energia 2030 de l'AMB (aprovat per Consell Metropolità el 25 de setembre de 2018) preveu com a línia d'acció en la lluita contra el canvi climàtic la renaturalització del territori metropolità per augmentar la resiliència de les ciutats a través de la potenciació dels espais verds i blaus, la millora de la permeabilitat del sòl, la regulació ecològica del cicle de l'aigua o la intervenció en les zones vulnerables a l'efecte de l'illa de calor, entre altres estratègies.

La Declaració d'emergència climàtica (aprovada per Consell Metropolità el 23 de març de 2021), respon a la necessitat urgent d'actuar davant la situació crítica en què ens trobem, en la qual ja no n'hi ha prou amb una transició gradual cap a models més sostenibles, sinó que cal superar el funcionament habitual amb accions de gran envergadura. Entre els cinc reptes climàtics plantejats, el repte 4 planteja planificar ciutats i entorns més sostenibles i ben adaptats al canvi climàtic. Així doncs, calen actuacions clau per millorar el confort tèrmic i poder tenir ciutats més fresques i menys vulnerables als estius que vindran, que seran més llargs i més calorosos.

És conegut que els impactes del canvi climàtic no afecten tota la ciutadania de la mateixa manera. Els esdeveniments extrems, com ara les inundacions, les illes de calor o les onades de calor extrema, sovint tenen un efecte més perjudicial sobre determinats grups de població vulnerable. Aquests grups inclouen persones amb un estatus socioeconòmic baix, persones amb unes determinades condicions físiques (habitatge, entorn construït) que presenten més dificultats per preparar-se i recuperar-se dels impactes del canvi climàtic, i que a sobre poden acumular altres perjudicis com les baixes qualitats ambientals (manca d'espai verd i qualitat de l'aire). Les mesures d'adaptació que s'implementin sense considerar les necessitats d'aquests grups vulnerables podrien intensificar les desigualtats ja existents envers les conseqüències del canvi climàtic sobre les societats urbanes.

L'estudi de vulnerabilitat social al canvi climàtic permetrà realitzar i cartografiar un Índex de Vulnerabilitat Social al Canvi Climàtic (IVSCC) a l'àmbit metropolità. L'anàlisi socioespacial d'aquest índex permetrà avaluar en quines zones urbanes dins d'aquest àmbit hi ha una concentració important de potencials greuges climàtics. Aquests resultats podran informar el disseny d'estratègies d'adaptació al canvi climàtic a l'àmbit metropolità que cerquin disminuir les desigualtats socials causades pels impactes del canvi climàtic i crear solucions d'adaptació més justes. En aquesta actuació es posarà el focus en els riscos provocats per l'augment de les temperatures, i en les mesures d'adaptació que s'hi estan prenent al respecte, com és la proposta i implementació dels refugis climàtics metropolitans. 
Guia de criteris bioclimàtics
L'efecte de l'illa de calor provoca que l'aire sobre les ciutats es torni més càlid. Els espais verds urbans creen un efecte refrescant i milloren la sensació tèrmica en zones urbanes. La presència de vegetació ofereix un servei ecosistèmic de regulació tèrmica del clima urbà, l'estratègia més eficient per mitigar l'efecte de l'illa de calor.

En un context d'augment d'onades de calor, disposar d'un espai públic funcional és fonamental per salvaguardar la salut i el benestar de les persones. Gràcies a la presència de vegetació, els espais verds tenen una temperatura inferior a la d'altres espais urbans i generen un efecte refrescant que s'estén pel seu entorn proper. En general, es podria dir que els espais verds amb una presència de vegetació moderada poden tenir una diferència d'uns 2-3 °C (durant el dia), respecte a zones sense vegetació. Aquesta diferència de temperatura s'incrementa després de la posta de sol, sobretot en llocs menys humits, on la temperatura pot baixar fins a 5 °C, i en alguns casos fins a 6,5 °C. Per tant, optimitzar i potenciar els atributs físics dels espais verds en aquest sentit és una estratègia important per mitigar l'escalfament i reduir els riscos per a la salut, sobretot durant els mesos d'estiu.

A més de la vegetació, existeixen altres característiques dels espais verds urbans (punts d'aigua, permeabilitat, paviments) que també afecten les temperatures i que poden accentuar o disminuir l'efecte de l'illa de calor depenent de com es dissenyin.

Els espais verds urbans del territori metropolità, incloent-hi els parcs, potencialment compleixen la funció d'espais de refugi climàtic. Ara bé, considerant els escenaris futurs de canvi climàtic, hi hauria d'haver més espais verds, si no tots, que disposessin de zones que complissin aquesta condició de regulació tèrmica. Per tal d'aconseguir-ho, caldrà fer un esforç molt important per repensar-ne el disseny i apostar per millorar la qualitat de la vegetació, així com la quantitat dels punts d'aigua vinculats a aquests espais.

Aquesta guia de criteris bioclimàtics inclou els criteris de disseny i actuació als espais verds urbans que poden potenciar i millorar de manera notable la regulació tèrmica d'aquests espais, tant a escala local (dins de les zones d'ús de l'espai verd), com a escala de ciutat (entorn de l'espai verd).

Convé tenir en compte que els criteris proposats no funcionen com a solucions aïllades, sinó com un conjunt de solucions que s'han de plantejar de manera integral als espais on s'intervingui.

La guia inclou 16 criteris per millorar l'efecte refrescant dels espais verds, els qual estan organitzats en 3 tipus: criteris generals de disseny i ordenació, criteris sobre la vegetació i criteris per als sòls. La guia també inclou un llistat d'aproximadament 140 espècies, les característiques de les quals estan organitzades per donar resposta als criteris que inclou la guia.