Les àrees metropolitanes espanyoles senten les bases d'una aliança per afrontar reptes comuns i reforçar polítiques públiques

| Subject: AMB

Aquest matí s’ha celebrat la jornada “Una agenda metropolitana per a les ciutats espanyoles” a l’Àgora del Museu de les Aigües de Barcelona, a Cornellà de Llobregat
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha liderat la trobada de representants de les principals ciutats espanyoles que treballen a escala metropolitana
L’agenda metropolitana ha conclòs amb un decàleg de reptes compartits entre les ciutats representants

Foto dels representants de les principals ciutats espanyoles que treballen a escala metropolitana

Els alcaldes i representants polítics i directius de Bilbao, la Corunya, Saragossa, Málaga, València, Tarragona i Barcelona, reunits a Cornellà de Llobregat (Barcelona) amb motiu de la trobada “Una agenda metropolitana per a les ciutats espanyoles”, han expressat “la voluntat compartida d’enfortir la dimensió metropolitana de les polítiques públiques”.

La jornada ha tingut lloc a l’Àgora del Museu de les Aigües de Barcelona i s’integra en el programa d’actes de commemoració dels 15 anys de la constitució de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). La institució ha reunit representants de les grans ciutats que treballen a escala metropolitana en diferents àmbits com ara mobilitat, residus o gestió de l’aigua però que encara no disposen d’un òrgan de govern propi.

Durant la inauguració de la trobada “Una agenda metropolitana per a les ciutats espanyoles”, presentada per la periodista Cristina Villanueva, el vicepresident executiu de l’AMB i alcalde de Cornellà de Llobregat, Antonio Balmón, ha definit la trobada com un espai on es puguin “reposar les idees amb les quals construir territoris metropolitans des del consens per millorar la vida dels ciutadans".

Balmón ha reivindicat la feina feta durant els 15 anys de l’AMB que ha estat possible, ha dit “gràcies a la política”, que ha definit com “la millor eina  de relació de l’ésser humà, que, tot i les discrepàncies, amb voluntat d’entesa permet avançar”. Per últim, el vicepresident executiu de l’AMB ha agraït que els representants de les diferents ciutats s’hagin trobat avui per “fer política amb esperit constructiu”. “El que volem és que tot progressi, és necessari”, ha conclòs Balmón.

La jornada s’ha dividit en tres àrees en què s’ha debatut sobre governança metropolitana i polítiques d’habitatge, sobre canvi climàtic i transformació digital, i  sobre societat civil i pensament estratègic metropolità. Hi han participat Asier Abaunza, regidor delegat de Planificació Urbana, Projectes Estratègics i Espai Públic de l’Ajuntament de Bilbao; José Manuel Lage, tinent d’alcaldessa i regidor d’Economia i Planificació Estratègica de l’Ajuntament de la Corunya; Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona; Carlos Luis Mundina, regidor de l’Àrea de Residus, Millora Climàtica i Gestió de l’Aigua de l’Ajuntament de València. També hi han participat representants d’organitzacions que impulsen polítiques metropolitanes com Idoia Postigo, directora general de Bilbao Metropoli 30; María del Carmen García Peña, directora gerent de la Fundació CIEDES; Patricia Cavero, coordinadora general d’Ebrópolis, i Oriol Estela, coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona.

 

Conclusions de la jornada

La cloenda de la jornada ha estat a càrrec de Ramon Torra, gerent de l’AMB, que ha explicat que la trobada d’avui és un “primer pas per afrontar de manera simultània els reptes de futur relacionats amb l’accés a l’habitatge, la transició digital, les desigualtats i cohesió social, la seguretat, el canvi climàtic, la necessitat del treball digne i l’avenç dels extremismes”.

Torra ha exposat les conclusions dels representants de les principals ciutats espanyoles, uns reptes que han assumit com a punt de partida per consolidar una agenda metropolitana compartida i reforçar la capacitat de cooperació:


1. Garantir l’accés a un habitatge digne i assequible

Impulsar la construcció d’habitatge assequible, tant de lloguer com de venda, amb una atenció especial a les persones joves. Per això, cal combinar instruments públics amb fórmules de col·laboració publicoprivada subjectes a direcció, control i avaluació públics.
 

2. Accelerar la transició ecològica i reforçar la salut urbana 

Desenvolupar polítiques que donen resposta als reptes del canvi climàtic per avançar cap a ciutats més saludables i habitables. Aquestes polítiques inclouen la incorporació d’energies netes al transport públic, l’impuls de la mobilitat elèctrica, l’ús de la bicicleta i la implantació de zones de baixes emissions.
 

3. Promoure l’escala metropolitana com a espai de governança

Treballar a escala metropolitana, mitjançant diverses fórmules institucionals i de gestió, per millorar la presa de decisions, la coordinació territorial i la prestació de serveis a la ciutadania.
 

4. Promoure una transició digital al servei de l’interès general

Avançar en estratègies de govern de dades, en l’ús responsable de la intel·ligència artificial per dissenyar i prestar serveis públics, en el desenvolupament de centres de dades i en la utilització de rèpliques digitals per simular escenaris territorials i de prestació de serveis.
 

5. Fomentar la cooperació publicoprivada per a la prestació dels serveis públics

Davant les restriccions pressupostàries i la limitació dels recursos públics, cal promoure la cooperació publicoprivada per a àmbits com el cicle de l’aigua, la gestió de residus, l’habitatge, el transport públic i la mobilitat, la seguretat i la convivència o la cultura.
 

6. Enfortir la resiliència

Apostar per la planificació territorial i sectorial com a mecanisme que permet anticipar, prevenir i gestionar xocs i tensions de caràcter econòmic, social, ambiental i polític.
 

7. Impulsar un marc estatal favorable a les polítiques metropolitanes

Valorar i donar suport a iniciatives com la proposta de Pla d’acció de l’Agenda Urbana Espanyola per a les àrees metropolitanes, promoguda pel Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana.
 

8. Garantir la participació local i metropolitana als fons europeus

Davant el debat actual sobre el Marc financer plurianual 2028-2034 que proposa la Comissió Europea i la possible recentralització de la gestió dels fons europeus, en particular de la política de cohesió, es necessari reclamar la participació efectiva de les ciutats i de les àrees metropolitanes tant en les negociacions com en la programació i gestió posteriors d’aquests recursos.
 

9. Articular la col·laboració entre administracions, sector privat i societat civil

Promoure associacions publicoprivades de reflexió metropolitana que actuen com a instruments d’articulació entre administracions públiques, el sector privat i la societat civil per dialogar i fer propostes sobre reptes territorials i interessos conjunts.
 

10. Donar continuïtat a una aliança de ciutats i àrees metropolitanes oberta i estable

Assumir la voluntat de continuar treballant conjuntament, més enllà dels cicles electorals, mitjançant l’intercanvi d’experiències en l’àmbit polític i tècnic i mitjançant la cooperació entre els actors dels nostres territoris.

 

Agenda metropolitana compartida

L’objectiu de la jornada ha estat consolidar una visió metropolitana que puguin compartir les diferents ciutats d’Espanya que ja han iniciat el camí que fa 15 anys va permetre al Parlament de Catalunya aprovar, per unanimitat, la llei per constituir l’AMB.

Per això, les institucions presents a la jornada s’han reafirmat en la voluntat d’impulsar una agenda metropolitana compartida, basada en la lleialtat, la cooperació, la innovació pública, la sostenibilitat, la cohesió social i la capacitat de resposta davant dels reptes presents i futurs.

Where
Marker
Museu de les Aigües Cornellà de Llobregat