Àrea Metropolitana de Barcelona

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) participa a la COP30 de Belém (Brasil) dins de la xarxa Local Governments and Municipal Authorities Constituency (LGMA), un dels principals espais de coordinació i incidència dels governs locals en les negociacions climàtiques de les Nacions Unides. La delegació està formada per Guille López, conseller delegat d’Acció Climàtica de l’AMB, Frederic Ximeno, director de l’àrea d’Acció climàtica i Agenda estratègica metropolitana, i Ana Romero, directora de serveis d’Acció Climàtica.

Aquesta edició de la COP adquireix un valor estratègic especial: se celebren deu anys de l’Acord de París i només resten cinc anys per assolir els objectius climàtics del 2030.
El passat 4 de novembre es va presentar el darrer informe sobre la bretxa d’emissions del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), que assenyala que, amb les polítiques actuals, el món experimentaria un augment de temperatura d’entre 2,5 i 2,9 °C aquest segle, molt per sobre del límit d’1,5 °C fixat a París.

En aquest context, la participació de les grans ciutats i àrees metropolitanes és clau per accelerar la transició energètica i avançar cap a models territorials més resilients i justos. 
Durant el transcurs de la cimera, l’AMB reclamarà novament que s’incloguin els ens locals en l’elaboració de plans nacionals i que tinguin accés a recursos financers per implementar polítiques climàtiques.

Guille López ha manifestat que “en aquesta COP, centrada en l’acció i en la necessitat d'incrementar l'ambició, es posa de manifest el paper central de les administracions locals per dur a terme mesures executives de reducció d'emissions i d'adaptació. Des de l’AMB tenim molt clar que només amb aires condicionats no solucionarem l’augment generalitzat de temperatures. Les grans ciutats ens estem unint per implementar mesures passives, com ara l’augment de vegetació”.

L’AMB té un rol clau en la reducció d’emissions 

Des de la seva declaració d’emergència climàtica el 2021, l’AMB ha desenvolupat nombroses polítiques per reduir emissions i adaptar el territori metropolità als efectes del canvi climàtic, en coherència amb els objectius de la Unió Europea: reducció del 55 % de gasos amb efecte hivernacle (GEH) el 2030 i neutralitat climàtica el 2050.

Actualment, està treballant per establir nous objectius per al 2035 i per al 2040, per contribuir a la nova fita que la UE ha presentat aquesta setmana de reduir el 90 % de les emissions el 2040. Cal considerar que, en el marc de les seves competències i de la seva influència, l’AMB pot contribuir a reduir més del 45 % de les emissions territorials (l’any 2024 les emissions territorials —no incloses en el mercat d’emissions— van ser aproximadament 5,5 milions de tones d’equivalent de CO?), un esforç importantíssim en un context de crisi climàtica i retardisme.

A través de diversos plans i programes —entre els quals destaquen el Programa marc d’actuacions en energia i clima (PMEC 2030), el Pla estratègic del cicle integral de l’aigua (PECIA), el Programa metropolità de prevenció i gestió de residus (PREMET) i el Pla metropolità de mobilitat urbana (PMMU)— l’AMB impulsa una acció climàtica transversal que connecta energia, aigua, mobilitat, residus, planificació urbana i cohesió social.

Compromís amb la reducció de metà i la transició energètica

L’AMB ha explicat, en el marc de la COP30, el seu compromís amb la reducció d’emissions de metà (CH?), un gas amb un potencial d’escalfament global 28 vegades superior al del diòxid de carboni (CO?).

Mitjançant el tractament de la fracció orgànica als ecoparcs i la captació de biogàs als abocadors, l’AMB evita anualment 3.678 tones de CH?, l’equivalent a més d’un milió de tones de CO? estalviades en deu anys.

En aquest sentit, els representants de l’AMB s’han reunit amb la Secretaria del Global Methane Pledge per compartir bones pràctiques de gestió del dipòsit controlat de la Vall de Joan i el nou model de tractament de residus.

Aquesta actuació exemplifica el lideratge metropolità en la gestió sostenible de residus i en la mitigació de gasos d’alt impacte climàtic.

En l’àmbit de la transició energètica, l’AMB aposta per un model renovable, descentralitzat i de proximitat, amb projectes que sumen més de 18 MWp de potència fotovoltaica instal·lada i estudis per ampliar aquesta capacitat amb fonts eòliques i biogàs.

També impulsa la rehabilitació energètica d’habitatges —amb més de 4.000 llars millorades a partir de fons europeus— i fomenta comunitats energètiques locals a través del programa La Teulada.

Adaptació als impactes: sequeres, temporals i calorades 

Els efectes del canvi climàtic es fan cada cop més evidents al territori metropolità, on cada vegada són més freqüents els episodis extrems, com ara temporals litorals, onades de calor i períodes de sequera. Davant d’això, l’AMB actua en diversos fronts.

Al litoral metropolità, impulsa projectes de recuperació i estabilització de platges, que consisteixen a reforçar la sorra i restaurar ecosistemes costaners per reduir la vulnerabilitat davant dels temporals marítims i protegir el front litoral com a espai ambiental i social.

Pel que fa a l’aigua, l’AMB treballa per reduir-ne el consum, fomentar-ne la reutilització garantir-ne la disponibilitat en contextos de sequera. Actualment, el 25 % de l’aigua consumida a l’àrea metropolitana prové de fonts regenerades, un exemple de gestió circular i sostenible que contribueix a reduir el consum de recursos naturals.

Per reforçar la resiliència urbana en episodis de calor, l’AMB ha desplegat la xarxa metropolitana de refugis climàtics (XMRC), amb més de 600 refugis actius l’estiu de 2025 repartits en 30 municipis. Aquesta xarxa ofereix espais de confort tèrmic per a la població més vulnerable i s’integra en una estratègia metropolitana de punts urbans més frescos, espais verds i itineraris ombrívols. En el marc de la COP30, l’AMB també ha exposat aquesta estratègia en una trobada amb l’Organització mundial de la salut (OMS) i la fundació Ecologia i desenvolupament (ECODES).

En aquest sentit, i durant la cimera de Belém, l’AMB s’ha incorporat a la iniciativa Beat the Heat Implementation Drive impulsada per les Nacions Unides i 80 entitats en el marc de la COP30. Aquesta iniciativa és una campanya de col·laboració nacional i local impulsada per la presidència brasilera de la COP30 juntament amb la Cool Coalition del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP).

El programa té com a objectiu donar suport a la implementació d’accions i als esforços dels governs locals per enfortir la resiliència davant de la calor extrema mitjançant solucions inclusives i baixes en emissions de carboni. També busca reconèixer i celebrar la feina que ja estan duent a terme països, ciutats i socis, així com identificar iniciatives específiques per millorar la resiliència urbana davant de la calor o per promoure sistemes sostenibles per fer baixar la temperatura en què les ciutats puguin necessitar suport. La delegació està formada per Guille López, conseller delegat d’Acció Climàtica de l’AMB, Frederic Ximeno, director de l’àrea d’Acció climàtica i Agenda estratègica metropolitana, i Ana Romero, directora de serveis d’Acció Climàtica.

Les accions s’articulen al voltant de tres àmbits prioritaris, alineats amb els compromisos del Subnational and National Cooling Pledge:

1. Avaluar la vulnerabilitat a la calor urbana, prioritzar projectes de reducció de la temperatura i integrar-los en plans o estratègies urbanes rellevants (com ara plans climàtics o plans d’acció per fer front a la calor).
2. Planificar i implementar projectes de de reducció de la temperatura basats en la natura o passius, com corredors verds, dissenys urbans sostenibles o codis d’edificació més eficients.
3. Impulsar la compra pública de tecnologies de refrigeració d’alta eficiència i baix potencial d’escalfament global per als edificis públics.

Una metròpolis activa per a una transició justa

L’AMB defensa que l’acció climàtica només serà efectiva si incorpora la justícia social i territorial com a eix transversal. Per això, impulsa accions preventives i estructurals —no només de resposta— que permeten anticipar els efectes del canvi climàtic i garantir una transició energètica equitativa.

El Pla director urbanístic metropolità (PDU), juntament amb instruments com el Protocol de sostenibilitat, fixa les bases per a un model urbà més compacte, verd i resilient, que integra la planificació climàtica en el desenvolupament territorial.

En paral·lel, iniciatives com La Teulada o els projectes d’energia compartida reforcen l’eix de transició justa, i vinculen la producció local d’energia amb l’educació ambiental i la participació ciutadana, per facilitar que la ciutadania passi de ser consumidora d’energia a productora i consumidora alhora, de manera que es contribueixi a reduir les desigualtats.

En el marc de la COP30, la institució reafirmarà el seu compromís per transformar els compromisos globals en accions locals i per posar la dimensió metropolitana al centre de l’agenda climàtica internacional.