Àrea Metropolitana de Barcelona

L’AMB ha presentat les dades anuals de generació, recollida i reciclatge de residus al territori metropolità de l’any 2025.

L’any passat es van produir 1.465.045 tones de residus, un 1,6 % més que l’any 2024. Aquesta xifra equival a 422,42 kg per habitant i es manté pràcticament igual respecte a l’any anterior, en què la generació va ser de 422,39 kg per habitant. El lleuger increment global s’explica, sobretot, per l’augment de població.

Tot i que, en conjunt, la producció de residus municipals per càpita s’ha reduït un 11,7 % des del 2010, queda lluny de l’objectiu marcat per la Unió Europea de reduir la producció en un 15 % el 2030; a més, la caiguda es deu, sobretot, a la reducció de la fracció orgànica.

De tots els residus generats el 2025, se’n van recollir selectivament en origen un 39,9 % (584.383 tones), una xifra pràcticament igual que l’any anterior (559.791 tones, un 38,8 %).

El lleuger augment de la recollida selectiva en els darrers anys (des del 2017), que encara és insuficient, es pot atribuir principalment al nombre creixent de municipis que implanten els nous sistemes de recollida, com el porta a porta o els contenidors tancats. Concretament, l’any 2025, la recollida de les fraccions orgànica i envasos va augmentar de manera moderada.

El sistema de recollida majoritari actual, que encara és el de contenidors oberts al carrer, no ha permès assolir els objectius marcats per al 2025, tant per la Unió Europea com pel Programa metropolità de prevenció i gestió de recursos i residus municipals 2019-2025 (PREMET25): reciclar el 55 % dels residus. De cara al 2035, l’objectiu és arribar al 65 %, fet que només es podrà assolir si es dona impuls als nous sistemes de recollida amb identificació.

Resultats desiguals en la recollida selectiva per fraccions

L’any 2025, l’AMB va tractar a les seves instal·lacions 174.263 tones de residus recollits selectivament, la qual cosa equival a 50,2 kg per habitant.

La fracció orgànica generada el 2025 equival a 106 kg per habitant, dels quals un 35,5 % es va recollir de manera selectiva, xifra que representa un augment del 2,4 % des del 2024. El principal marge de millora correspon a aquesta fracció que podria aportar més de 60 kg per habitant extres.

La generació d’envasos lleugers domèstics i altres plàstics al llarg del 2025 va ser de 54 kg per habitant, dels quals un 36,7 % es va recollir selectivament, un increment del 4,2 % respecte de l’any anterior.

Durant el 2025 es van generar 31 kg per habitant de residus de vidre, amb una recollida selectiva del 64,6 %. El vidre és la fracció amb la recollida més consolidada a l’àrea metropolitana, però en els darrers anys se n’està reduint el consum i la seva contribució a la recollida selectiva.

De la fracció de paper i cartró, es va generar l’equivalent a 67 kg per habitant, amb un índex de recollida selectiva del 43,9 %, pràcticament els mateixos nivells que l’any anterior.

Pel que fa a la producció de la fracció resta, l’any passat se’n van generar 880.661,97 tones, la qual cosa representa un 60 % del total de residus produïts, i equival a 254,2 kg per habitant. Tot i que se segueix la tendència a la baixa dels darrers anys, cal un salt qualitatiu en les recollides per assolir l’objectiu de prevenció de resta establert al PREMET25, ja que molts materials recuperables es recullen en la resta.

Pel que fa a les fraccions minoritàries, recollides a les deixalleries metropolitanes, la majoria han augmentat, algunes en percentatges notables. Tant les fraccions de tèxtil com de voluminosos ho han fet en un 5,7 % respecte al 2024. S’han registrat 1.301.415 visites a deixalleries, un 1,5 % més que l’any anterior, un 83,5 % de les quals correspon a particulars.

En conjunt, el volum de materials recollits a les deixalleries metropolitanes ha estat de 35.196 tones, la qual cosa representa un augment del 47,6 % respecte de l’any anterior.

Destinació final dels residus produïts

Del total de tones tractades, s’han enviat a empreses recicladores el 35,2 %, lluny de l’objectiu europeu del 55 % per al 2025. El 43,3 % dels residus han anat a tractament finalista (valorització energètica o dipòsit controlat).

28 dels 36 municipis metropolitans no assolien l’objectiu europeu de reciclatge el 2025

Dels 36 municipis metropolitans, el 2025 només 8 havien arribat a l’objectiu del 55 % de recollida selectiva: Begues, Castellbisbal, Corbera de Llobregat, el Papiol, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat i Tiana. A aquesta llista cal sumar-hi els barris de Sarrià i de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona.

En els municipis on s’ha iniciat el desplegament de sistemes amb identificació s’ha incrementat la quantitat i qualitat del material recollit selectivament. Aquests corresponen amb els 8 que ja estan per sobre dels requisits europeus, i amb els que estan registrant un augment en les xifres i preveuen superar aquests límits en els propers mesos: Barberà del Vallès, Cornellà de Llobregat, Montgat, el Prat de Llobregat i Sant Cugat del Vallès.

Efectes en l’economia metropolitana

El cost operatiu del tractament de tots els residus metropolitans va ser, el 2025, d’uns 217 milions d’euros, xifra que equival a 62,5 euros per habitant. Aquest volum representa l’increment d’un 4,85 % dels costos respecte als del 2025.

El gràfic següent mostra el cost del tractament classificat per municipis. Cal tenir en compte que aquest cost no inclou la tria d’envasos, que està cobert per l’SCRAP Ecoembes.

L’AMB calcula que si els municipis despleguen sistemes de recollida selectiva més eficients, el cost del tractament podria arribar a disminuir en 20 milions d’euros anuals a causa de l’estalvi per la disminució en el tractament de la fracció resta i en l’impost sobre l’abocament controlat o la incineració. Aquest impost el cobra l’Agència de Residus de Catalunya, i la penalització per l’enviament de residus a tractament finalista –abocadors i valorització energètica– serveix per finançar la recollida selectiva i les instal·lacions de tractament de residus, especialment de la fracció orgànica.

Econòmicament, les diferències entre municipis pel que fa a la recollida selectiva també són molt importants. L’índex de reciclatge modula l’import que els habitants de cada municipi paguen en concepte de taxa metropolitana de tractament de residus (TMTR). Els municipis que en recuperen més poden pagar fins a tres vegades menys que els que separen pitjor. Actualment, el cost de tractament oscil·la entre els 60 i 140 euros per llar i any, en funció de la generació de residus i l’índex de reciclatge.
 

Nova infraestructura de tractament

La nova estratègia metropolitana d’infraestructures de tractament de residus municipals inclou un redisseny profund de tota l’estructura de tractament, per adaptar-se a l’augment de recollida selectiva que es preveu amb l’adopció progressiva de sistemes eficients de recollida. Està previst que el nombre d’instal·lacions de tractament de residus creixi de manera significativa, amb la construcció de plantes especialitzades, i que es transformin algunes de les plantes existents per tal d’adequar-les als canvis en la composició dels residus.

L’horitzó 2035 també marca un seguit d’objectius normatius: reducció del 10 % en la generació total de residus respecte al 2010, reducció del 10 % en la generació de la fracció d’envasos respecte al 2018, una taxa de reciclatge del 65 %, un nivell inferior al 15 % dels materials impropis en la fracció orgànica, i un enviament de rebuig de menys del 10 % al dipòsit controlat.

Així, els trets principals de l’estratègia de la propera dècada inclouen:

• Creixement en importància de la prevenció: “el millor residu és el que no s’arriba a generar”. Construcció de diverses plantes dedicades a la recuperació de materials, per afavorir que entrin en circuits d’economia circular.
• Priorització de la fracció orgànica: reconversió dels ecoparcs en plantes integrals de residus orgànics. Del model actual de producció de compost i biogàs es passarà a generar adobs, fertilitzants a la carta i biometà, que es pot considerar una energia renovable.
• Construcció d’una planta de posttractament per reduir la quantitat de rebuig que acaba en dipòsits controlats o en plantes de valorització energètica. L’objectiu és que menys del 16 % dels residus acabi en una instal·lació de disposició finalista (planta de valorització energètica o abocador), i que com a màxim el 10 % dels residus totals acabi en un dipòsit controlat.