Àrea Metropolitana de Barcelona

Els parcs i platges metropolitans són espais oberts habitats per papallones singulars o en regressió. D'aquestes espècies, set són pròpies d'ambients naturals i madurs, algunes en regressió a Catalunya. Aquest és el resultat principal del quart informe de l'Observatori metropolità de papallones mBMS, corresponent al treball de camp realitzat entre el març i l'octubre del 2022. Un equip de 67 voluntaris està portant a terme des de fa ja quatre anys aquestes observacions científiques, amb un mostreig que té una periodicitat de 15 dies.  

Els prats florits funcionen
La troballa reforça l’estratègia de l’AMB d’aplicar solucions basades en la natura (SBN) per a  la gestió integral dels parcs i platges metropolitans i, en concret, potenciar els anomenats prats florits. Es tracta de superfícies de vegetació sotmeses a poques segues, amb absència de reg i lliures d’herbicides i productes fitosanitaris.

“Els resultats de l’mBMS indiquen que els parcs amb prats florits mantenen poblacions de papallones a uns nivells similars a les formacions herbàcies naturalitzades que hi ha al voltant dels parcs”, afirma Jordi Bordanove, coordinador del Servei de Gestió de Parcs i Platges de l’AMB. Als prats florits, els exemplars adults hi troben aliment en forma de nèctar i plantes on fer-hi la posta.

Set espècies singulars
Les prospeccions de papallones dutes a terme pel voluntariat també han permès localitzar diverses espècies singulars. Aquestes són, per una banda, pròpies de boscos mediterranis i boscos de ribera naturalitzats, com ara l’aurora (Anthocharis cardamines), l’aurora groga (Anthocharis euphenoides), la nimfa mediterrània (Limenitis reducta) i la blanqueta perfumada (Pieris napi) i, d’altra banda, pròpies de prats naturals, com l’escac ibèric (Melanargia lachesis), la lleonada comuna (Coenonympha pamphilus) i la lleonada de garriga (Coenonympha dorus). “És una troballa important perquè les dues darreres espècies es troben en regressió arreu del territori català”, constata Joan Pino.

La infraestructura verda metropolitana
Les espècies de papallones que predominen als parcs i platges metropolitans en general tenen dues especificitats concretes: són capaces d’alimentar-se de molts tipus de plantes –espècies generalistes– i també tenen una gran capacitat de dispersió, amb destresa d’habitar ambients naturals i enjardinats i travessar la trama urbana. Són característiques necessàries per poder viure en parcs rodejats de ciutat que serveixen de reservoris de biodiversitat a l’àrea metropolitana de Barcelona. “Aquestes dades indiquen la necessitat de potenciar i mantenir la infraestructura verda metropolitana pels béns i serveis ambientals que proporcionen a la ciutadania, però també per la seva contribució a la conservació de la biodiversitat i perquè permeten fer un seguiment dels impactes dels canvis que es donen a nivell local i global”, recalca en Joan Marull, director del Departament d’Ecologia i Territori de l’IERMB i codirector científic de l’mBMS.