Sobre el parc
El Parc Riu Llobregat té una longitud de 30 km i travessa el territori de setze municipis, des del Pont del Diable a Martorell fins a la seva desembocadura en el mar. Dins d'aquest àmbit, s'està recuperant socialment i ecològicament, un espai complex on les infraestructures i els serveis conviuen amb el medi natural i les activitats de lleure.
Image gallery
Un nou model d'espai públic
El Parc Riu Llobregat representa un nou model d'espai públic, habilitat a partir del gran espai obert que genera el riu. Una solució que totes les metròpolis occidentals amb espais fluvials estan començant a valorar, tant pels seus múltiples usos com per les oportunitats que es generen per incrementar la mobilitat sostenible i la qualitat de les activitats d'oci i salut, dins d'un marc que facilita la pràctica de l'esport i el contacte amb la natura.
Aquest espai s'ofereix com un corredor verd i un camí d'aigua que connecta el massís de Collserola amb el front litoral, convertint-se així en un connector imprescindible entre espais metropolitans de gran valor ecològic.
El Parc també posa a l'abast dels ciutadans un espai públic de qualitat, fàcilment accessible i que s'ofereix com un entorn òptim per a la pràctica de tota mena d'activitats de lleure, esportives, de relació social i pel foment de l'educació ambiental. Així mateix, és un espai que permet crear noves connexions i relacions de mobilitat sostenible entre els municipis que l'envolten, dins d'un horitzó de reducció de les emissions de CO2.
El Parc Riu Llobregat s'entén, doncs, com a una infraestructura ecològica que disposa d'un camí continu de trenta kilòmetres de llarg als dos marges del riu, habilitat per a la circulació dels vianants i les bicicletes. En aquest ampli recorregut s'inclouen passos transversals i també accessos a tots els municipis riberencs i amb la xarxa de transport públic metropolità. Es tracta d'un recorregut per un paisatge de gran riquesa i biodiversitat que disposa d'elements de patrimoni històric i cultural amb destacats punts d'interès.
Aquest espai s'ofereix com un corredor verd i un camí d'aigua que connecta el massís de Collserola amb el front litoral, convertint-se així en un connector imprescindible entre espais metropolitans de gran valor ecològic.
El Parc també posa a l'abast dels ciutadans un espai públic de qualitat, fàcilment accessible i que s'ofereix com un entorn òptim per a la pràctica de tota mena d'activitats de lleure, esportives, de relació social i pel foment de l'educació ambiental. Així mateix, és un espai que permet crear noves connexions i relacions de mobilitat sostenible entre els municipis que l'envolten, dins d'un horitzó de reducció de les emissions de CO2.
El Parc Riu Llobregat s'entén, doncs, com a una infraestructura ecològica que disposa d'un camí continu de trenta kilòmetres de llarg als dos marges del riu, habilitat per a la circulació dels vianants i les bicicletes. En aquest ampli recorregut s'inclouen passos transversals i també accessos a tots els municipis riberencs i amb la xarxa de transport públic metropolità. Es tracta d'un recorregut per un paisatge de gran riquesa i biodiversitat que disposa d'elements de patrimoni històric i cultural amb destacats punts d'interès.
Context
El Parc Riu Llobregat és fruit d'un projecte de transformació territorial obert que s'ubica a l'àrea metropolitana de Barcelona i es va iniciar l'any 2006.
L'àmbit d'actuació s'allarga des del pont del Diable de Martorell al delta del Llobregat i inclou, a més de l'espai fluvial principal del riu, les connexions amb les rieres que li són tributàries i els accessos als principals nuclis urbans situats a l'entorn immediat del Llobregat. Es tracta en conjunt d'un àmbit complex de més de 1.000 ha de superfície, profundament alterat i amb greus desequilibris ecològics, tant funcionals com estructurals.
L'àmbit d'actuació s'allarga des del pont del Diable de Martorell al delta del Llobregat i inclou, a més de l'espai fluvial principal del riu, les connexions amb les rieres que li són tributàries i els accessos als principals nuclis urbans situats a l'entorn immediat del Llobregat. Es tracta en conjunt d'un àmbit complex de més de 1.000 ha de superfície, profundament alterat i amb greus desequilibris ecològics, tant funcionals com estructurals.
-
Recuperació en clau de futur
Malgrat que l'entorn pròxim de l'espai fluvial acull una població de més de 720.000 habitants, el riu va quedar durant molt de temps exclòs de l'imaginari social de la ciutadania a causa de la desarticulació dels processos ambientals i la degradació del paisatge. Aquesta situació va portar a un procés de marginalització en què el riu es va convertir en la porta del darrere de les ciutats i les indústries, i en un lloc de concentració d'infraestructures i abocaments. En definitiva, un espai sense atractiu per a la ciutadania i d'accés difícil i confús.
La recuperació del tram metropolità del Llobregat no es pot fer però al marge de les condicions actuals d'ús i ocupació i anant a la recerca de les condicions ecològiques i paisatgístiques d'abans de la forta implantació industrial, residencial i d'infraestructures. Cal assumir que la millora de la qualitat ambiental no passa per un retorn a l'època anterior a l'intens desenvolupament metropolità de mitjans del segle XX. Del que es tracta és de construir un nou pacte entre la realitat territorial i el conjunt de l'ecosistema fluvial per arribar a un compromís de futur més sostenible. Així, ens proposem una estratègia consistent en l'anàlisi d'aquells factors més crítics per a la salut del conjunt de l'ecosistema fluvial amb l'objectiu d'anar potenciant processos que condueixin a fer-lo progressivament capaç d'adquirir dinàmiques positives d'autoregeneració, en lloc de tractar-lo com a subjecte pacient d'actuacions de millora que requereixin cada vegada uns majors nivells d'inversió i manteniment.
Des del punt de vista social cal restablir les relacions entre la ciutadania i el riu amb una nova reformulació que no contempla el retorn a la utopia d'una intima relació de les poblacions i el riu en una societat bolcada a l'agricultura, com fa més de mig segle. Tampoc es tracta de portar l'espai fluvial a la iconografia dels parcs urbans prescindint de la seva dimensió històrica i ecològica, ja que aquesta versió seria tant reduccionista com inviable si considerem la gran extensió i les funcionalitats del riu.
Reiterem doncs que treballar en la recuperació de rius metropolitans com el Llobregat no s'ha de formular en base a estratègies orientades al retorn al passat sinó que calen projectes en clau de futur amb una voluntat experimental i amb un estudi minuciós dels diferents models existents de recuperació fluvial urbana. Perquè des dels anys 80 s'han executat, en diferents parts del món, nombroses actuacions de recuperació de rius amb la idea de revitalitzar-los i integrar-los a les ciutats. Un exemple paradigmàtic, tal vegada el primer, és el del riu Don a Toronto amb més de 30 anys d'antiguitat. Seguint-ne l'estela, hi ha hagut un conjunt d'actuacions en diferents àrees metropolitanes del món entre les quals trobem nombrosos casos d'excel·lència com el Emsher Park a Alemanya o el riu Guadalupe a Califòrnia.
No s'ha d'oblidar que, al marge d'aquestes experiències, la complexitat dels projectes en els ambients fluvials, tant diversos i amb règims tant específics, fan que cada cas sigui, d'alguna manera, irrepetible. I d'això en tenim l'exemple més proper possible en el Besòs, l'altre riu de la plana de Barcelona: la restauració del seu tram baix, efectuada a principis del segle XXI, és un cas completament diferent en molts aspectes i que va requerir de solucions també diferents.
Antecedents
Com s'ha comentat anteriorment, el projecte de recuperació va començar formalment el 2006. Aquell any es va constituir el Consorci per a la Recuperació i Conservació del Riu Llobregat per tal de disposar d'un ens públic que permetia la intervenció coordinada de tots els nivells d'administració al conjunt d'espais del sistema fluvial de la conca del riu Llobregat, dins del tram metropolità i en els entorns urbans i periurbans, tot millorant la qualitat i funcionalitat ambiental dels ecosistemes associats.
-
Gestió i manteniment des de l'AMB
Les actuacions corresponents a les primeres fases dels trams 1 i 2, es van finançar dins del marc del conveni entre l'aleshores Ministerio de Medio Ambiente i la Generalitat de Catalunya i van ser gestionades per l'AMB per encàrrec del Consorci per a la Recuperació i Conservació del riu Llobregat. Però a més a més, l'Àrea Metropolitana va completar amb el seu Pla d'inversions les segones fases d'aquests trams i també va projectar i gestionar actuacions finançades per l'Agència Catalana de l'Aigua, com el cas de les torres mirador construïdes sobre la base de les torres de descàrrega del tub de salmorres, i va coordinar les obres corresponents a les mesures correctores d'impacte ambiental de la construcció de la línia del tren d'alta velocitat dins del tram metropolità del Llobregat.
El Consorci es va dissoldre l'any 2013 un cop assolits els seus objectius inicials i actualment és l'Àrea Metropolitana de Barcelona qui s'encarrega del manteniment i gestió del Parc riu Llobregat i qui realitza les inversions més importants, ja sigui a través del seu Pla d'inversions o captant diferents subvencions autonòmiques i europees. Altres fórmules de finançament que ha explorat l'AMB i que ja han donat resultats tangibles són d'una banda el de la col·laboració público privada, i de l'altra l'establiment de partenariats europeus. -
Col·laboració amb altres institucions
Col·laboració amb institucions privades
El 4 de novembre de 2009 es va firmar un conveni de col·laboració amb la Fundació "Amics de la Universitat Politècnica de Catalunya" mitjançant el qual, al juny de 2011, es va realitzar la plantació de l'anomenat Bosc dels amics de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) al municipi de Cornellà de Llobregat. Aquest singular espai s'ha finançat a través d'una aportació de la mencionada Fundació per un import de 60.000 € en el que representa un bon exemple de col·laboració público privada.
El mes de març de 2012, el Consorci per la recuperació i conservació del riu Llobregat (el Consorci), l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Societat General d'Aigües de Barcelona (Grup AGBAR) van subscriure un conveni de col·laboració mitjançant el qual AGBAR realitzarà una aportació anual de 80.000€ pel desenvolupament de diferents programes i actuacions a l'àmbit del Parc Riu Llobregat.
Establiment de partenariats europeus
L'any 2008 la MMAMB es va integrar en un equip constituït por set institucions de cinc països amb l'objectiu de presentar un projecte conjunt al programa INTEREG MED de la Unió Europea. Aquest programa anomenat FREEMED (Fleuves et Rivières Espaces d'Equilibre pour la Mediterranée) estava dotat amb 1.254.360 € pel seu desenvolupament. La participació de l'AMB ha consistit durant el període el 2010-2011 en la realització de diferents actuacions vinculades a la comunicació i a la implementació d'un projecte pilot de senyalització al tram metropolità del Llobregat per un import de 186.731,83 €. El 75 % d'aquesta import s'ha finançat amb fons europeus i el 25 % restant amb recursos de l'AMB.