Recuperació dels jardins del Palau de Requesens

Back
Imatge dels jardins
Santiago Periel

L'antic pati del Palau Requesens es converteix en un espai de vegetació i tranquil·litat dins del casc antic del municipi. Un pla de paviment de pedra sorrenca i una passera de formigó conformen un àmbit central verd per al lleure dels veïns i visitants.

Technical details

Project date:
June 2013
Start work date:
February 2014
End work date:
July 2014
Work execution date:
November 2013
Municipality:
Molins de Rei
Area:
2.785,83 m2
Cost:
662.261,39 €
Authors:
Montserrat Periel Piquer, arquitecta (AMB)
Project management:
Montserrat Periel Piquer
Works management:
Montserrat Periel Piquer i Nuria Herrero Canela
Collaborators:
Joan Castellví, arquitecte (AMB) Jonatan Alvarez Peña, enginyer tècnic industrial (AMB) Jordi Bardolet Solé, enginyer tècnic agrícola (AMB) Josep Mª Vila Carbassa, arqueòleg (extern)
Contractor:
Acciona Infraestructuras S.A.
Promoter:
AMB / Ajuntament de Molins de Rei

Awards and acknowledgments

Seleccionada 9 Biennal internacional de paisatge Premi Rosa Barba.

Project PEM

604.392,00 €

Module

237,72 €/m2

Description

L'antic pati del Palau de Requesens de Molins de Rei, ubicat al centre històric de la vila, havia de recuperar-se com a espai urbà enjardinat, en un entorn caracteritzat per una trama urbana medieval, espais urbans pavimentats i escasses zones verdes. El projecte del Jardí del Palau de Requesens reconeix el caràcter peculiar i l'essència del lloc i pren consciència del passat històric de l'entorn. El jardí es pensa perquè posi en valor l'entorn urbà en què està ubicat. Es guanya un indret tranquil i contemplatiu que permet gaudir de l'entorn, un espai verd per a ser utilitzat i viscut d'una manera diferent, un àmbit arrecerat del bullici urbà.

L'espai s'estructura a partir d'una geometria clara que resol els recorreguts de vianants, associats a la connectivitat del centre històric, i que ubica la façana del palau de Requesens com a teló de fons. Una superfície pavimentada de pedra sorrenca s'estén fins a les façanes que limiten l'espai. El pla pavimentat és retallat en l'àmbit central, a mode d'estructura claustral, per ubicar-hi un espai verd de gespa, deprimit 40 cm respecte del paviment. És una zona verda amb vida i caràcter propi, pensada per a un ús lliure i flexible, i on només l'arbrat existent i uns jocs infantils, arrecerats a un dels seus extrems, interfereixen en la seva continuïtat visual. Un pas en diagonal de peces prefabricades de formigó de gran dimensió permet el recorregut de vianants que connecta el carrer Rubió i Ors i Rafael Casanova amb la plaça dels Gegants Vells i el carrer Major, possibilita el encreuament de la zona verda pel mig sense trepitjar la gespa i focalitza la perspectiva del jardí en l'aproximació a la façana del Palau. L'espai verd deprimit vol ser una referència a la cota original del Palau, que en l'època medieval estava 1,2 metres per sota de la cota actual. Aquesta diferència de rasant mostra amb claredat la geometria del perímetre de la zona pavimentada, mitjançant una vorada de pedra de tota l'alçada que permet seure de manera informal, i dissuadeix els vianants d'utilitzar la zona verda com a espai de pas, resultant una zona verda amb vida pròpia i un cert grau de protecció de l'entorn.

Es mantenen els tres plàtans existents prèviament en bon estat i es completa l'arbrat amb la plantació de "Kolreuteria Paniculata" a les vores de l'espai. La il·luminació del jardí combina lluminàries en façana amb columnes d'acer cortén amb projectors, que es col·loquen per parelles a les vores de la zona de gespa, buscant la integració amb els troncs de l'arbrat. La resta de mobiliari urbà, s'ubica sobre el paviment de pedra sorrenca, seguint l'ordre de les alineacions de façana. Un monument en memòria de Rafael de Casanova, que utilitza pedres recuperades de l'antic pont de Molins, reclama el seu ús quotidià, per pujar-hi, per seure-hi...

L'espai pretén ser autònom pel que fa a la gestió de l'aigua, captant l'aigua freàtica quan es necessita i retornant-la als aqüífers quan plou. D'aquesta manera s'ajuda a revertir l'alt grau d'impermeabilitat dels teixits urbans actuals i recuperar el cicle hidrològic natural de l'aigua.