Àrea Metropolitana de Barcelona

Aquest dimecres ha tingut lloc la presentació del llibre “Espai públic de la Barcelona Metropolitana. Intervencions i converses 2018-2022” a la cooperativa d’Arquitectes Jordi Capell. Es tracta del sisè volum de la col·lecció “Espais metropolitans”: un catàleg amb 56 projectes de transformació territorial rellevants a la metròpolis de Barcelona durant aquest període. 

Més de 60 persones, entre arquitectes, enginyers, aparelladors, paisatgistes i, representants del COAC i la Diputació de Barcelona, han participat a la presentació que ha anat a càrrec del gerent de l’AMB, Ramon Torra; director de Serveis d’Espai Públic, Albert Gassull; i l’arquitecta Meritxell Inaraja, que ha intervingut en algun dels projectes. L’acte ha estat conduït per l’arquitecta i periodista especialitzada en arquitectura, Anatxu Zabalbeascoa.

Sentit comú, serenitat, senzillesa i sostenibilitat. Un estil determinat

Ramon Torra va defensar que l'espai públic és un element d'equitat social, que “hem aconseguit que la qualitat urbana no depengui d'on vius ni del teu nivell econòmic, que sigui igual en el centre que en la perifèria”. Va afegir que “l’AMB no té un llibre d’estil, però un estil determinat. Una manera de fer que es basa en anys d'experiència i en l'atenció al detall i al manteniment. En aquest aspecte, l'experiència en la gestió dels parcs i les platges metropolitans juga un paper clau: ficar el manteniment en l'equació no sols fa que cada vegada els projectes tinguin més qualitat”.

Albert Gassull va parlar de la importància de la gestió de l'aigua en l'espai públic en un context de canvi climàtic. “Hem construït ciutats impermeables que aboquen l'aigua de pluja a les cloaques i la mar, mentre continuem extraient aigua dels aqüífers que no realimentem”. Per a tenir una ciutat amb més vegetació, més verda i amable, l’AMB proposa construir espais públics que siguin capaços de retornar als aqüífers tanta quantitat d'aigua com sigui possible, plantar vegetació adaptada, que requereixi el mínim d'aigua possible que. a més, es regui amb aigua de pluja recuperada i que afavoreixi la biodiversitat.

Va parlar també dels criteris comuns a totes les obres de l’AMB: el sentit comú, la serenitat, la senzillesa i la sostenibilitat, que no és una capa afegida, sinó que és present en totes les decisions i moments del projecte.

Meritxell Inaraja va afirmar que que cada rehabilitació és única i requereix una estratègia diferent: hi ha edificis que, pel seu valor arquitectònic o social, necessiten silenci, mentre que uns altres admeten noves veus. També exposava que “intervenir a un edifici com la la Unió de Cooperadors, obra de Josep Lluis Sert i Josep Torres Clavé, requereix al mateix temps respecte i valentia. Respecte pels elements materials de l'edifici, que representen les idees del GATPC i valentia perquè l'edifici s'ha de transformar per a adequar-se a un nou ús i obrir-se a la ciutadania”.

Finalment, va dir que últimament hem entès que la sostenibilitat en la rehabilitació vas cosir a reutilitzar, readaptar i reaprofitar el que tenim.