Proposta d'un nou model urbanístic per a Montcada i Reixac

Back
Un nou model urbanístic per a Montcada i Reixac
Un nou model urbanístic per a Montcada i Reixac | Equip redactor

Aquest treball té per objecte proposar un nou model urbanístic per a la ciutat de Montcada i Reixac, que compti amb el consens tècnic, polític i social per tal garantir el seu desenvolupament a curt, mig i llarg termini. Montcada i Reixac ha d'esdevenir una articulació local i territorial, definida per una aposta singular en la relació ciutat / natura, capaç d'assolir una òptima cohesió urbana, social i ecològica.

Municipalities: Montcada i Reixac

Description

La posició geogràfica estratègica del municipi de Montcada i Reixac està condicionada per l'acumulació, en molt poc espai, de diferents sistemes d'ordre territorial. Aquesta superposició genera un seguit de tensions, dificultant també la seva comprensió i tractament. El repte consisteix en capgirar aquesta situació amb una estructura clara i potent que cohesioni el municipi i obri noves mirades cap al futur.

Per tal de possibilitar aquesta articulació local i territorial, el model proposat utilitza la naturalesa fragmentaria d'aquest sistema urbà, tot corregint-ne la seva morfologia. Es proposa una nova hipòtesi d'agrupació de teixits en cinc districtes urbans com estratègia d'ordenació territorial. Aquesta reorganització urbana ha de potenciar la identitat individual de cadascun dels districtes, per generar sinergies i relacions creuades. Una ciutat arxipèlag equilibrada i connectada que permetrà fer un salt qualitatiu molt important en la percepció global del municipi. Un model on tots els ciutadans podran gaudir dels avantatges de la ciutat compacta i d'una relació directa (<300m) amb la natura i el camp.

L'estudi defineix una nova estructura urbanística que relliga el municipi i en reforça la seva riquesa morfològica i la seva condició dinàmica i connectada. Es defineixen tres components:

1) Membrana: Aquest component funciona com a passatge metropolità (recull els grans eixos fluvials i rurals), com a franja de transició entre el sistema urbà i el sistema d'espais oberts i com a embolcall dels cinc districtes i recosit entre ells. Un interstici que com aglomerant del conjunt ha d'esdevenir, no només com un espai funcional i de pas, sinó també com un espai de trobada i d'activitat (oci, lleure, serveis i dotacions). En aquest sentit, és fonamental contrarestar l'homogeneïtat longitudinal de la cinta, a partir dels possibles ancoratges locals vinculats als fets urbans o naturals de cada indret.

2) Collaret: Aquest component d'escala municipal relliga els cinc districtes tot interconnectant-los amb els municipis veïns. Un collaret que relliga carrers històrics, eixos comercials, rambles, passejos, noves xarxes d'autobusos d'alta freqüència, traces patrimonials que relacionen estacions de tren, mercats, poliesportius, etc. A més de clarificar les relacions funcionals, també podrà generar noves àrees de centralitat no puntuals, sinó lineals al llarg d'aquestes xarxes. S'estudien aquelles actuacions puntuals estratègiques per dur a terme aquesta connexió lenta. noves xarxes d'autobusos d'alta freqüència, que relacionen estacions de tren, mercats, poliesportius

3) Centres: La cohesió urbana local s'ha de basar en la definició i reforçament dels centres per cadascun dels cinc districtes capaç de relligar els diferents teixits que els componen. Resoltes les principals discontinuïtats internes, a través dels dos projectes de soterrament ferroviari, l'estructura cívica encadena diferents elements com carrers històrics, eixos comercials, rambles, passejos, traces patrimonials. S'identifiquen diferents àmbits per a transformar l'ordenació actual, intensificant o reconsiderant els usos per reforçar encara més aquests centres. Respecte el conjunt, l'objectiu és incidir en la significació i identitat de cada barri, així com potenciar rols complementaris entre ells, afavorint la seva interacció en un sistema ric i cohesionat.

Area: 1.550 Ha

Phases:
Estudi -

Drafting team: Jordi Peralta i Isabel Tomé (arquitectes - AMB), Helena Valls, Santi Pérez, Gavina Corbetta, Clara Pérez, Elisa Marchante (estudiants d'arquitectura – AMB)

Supervision and coordination: Josep Maria Carreras (Director dels Serveis d'Urbanisme - AMB), Loles Herrero (Cap del Servei de Planejament urbanístic - AMB)