Sanejament

El sanejament inclou tot el procés de transport i tractament d'aigües residuals en les estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR). L'AMB gestiona aquest procés des dels punts de connexió amb les xarxes municipals de clavegueram fins a l'abocament al medi o la reutilització d'aigües depurades.

Les instal·lacions de l'AMB han tractat més de 243 milions de m3 d'aigües residuals l'any 2022.


Dades ambientals

Aigües residuals


El sistema de sanejament s'inicia als punts d'ús de l'aigua, ja siguin domèstics, comercials, industrials o municipals. Les aigües residuals es recullen al clavegueram, que gestiona cada municipi. Aquesta part del sanejament és la que s'anomena "sanejament en baixa".

A continuació, el clavegueram municipal connecta amb la xarxa de col·lectors, situats per tot el territori metropolità, que transporten les aigües residuals a les depuradores. És el que s'anomena "sanejament en alta".

L'àrea metropolitana està dividida en cinc sistemes. Cada un està format per la xarxa de clavegueram, els col·lectors, les estacions de bombament, les depuradores i els emissaris submarins. A més a més, en el sistema Besòs hi ha una conducció de fangs.

A l'àrea metropolitana hi ha més de 3.000 km de col·lectors, que transporten 900.000 m3 d'aigües residuals diàriament. D'aquests 3.000 km, 300 corresponen als col·lectors de gestió metropolitana i 2.700 km als col·lectors de gestió municipal.

 


Com funciona?

Els col·lectors interceptors recullen les aigües residuals procedents del clavegueram. L'aigua normalment es desplaça pels col·lectors simplement per la força de la gravetat. Quan és insuficient, s'utilitzen les estacions de bombament que eleven l'aigua fins a cotes superiors.

Control d'abocaments

Una de les tasques que l'AMB realitza des de l'any 1988 és desenvolupar actuacions de control dels abocaments d'aigües residuals que efectuen els establiments industrials ubicats al territori metropolità. L'objectiu és que aquests abocaments arribin a les depuradores amb la qualitat requerida.

En un territori massivament industrialitzat com és el metropolità, el control dels abocaments és important per tenir un correcte funcionament de les depuradores i, així, prevenir episodis de contaminació.

A més, en un territori habitat per més de 3 milions de persones, la gestió avançada del clavegueram ha de garantir una evacuació eficient de les aigües residuals.

  • Control d'abocaments

    L'AMB té implantat des de l'any 2011 un sistema de gestió de la qualitat segons la norma ISO 9001:2008 que defineix tres processos generals per garantir una gestió de qualitat en el control dels abocaments d'aigües residuals:

    • Inspecció a indústries.
    • Control de la xarxa de sanejament.
    • Control d'episodis de contaminació.

    Aquests processos es gestionen de manera centralitzada per garantir el control de la contaminació de les aigües residuals.

    Pel que fa a la normativa, el procés d'abocament d'aigües residuals està regulat a través d'un reglament i és necessària una tramitació concreta per autoritzar els abocaments.

    Reglament metropolità d'abocaments d'aigües residuals

    L'any 2012 es va abordar l'ordenació i la gestió d'aigües procedents de les fosses sèptiques domèstiques, assimilables o industrials mitjançant un camió cisterna a les depuradores metropolitanes, a través de l'acreditació dels transportistes i el control de l'origen de les aigües transportades.

    Tramitacions relacionades amb les aigües residuals

    Autoritat ambiental

    Inspecció a indústries

    Una de les mesures més eficaces per minimitzar l'impacte dels abocaments és reduir la contaminació en origen, és a dir, des de les mateixes indústries del territori.

    TAULA: Nombre d'indústries que aboquen a les EDAR per tipus d'activitat* (dades de 2022)
     

      Gavà-Viladecans Besòs El Prat Llobregat Montcada i Reixac Begues Sant Feliu Llobregat TOTAL Fora del àrea
    GESTIÓ DE RESIDUS 35 106 94 40 1 75 351 3
    ALIMENTÀRIA 33 105 102 51 1 45 337 2
    ALTRES PRODUCTES MINERALS NO METÀL·LICS 12 23 29 26 1 47 138 2
    PLÀSTICA I CAUTXÚ 27 40 47 61 0 63 238 0
    FUSTA I SURO 15 20 24 18 2 19 98 0
    REPARACIÓ VEHICLES I BENZINERES 186 591 479 170 2 198 1626 6
    METAL·LÚRGIA 165 262 306 318 2 325 1378 9
    PAPER 8 7 15 9 0 13 52 1
    QUÍMICA 24 58 63 50 1 68 264 3
    TÈXTIL 20 94 64 30 0 33 241 2
    ALTRES 130 503 568 264 7 349 1821 20
    TOTAL 655 1809 1791 1037 17 1235 6544 48


    *Hi ha 46 indústries que no estan connectades al sistema de sanejament metropolità.

    Per fer-ho, l'AMB porta a terme una actualització continuada del cens d'aquestes indústries i realitza inspeccions de manera periòdica.

    L'any 2020 hi havia censades 9.732 activitats industrials. D'aquestes, 6.776 són establiments actius.

    Per dur a terme els controls, el servei d'inspecció disposa de les millors tecnologies disponibles. En aquest sentit, es treballa de manera telemàtica i així es poden prendre dades d'inspecció i emmagatzemar-les a les bases de dades.

    Al llarg de l'any 2020 s'han inspeccionat un total de 686 indústries. Les inspeccions es planifiquen en funció del potencial contaminant de la indústria i del seu historial, per tant hi ha indústries que s'inspeccionen més vegades.

    En les inspeccions efectuades s'han pres 333 mostres, en un 31,2 % de les quals s'han detectat incompliments en un o més dels paràmetres analitzats.

    En total, s'han analitzat 7.325 paràmetres i el grau d'incompliment ha estat només d'un 3,9 %.

    Indústries inspeccionades, mostres preses i paràmetres incomplerts

     

     

    Infografia

     

     


    Control de la xarxa de sanejament i control d'episodis de contaminació

    El control de la xarxa de sanejament es realitza a través de mostrejos puntuals i planificats i d'estacions de control de la contaminació que estan equipades amb sensors de conductivitat i captadors automàtics refrigerats.

    Les estacions treballen 24 hores al dia i poden prendre mostres d'aigua de manera automàtica o per indicació del centre de control ubicat a l'AMB. En funció de les lectures del sensor de conductivitat produeixen alarmes, de manera que es pot registrar un episodi de contaminació continuadament.

    Fins ara hi ha implantades tres estacions de control telemàtic: dos fixes, un dels quals amb caràcter general a l'EDAR de Sant Feliu de Llobregat i un altre amb caràcter industrial al polígon Santa Rita de Castellbisbal. D'altra banda, el sistema de control mòbil es troba al Sistema Prat. 

    Durant el 2017 es van realitzar mostrejos mensuals prenent un total de 527 mostres i s'han analitzat 32.419 paràmetres, que han permès caracteritzar la contaminació de cada sistema de sanejament.  

    L'anàlisi de tota aquesta informació permet gestionar més eficientment els episodis de contaminació.

  • Gestió avançada del sanejament

    Al territori metropolità es genera un important volum diari d'aigües residuals. La xarxa de clavegueram i els col·lectors han de ser capaços d'evacuar de la manera més eficient possible aquestes aigües, així com les de pluja. Malgrat que no està implantat en tot el territori, el model de gestió avançada del sanejament d'aquestes aigües fa ús de sistemes informàtics i tecnologies d'avantguarda per conèixer amb precisió el mateix sistema i poder planificar, controlar i explotar amb més eficiència la xarxa de clavegueram, els col·lectors i els elements reguladors.
     


    El coneixement precís i a temps real que resulta de l'ús d'aquest sistema permet controlar l'aigua residual, així com explotar els diferents elements o instal.lacions existents per evitar abocaments al medi i minimitzar-los si fos el cas.

  • Transportistes autoritzats camió cisterna

    Limpieza y transporte de residuos, S.L.
    T.M.A
    Saneamiento y Limpieza A. Bonilla, S.L.
    Cubas el Tío Paco
    M. Terricabras
    Zepol Systa
    J. Garcia Neteja de pous, S.L.
    Lisant
    Griño ecològic, S.A.
    Desatascos Centelles
    Limpiezas Montoya
    Limpiezas Gimen, S.L.
    Limpiezas Hydroclean
    Juan José Cabaco Jiménez-Ortiz (Limpiezas García)
    Hidrotec Sanejament, S.L.
    Deter
    Lagupres, S.L
    Cespa Gestión de Residuos, S.A.
    Serco Limpiezas Industriales, S.L
    Limpiezas Oilime, S.L.
    Toi Toi Sanitarios Móviles, S.L.
    Transportes A. Martín, S.L.
    Neteges Escobar, S.L.
    Neteges Guti, S.L.
    Limpieza Aurja
    Aigues del Prat, S.A.
    Cora Reciclatge, S.A.
    Limpiezas Gimeno, S.A. (Aqualyt)
    Econet Desembussos, S.L. 
    Montarguis, S.L
    +Knet Servicios de cuba y fontaneria, S.L
    Nahelain, S.L.
    Serveis de neteja, JMP, SCCL
    Desatascos Barcelona, S.L. 
    Tratamientos industriales de Residuos Solidos (TIRSSA)
    Vallas & Toilets, S.L.U
    Servicios de limpiezas integrales 2014, S.L.
    Abicont Industrial, S.L. 
    Corporación CLD SUTR, SL
    Limpiezas Pilo, SL
    Limpiezas Vecino
    Grifell, Serveis de neteges, S.L. 
    Hidrojet Servicios, S.A.

Depuració

A les estacions depuradores es fa el tractament de l'aigua residual que hi arriba. L'aigua resultant d'aquest procés es retorna al medi o es reutilitza amb un tractament addicional anomenat regeneració.

 

L'AMB és l'encarregada d'evacuar, tractar i sanejar una mitjana d'11.000 litres d'aigües residuals per segon mitjançant set depuradores que treballen 24 hores al dia durant 365 dies l'any.

 

 
 

 


Un dels motius de variació dels cabals tractats (tal com mostra el gràfic) és el règim pluviomètric, sobretot en els darrers anys, quan ja estaven construïdes totes les depuradores.

La majoria de col·lectors metropolitans del sistema de depuració són unitaris. Això vol dir que per un mateix conducte es transporta aigua residual i pluvial. Per tant, una part de l'aigua de pluja també es tracta a les depuradores.

Ara bé, si la pluja és intensa la depuradora no pot recollir tota l'aigua de la pluja. Part d'aquesta aigua torna al medi natural, ja sigui als rius, a les rieres o al mar.

Depuradores

Les depuradores són les instal·lacions clau en el procés de sanejament i neteja de les aigües residuals que es recullen a través de la xarxa de clavegueram.

A les depuradores es realitzen tractaments bàsics com eliminar els sòlids que acompanyen l'aigua per aconseguir que sigui més transparent, eliminar la matèria orgànica dissolta amb la metabolització, que es fa amb microorganismes que posteriorment s'eliminen amb una decantació (procés amb qual van caient al fons d'un dipòsit on s'han deixat reposar).

Com a resultat, s'obté aigua depurada, que es pot abocar al medi sense produir-hi afeccions negatives o bé es pot reutilitzar si es realitza un tractament addicional.

Els sòlids retirats a la primera decantació i els microorganismes decantats (productes restants del tractament) es denominen "fangs". Aquests reben un tractament perquè es puguin utilitzar ?com a principals destinacions? a l'agricultura o com a combustible en cimenteres, de manera que tot sigui aprofitable.

En algunes depuradores també es fa un tractament anomenat digestió anaeròbia (on els microorganismes metabolitzen la matèria orgànica sense presència d'oxigen) que té la característica de produir gas metà. Aquest biogàs és un combustible que es pot utilitzar en la cogeneració i amb el qual, conjuntament amb gas natural, s'obté energia i calor. Aquesta energia produïda es pot utilitzar a la mateixa depuradora o vendre-la a la xarxa elèctrica.

 

 

 
 

 

 


Per realitzar una gestió integral del cicle de l'aigua, totes les depuradores estan gestionades per Aigües de Barcelona, empresa metropolitana, que també s'encarrega de la distribució d'aigua potable a 23 municipis metropolitans.

Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l'Aigua S.A.


Sobre el tractament de fangs

A prop de la depuradora del Besòs, hi ha una planta de tractament de fangs procedents d'aquesta depuradora i de la depuradora de Montcada i Reixac.

Metrofang

Retorn al medi

Un cop depurades les aigües, s'aboquen de nou al medi on es podran tornar a captar (en funció de la ubicació) o podran ser regenerades (amb un tractament addicional més intens que la depuració) de cara a ser reutilitzades. Així s'aconsegueix donar segon ús a aquestes aigües abans d'abocar-les.

La reutilització és un element clau en la gestió integral de l'aigua. Permet utilitzar-la en diferents usos com ara el reg agrícola, el manteniment de rius i zones humides, la neteja urbana, la barrera d'intrusió salina, la introducció a l'aqüífer i l'ús industrial.