Estudi per a la revisió del model urbà de Badia del Vallès

Back
Imatge proposada del model de Badia
Imatge proposada del model de Badia

La revisió del model urbà de Badia del Vallès, polígon d'habitatges construït als inicis dels anys setanta, proposa, a partir d'una diagnosi minuciosa, una sèrie d'estratègies per tal de corregir des d'un vessant urbanístic les dinàmiques negatives detectades i respondre a totes les funcions esperades d'una ciutat complexa, millorar el funcionament del conjunt del municipi i oferir un entorn ric on garantir al ciutadà el dret a la ciutat.

Municipalities: Badia del Vallès

Description

Títol oficial del pla
Estudi per a la revisió del model urbà de Badia del Vallès

L'estudi posa especial atenció en tres línies estratègiques, relacionades amb tots els elements detectats en la diagnosi i encaminades a corregir problemàtiques transversals, que busquen complementar-ne d'altres, com ara les millores del comportament energètic dels edificis o la retirada d'elements contaminants, les quals ja s'estan portant a terme. Aquestes estratègies bàsiques per millorar el funcionament del conjunt del municipi són: la reprogramació i caracterització de l'espai públic; la modificació de la percepció de densitat i d'escala; i la diversificació i intensificació dels usos i de la densitat. Cadascuna d'elles es desplega en una bateria d'accions dirigides a ser utilitzades pel municipi en funció de les oportunitats de cada moment, d'aquesta manera es pot garantir la capacitat d'adaptació al nou context i la possible rectificació dels objectius marcats en funció de les necessitats.

Reprogramació i caracterització de l'espai públic. Una de les línies estratègiques del Pla d'Acció Local de Badia del Vallès se centra a definir un conjunt d'accions encaminades a intensificar i racionalitzar l'ús de l'espai públic i crear eixos temàtics en funció dels possibles recorreguts per a vianants o vehicles. Aquest estudi planteja que, per tal d'activar aquests espais millorant-ne la urbanitat, cal modificar les condicions dels elements construïts que els envolten per intensificar les relacions amb l'espai buit i crear un nou espai col·lectiu. Per exemple, es poden fer propostes d'edificacions que millorin la relació de l'espai públic amb els habitatges en planta baixa, reprogramar-los o implantar elements que delimitin els recorreguts i propiciïn espais més definits i segurs.

Modificació de la percepció de densitat i d'escala. La intervenció sobre aquest tema és clau per revertir una afirmació estesa en aquest tipus de teixits, que de fet no es correspon amb la realitat. L'acumulació de moltes unitats de propietat en un mateix nucli d'escala multiplica la possibilitat d'aparició de conflictes. Això, unit a la percepció de repetició (Badia està configurada per tres tipologies d'edificis que es van repetint en un procés industrialitzat d'edificació accelerat), donen com a resultat la percepció de viure en un lloc excessivament dens, on ja no és possible intervenir per millorar les condicions. Així doncs, es proposa introduir elements d'escala més humana que acompanyin el ciutadà en el seus recorreguts quotidians, que trenquin els plans de façana o que generin espais filtre amb els habitatges situats en planta baixa.

Diversificació i intensificació dels usos i de la densitat. Un dels problemes clau de Badia és que està formada per un teixit residencial monofuncional, en aquest cas agreujat pel fet d'estar compost en la seva totalitat per un parc d'habitatges amb un règim de tinença peculiar i un únic programa funcional (habitatges de tres habitacions). L'estudi proposa introduir nous usos, com ara espais d'activitat, que complementin l'ús residencial i d'equipament, ofereixin noves oportunitats d'ocupació a la població i generin una veritable ciutat complexa. D'altra banda, la inserció de noves edificacions permet encabir noves tipologies d'habitatge i crear una bossa pública per fer front a possibles moviments gentrificadors i generar, en definitiva, una ciutat més resilient.

Area: 0,91 km²

Phases:
Estudi -

Drafting team: Isabel Tomé, Joan Caba i Cristian Gómez (arquitectes, AMB), Diego Cisterna, David Aznar, Elsa Mampel, Marta Mas, Faiza Boutabouzi (estudiants d'arquitectura, AMB)

Supervision and coordination: Josep Maria Carreras (director dels Serveis d'Urbanisme, AMB), Loles Herrero (cap del Servei de Planejament Urbanístic, AMB)