La B-23 i la Diagonal fins al Llobregat

Back

Projecte d'integració urbana de la B-23 que convertirà l'avinguda Diagonal en un eix cívic metropolità de més de 15,7 km de longitud amb aposta per la mobilitat sostenible.

Technical details

Developper:
AMB, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí
Status:
Under consideration
Status detail:
Petició de traspàs a l'Estat

Description

L'AMB lidera, en estreta col·laboració amb els ajuntaments de Barcelona, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí, l'estudi i la viabilitat del projecte d'integració urbana de la B-23 per convertir aquesta autopista en via urbana amb la creació d'un carril BUS VAO, per al transport públic i vehicles d'alta ocupació, que aniria acompanyat d'altres iniciatives per promoure els desplaçaments sostenibles a l'entrada de Barcelona: aparcaments connectats amb el transport públic —park and ride— o carrils per a bicicletes.

El projecte vol ser entès com la prolongació de la Diagonal fins al Llobregat. D'aquesta manera, l'avinguda Diagonal es convertiria en un eix cívic metropolità de més de 15,7 km de longitud i posaria en contacte diversos punts rellevants del territori metropolità, alhora que enllaçaria de riu a riu amb el parc del Besòs i del Llobregat.

B-23

Context històric

Historic 2


Ja fa més de 46 anys que s'inaugurava el tram final de l'antiga autopista A-2, anomenada des del 2003 B-23, una autopista amb un caràcter clarament de via ràpida, de gran capacitat i de connexió entre Barcelona i Madrid.

Pocs anys després de construir-la, amb l'aprovació del Pla general metropolità l'any 1976, es va proposar la construcció dels vials laterals i es va reconèixer d'aquesta manera l'existència d'una mobilitat de caràcter més local, entre uns municipis en ple creixement.

Des de la seva construcció l'any 1970 i l'agregació dels vials laterals, la via —ara anomenada B-23— ha assumit el rol d'interconnexió entre les autopistes AP-2, AP-7 i les rondes de Barcelona, alhora que ha implantat una disminució de la velocitat a 80 Km/h per reduir la contaminació atmosfèrica i acústica. 

Historic 2
En l'actualitat, doncs, la B-23 és una via ràpida dedicada exclusivament a vehicles motoritzats, amb un format que respon als criteris de disseny propis de l'antiga autopista A-2, en un entorn urbà on la seva presència crea una cicatriu en la continuïtat urbana i, sobretot, en la mobilitat de vianants i bicicletes. Us imagineu una Diagonal verda fins al riu Llobregat? 

Objectiu de la integració

Més enllà de la voluntat de prolongar la Diagonal fins al riu Llobregat i fer-ne un veritable eix cívic metropolità, els estudis persegueixen un objectiu a escala local, enfocat a millorar la connectivitat urbana entre els municipis de l'entorn i a afavorir la connectivitat del verd urbà, fent de la B-23 un carrer que es pugui travessar, per on es pugui passejar i gaudir d'activitats diverses en un entorn amb qualitat urbana. En definitiva, millorar la integració urbana de l'autopista, sense que el trànsit d'accés a la ciutat es vegi afectat. 

B23 ruta
  • Estat actual i estudis
    La B-23 té diversos problemes que dificulten el desenvolupament urbà al seu voltant. En la majoria dels trams, la via es troba a una alçada superior o inferior en relació amb els carrers, places i barris circumdants. La continuïtat urbana a banda i banda és molt escassa i això fa molt difícil travessar-la, excepte pels 12 passos elevats distribuïts de manera força irregular al llarg del recorregut (es calcula que de mitjana hi ha un pas cada 500 m).

    Estudis

    L'Estudi de criteris i solucions d'ordenació de les vores de la B-23 entre els termes municipals de Barcelona i Sant Joan Despí, realitzat per l'equip de Batlle i Roig Arquitectes, proposa la creació d'unes vies laterals que permetin enllaçar els teixits urbans actualment dividits a causa del traçat de la B-23, a través de la creació de noves connectivitats viàries, zones verdes, teixits residencials i equipaments, per convertir-la en una via urbana que relligui el teixit urbà i que permeti la continuïtat de l'eix d'activitat que configura la Diagonal de Barcelona.

    En paral·lel s'ha realitzat l'Estudi sobre l'ordenació de les vores de la B-23. El rol sistèmic de les avingudes radials de l'AMB, possibilitats del seu completament urbanístic, de l'equip d'arquitectes Bau Blau, que aprofundeix sobre l'impacte i el potencial de la B-23 com un eix radial i singular, alhora que estudia els mecanismes per convertir-la en una avinguda integrada en els teixits circumdants.
  • Actuacions
    Millorar la connexió viària a través de la implantació dels vials laterals que permeten la connectivitat longitudinal del trànsit local i proposar la continuïtat dels principals carrers perpendiculars a la via, per connectar els municipis de Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Cornellà de Llobregat i Barcelona.

    Viària


    Aportar continuïtat al transport públic, tot prolongant el Trambaix de la Diagonal i integrant noves línies d'autobús exprés que enllacin amb les línies locals de cada municipi, i completar la xarxa de transport públic del territori del Baix Llobregat. 

    Transport públic


    Transformar-la en un espai transitable per a vianants i bicicletes I convertir-la en una via més humanitzada. Garantir la mobilitat obligatòria i, d'aquesta manera, complementar la xarxa metropolitana per a bicicletes. 

    Bici


    Reconnectar els espais verds fins a Collserola, tot propiciant la connectivitat ecològica dels espais oberts, la biodiversitat i el lleure.

    Verd


    Completar i cosir els teixits urbans de l'entorn, tot creant una nova façana a la renovada B-23, i acabar de completar algunes zones pendents d'urbanitzar, amb punts d'oportunitat i mixtura d'usos i activitats.

    Urbana
  • Cobriment de la via
    A banda dels vials laterals per acostar els municipis a l'àmbit de l'autopista, també es plantegen alternatives de millora en punts específics. En la majoria de casos, aquesta millora consistiria en el cobriment de la via i l'aprofitament de la diferència de cota d'aquesta amb el seu entorn. Aquestes actuacions permetrien, a la llarga, crear nous espais públics de qualitat, com ara parcs, i facilitarien als habitants dels municipis arribar a l'altra banda a través d'un espai pacificat, la qual cosa en milloraria notablement la qualitat de vida i donaria continuïtat física als municipis ara dividits.

    La referència més clara per a aquest tipus de projectes, pel model de transformació que significa, és el parc de la Solidaritat d'Esplugues de Llobregat, que és el resultat del cobriment d'un tram de la Ronda de Dalt l'any 1998 i ha esdevingut un espai públic de gran vàlua, alhora que és un connector entre dos barris d'Esplugues històricament separats pel pas d'un torrent.

    Cobriment

Seguiment del projecte