Àrea Metropolitana de Barcelona

L’AMB està aplicant mesures per reduir l’afectació de la processionària sobre els pins dels parcs metropolitans i evitar les molèsties per a la ciutadania que provoca el seu efecte urticant.

Les principals mesures de control i reducció d’aquesta plaga són:

• Control fitosanitari, basat en la gestió integral de plagues (GIP), en què es prioritza el control biològic i el bon estat de la vegetació. D’aquesta manera, es redueix al màxim l’aplicació de productes químics i s’assegura que els espais són saludables.
• Tractaments preventius amb endoteràpia. Aquest tractament consisteix a fer diverses punxades en el tronc de l’arbre per injectar el producte, cosa que evita que el producte entri en contacte amb l’ambient. La intervenció s’ha portat a terme a la tardor en un total de 450 exemplars en zones de pas o àrees d’estada i equipaments.
• Seguiment exhaustiu de l’aparició de bosses de processionària durant l’hivern. Un cop es detecten, es procedeix a retirar-les i cremar-les.
• Instal·lació de més de 200 trampes en els troncs dels arbres. En el cas d’arbres de gran alçada i difícil accés a peu dret o amb plataforma, es col·loquen trampes en els troncs dels arbres. Aquests elements estan formats per anelles que embolcallen el tronc d’on pengen bosses per atrapar les erugues quan baixen per enterrar-se. D’aquesta manera, es redueixen les poblacions de processionària i, per tant, se'n reprodueixen menys els anys posteriors i s'aconsegueix rebaixar l’afectació.
• Col·locació de cartells informatius en zones forestals, amb l’objectiu d’intensificar el control i detecció de la processionària. S’informa la ciutadania de la possible presència de bosses i es demana que avisin l'ajuntament en cas que en trobin per tal d’agilitzar les intervencions de retirada mecànica.
• Instal·lació de caixes niu per a ocells i ratpenats. Es tracta d’una mesura complementària per potenciar la presència de fauna que actuï com a depredadora de la processionària i ajudi a controlar-ne la població.

La processionària del pi: una plaga típica de la conca mediterrània

La processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) és una arna o papallona nocturna autòctona a Catalunya, una de les plagues més virulentes que afecta greument els pins i fa que perdin les fulles. Les erugues surten dels ous a la tardor, s’alimenten de les fulles dels pins i produeixen unes bosses blanques molt característiques durant l’hivern per refugiar-se del fred. Amb l’arribada de la primavera i la pujada de les temperatures, les erugues surten de les bosses i baixen de les capçades dels arbres pel tronc, en fileres, formant les característiques processons que donen nom a l’espècie. Un cop a terra, busquen llocs per enterrar-se en grups i formen capolls, on passen el temps necessari fins que les condicions siguin òptimes per tornar a sortir a l'època estival en forma de papallones.

La presència de processionària en les pinedes mediterrànies forma part de la xarxa tròfica d’aquests ecosistemes; és a dir, no es tracta d'una plaga invasora, sinó d'un insecte autòcton dels nostres boscos del qual s'alimenten diversos animals, com ara ratpenats, puputs o mallerengues. Tot i això, l’augment de temperatures i la sequera han fet que augmenti la presència de processionària als boscos i l'efecte que té sobre els pins dels parcs metropolitans. Les temperatures no baixen prou ni de manera prou sostinguda en el temps per aturar significativament els cicles biològics d'aquests insectes.