Àrea Metropolitana de Barcelona

Durant els mesos de maig i juny del 2022, s'ha dut a terme el primer cens d'aus sedentàries i estivals de les platges metropolitanes.

Saber quin és el grau de naturalització de les platges i comprovar que és directament proporcional a la presència de fauna és un dels principals objectius. Els resultats finals indiquen l'observació de 45 espècies i que la mitjana d'espècies per mostreig és de 21 espècies.

Les platges que formen part de l'estudi són les de Castelldefels, Gavà, Viladecans, el Prat de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Badalona i Montgat. L'estudi ha estat realitzat per l'empresa Gestió de Residus i Biodiversitat.

Objectiu i metodologia

L'objectiu és conèixer més a fons la biodiversitat associada al litoral metropolità i, amb l'obtenció del màxim de dades possibles, millorar la gestió de l'hàbitat de les espècies presents. Algunes espècies d'ocells estan adaptades únicament a aquest ecosistema i, per tant, la seva presència a les nostres platges depèn en gran part de la bona conservació de les zones dunars.

La metodologia emprada en aquest estudi consisteix en identificar i comptar tots els ocells que es veuen al llarg d'un recorregut de 2 km lineals a primera línia de mar. La detecció dels ocells es fa visualment o auditivament i es pren com a àrea de mostreig tota la superfície marina i uns 200 metres de superfície terrestre, centrant els esforços en l'espai dunar o la zona d'esculls, en funció de la zona estudiada.

Al llarg de les platges metropolitanes ens trobem amb zones d'estudi molt heterogènies i amb diferents graus de naturalització: zones allunyades del nucli urbà amb menor incidència de la ciutadania i amb una zona dunar protegida, punts d'aigua dolça, zones dominades per l'estrat arbustiu, transsectes que transcorren al límit d'una pineda amb sotabosc o d'altres amb presència d'elements urbans propis d'una ciutat.

Resultats obtinguts

• Les platges de major a menor grau de naturalització són les de Viladecans, el Prat de Llobregat, Castelldefels i Gavà, que són semblants, Sant Adrià de Besòs, Montgat i Badalona. Es considera que el grau de naturalització disminueix a mesura que hi ha més presència d'elements urbans (zones cimentades, edificis i altres estructures), menys zones protegides, zones dunars més degradades i amb un estrat vegetal baix o absent, i més espai destinat a ús públic, entre altres factors.
• El nombre d'espècies és directament proporcional al grau de naturalització de les platges, a la diferència d'hàbitats i d'estrats vegetals presents al llarg del recorregut i a la presència d'ecosistemes fluvials.
• En total s'han observat 45 espècies.
• La mitjana d'espècies per transsecte és de 21.
• Espècies com el colom domèstic, el pardal comú, la gavina corsa, el gavià argentat de potes grogues, el falciot negre, l'oreneta vulgar, la cuereta blanca, la garsa i el tallarol capnegre s'han detectat en tots o gairebé tots els transsectes efectuats. Les 7 primeres espècies tenen un caràcter més generalista i tendeixen a estar presents en gran quantitat d'hàbitats. La garsa i el tallarol capnegre requereixen d'un mínim estrat arbori i arbustiu, respectivament, per dur a terme la seva activitat, tot i que com que són espècies tan abundants, hi són presents encara que l'ambient sigui degradat.
• Contràriament, hi ha espècies que només s'han trobat en un o dos transsectes i en quantitats molt reduïdes. Majoritàriament, són espècies pròpies d'espais fluvials amb vegetació semiaquàtica associada, poc representatius de les àrees mostrejades.
• La presència d'espècies invasores augmenta a mesura que ens apropem a la ciutat de Barcelona. En aquest estudi s'han detectat espècies invasores als transsectes de Sant Adrià de Besòs, Badalona i Montgat.

La importància d'aquests censos rau en la comparació dels resultats obtinguts i en l'observació de les tendències poblacionals, unes conclusions que s'enriquiran a mesura que es porti a terme aquest mateix estudi de manera anual.