Així doncs, els contaminats que trobem en l'aire són les partícules en suspensió (PM10 o PM2,5); els compostos de sofre (SO2 diòxid de sofre, H2S àcid sulfhídric, H2SO4 àcid sulfúric, mercaptans, sulfurs), els compostos de nitrogen (NO monòxid de nitrogen, NO2 Diòxid de nitrogen, NOx Òxids de nitrogen, NH3 Amoníac), els compostos de carboni (CO monòxid de carboni, CO2 Diòxid de carboni, CH4 Metà, HCT hidrocarburs totals), els halògens i compostos halogenats (Cl2 Clor, HCl àcid clorhídric, HF àcid fluorhídric, CFC clorofluorocarbonis) i els oxidants fotoquímics (O3 ozó, peròxids, aldehids).
Concretament, a l'àrea metropolitana de Barcelona, els que més afecten són el diòxid de nitrogen (NO2), un gas irritant que té una olor picant i acre i és de color marró vermellós, que prové del trànsit rodat, sobretot dels vehicles dièsel (com més antics, més contaminants són) així com altres fonts (com per exemple les emissions que generen les obres); i les partícules en suspensió (PM10 o PM2,5), que són partícules minúscules que floten en l'aire i les distingim entre les de menys de 10 micres (PM10) i les de menys de 2,5 micres (PM 2,5). Aquestes últimes provenen tant de fonts naturals (per exemple, aerosols marins) com de fonts antropogèniques (combustió en vehicles, obres i indústries).
| Àrea metropolitana | | |
|---|
| Font | % PM10 | % NO2 |
| Transports terrestres | 70 | 80 |
| La indústria i la generació d'energia en grans instal·lacions, consum domèstic i altres | 30 | 20 |
Els contaminants, quan es troben a l'atmosfera, pateixen diferents efectes de transport i/o transformació. Com a resultat d'aquests processos, en un punt concret, es dóna una determinada concentració de cada contaminant. Aquesta concentració es coneix com a nivell d'immissió, i pot estar lluny del punt d'emissió.
També hi juguen un paper rellevant altres factors geogràfics i meteorològics que intervenen d'una manera clara en la distribució, la dispersió o la concentració de contaminants:
- Espais Verds: Contribueixen en la depuració de l'aire mitjançant l'absorció dels contaminants atmosfèrics generats pel trànsit rodat i la indústria principalment. Entre aquests, s'ha observat que la presència d'arbrat a Barcelona redueix notablement els nivells de PM10 de NO2 i de O3.
- Anticicló: les altes pressions provoquen que la capa d'aire calent de sota baixi cada vegada més fins al punt de provocar una forta inversió tèrmica, dificultant la dispersió de contaminants a causa de la falta de circulació de vent i de l'alta pressió de la capa superior.
- Vent o pluja: Són elements meteorològics que ajuden a dispersar els contaminants i netejar l'aire. En el cas de la pluja, però, es pot produir pluja àcida i així provocar impactes sobre el sòl, l'aigua i els éssers vius.
- Densitat de població i trànsit: a Barcelona i a les ciutats del seu entorn hi ha una gran densitat de població i de vehicles, que concentren l'emissió dels contaminants en una àrea petita. L'àrea metropolitana de Barcelona, que és un 2,3 % de la superfície de Catalunya, hi viuen 4,3 milions de persones, que representa el 60% de la població total de Catalunya, i es realitzen 4 milions de trajectes amb vehicles privats.
