Àrea Metropolitana de Barcelona

L'AMB ha publicat l'actualització del salari de referència metropolità corresponent a l'any 2019, així com el pressupost necessari per fer front a les necessitats bàsiques en funció de les diverses tipologies de llar. Les dades mostren que el salari de referència mitjà per a l'any 2019 se situa en 1.321,53 € mensuals, fet que suposa un increment del 26 % respecte al de l'any 2016, que era de 1.048,87 €.

El salari de referència o "salari de vida" té com a objectiu principal determinar la remuneració que es considera suficient perquè una persona que treballa i la seva família puguin viure dignament. Es tracta d'un indicador per donar visibilitat a les persones que, tot i tenir feina, no tenen uns ingressos suficients per mantenir el seu nucli familiar. Són els anomenats "treballadors pobres".

El càlcul del salari de referència consisteix en l'elaboració d'un pressupost de necessitats bàsiques per a diferents tipus de llars, que permeti als membres de cada llar tenir una vida digna tenint en compte l'habitatge, el transport, l'educació, el vestuari, l'oci, etc. Aquest càlcul de despesa es divideix entre els adults de la llar i d'aquesta manera s'obté el salari de referència.

Els càlculs s'han efectuat per a tres àmbits territorials: per al conjunt de l'àrea metropolitana de Barcelona, per a la metròpolis de Barcelona excloent-ne la capital i per a Barcelona ciutat. 

Cal tenir en compte que aquest càlcul es fa per a diverses tipologies de llar.

Per al conjunt de llars metropolitanes, les despeses relacionades amb el lloguer o la hipoteca suposen un 33 % del total del pressupost de necessitats bàsiques. El total de despeses associades a la llar puja fins al 44 % si s'hi afegeixen els subministraments (aigua, llum, gas i telèfon). 

En aquesta edició, a més, es fa un càlcul en què es quantifica el volum de treballadors que resideixen a l'àrea metropolitana de Barcelona amb un salari inferior al salari de referència. El resultat d'aquest càlcul és d'unes 680.000 persones aproximadament, fet que suposa que el 37,6 % de les llars metropolitanes no reben uns ingressos suficients per tenir un nivell de vida digne. Aquesta vulnerabilitat econòmica afecta més les dones que els homes, i la població jove més que l'adulta.



La metodologia de càlcul utilitzada en aquest projecte s'anomena càlcul de les necessitats vitals bàsiques (basic living costs approach), i es basa en l'adaptació de la metodologia emprada per l'àrea metropolitana de Londres (Greater London) i la desenvolupada per investigadors del Massachussetts Institute of Technology (MIT).

Aquest estudi s'ha portat a terme amb l'objectiu de posar sobre la taula la qüestió dels salaris mínims, que s'haurien d'actualitzar en funció de l'àmbit geogràfic, i per posar en evidència l'esforç de la ciutadania per pagar l'habitatge.