Mèlia

Volver

Categoría: Vegetación singular

Municipios: Esplugues de Llobregat

IMG

Originària del sud-est asiàtic des d'on es va difondre al segle XIX a Sud-àfrica i Amèrica, on es va naturalitzar.

Nom científic: Melia azedarach
Família: meliàcies
Alçària: 5 metres
Edat estimada: 42 anys

Denominació

Castellà: cinamomo
Anglès: bead tree

Port

Arbre de creixement ràpid de fins a 15 metres d'alçària, amb capçada ampla i densa, i branques fràgils.

Escorça

Tronc de color gris, esquerdat de dalt a baix. La seva fusta és dura i olorosa.

Fulles

Compostes per folíols, són ovalades, acabades en punta i amb el marge dentat. Són d'un color verd fosc lluent

Floració

De maig a juny. Flors petites i oloroses agrupades en forma de raïm, de color lila clar, i amb pètals en forma d'estrella.

Fruit

Carnosos i arrodonits, d'aproximadament 1,5 cm i amb un llarg pecíol. Primer són verds i després, d'un color marró clar. Apareixen a l'inici de la tardor i perduren a l'arbre durant bona part de l'hivern.

Origen i hàbitat

Originària del sud-est asiàtic des d'on es va difondre al segle XIX a Sud-àfrica i Amèrica, on es va naturalitzar. S'adapta bé a la sequera.

Usos

Molt preuada en jardineria. A l'hivern, l'arbre sense fulles, però amb el fruits, resulta molt decoratiu. Els fruits són tòxics per a les persones, malgrat que molts ocells els toleren.

Saps què?

Aquest arbre també és conegut com a arbre sant o arbre dels rosaris, perquè amb les llavors es feien denes de rosaris i penjolls. Els pinyols durs que hi ha a l'interior dels fruits de la mèlia tenen un orifici natural entre els extrems, de manera que resulta molt fàcil perforar-los i enfilar-los.

Galería de imágenes

Publicaciones relacionadas

Equipamientos relacionados