Parque de Can Vidalet

Volver

Esplugues de Llobregat

Imagen del parque
Jeroen van Mieghem

El lugar donde se encuentra el parque, en la parte baja de Esplugues, muy cerca del límite con L'Hospitalet, había sido, hasta los años 50, una zona de tierras fértiles dedicadas principalmente a cultivos de secano. En la actualidad, Can Vidalet es uno de los jardines históricos más emblemáticos de la red de parques metropolitanos, y constituye el espacio verde urbano más importante de Esplugues de Llobregat. El parque es el único pulmón verde de un entorno con una elevada densidad de población.

Inauguración: 1975
Superficie: 37.288,03 m2
Horario: De noviembre a marzo, de 8 a 19 h; abril, mayo y octubre, de 8 a 20 h; junio y septiembre, de 8 a 21 h; julio y agosto, de 8 a 22 h. .
Dirección: Carrer del Molí, 104-108 Esplugues de Llobregat

Galería de imágenes


  • Información general

    El dominio de la encina

    Parc de Can Vidalet informació general
    Tavisa

    Información de servicio

    Lugar de interés histórico-arquitectónico, vegetación singular, jardín histórico, escultura, lago, manantial, vista panorámica, fuentes de agua potable, pista de petanca, juegos infantiles, juegos para gente mayor, porterías de fútbol, canastas de baloncesto, mesa de ping-pong, aparcamiento de bicicletas, bar, WC.

    Descripción

    En la actualidad, Can Vidalet es uno de los jardines históricos más emblemáticos de la red de parques metropolitanos, y es el espacio verde urbano más importante de Esplugues de Llobregat. Además del atractivo, que comparte con cualquier otro parque, de ser un lugar para el reposo, el ocio y el acercamiento a la naturaleza, éste ofrece un valor añadido particular: la posibilidad de poder disfrutar y aprender de los valiosos elementos antiguos que alberga celosamente en su interior (el palacete, el lago, el estanque, el lavadero, la vegetación, etc.) y de su característica organización espacial. Esta tipología de jardín combinaba diseños geométricos, cerca de las casas, con zonas de vegetación casi espontánea sobre un relieve creado artificialmente, con la idea de imitar el paisaje natural. El agua era un elemento fundamental, distribuida hasta los últimos rincones por una red de pequeños canales. Cascadas y surtidores aportaban el sonido al conjunto visual.

    Entre la vegetación predominan las especies autóctonas, con una importante presencia de encinas y pinos blancos, muchos de ellos centenarios y con un aspecto excepcional. Desde los alrededores, las altas copas de los pinos sobresalen de la masa arbórea que las rodea y son el mejor indicador de la presencia cercana del parque.

    Zona A. El palacete
    Cerca de la carretera general, había la entrada principal a la finca, a través de una magnífica puerta de hierro forjado. Este lugar, convertido hoy en la antesala del parque, comprende parterres ajardinados, que forman pequeños rodales de encinas y pinos y lucen algunos árboles ejemplares (encina, ombú y palmito). El palacete, utilizado ahora como escuela de idiomas, es la única mansión de la finca que ha permanecido en pie. Se trata de un edificio de inspiración neoclásica, con planta baja y dos pisos, procedente de las primeras décadas del siglo XX. Un portal de punto redondo, flanqueado por pilastras pareadas con capiteles, da acceso a la planta baja. La cubierta es plana y queda protegida por una balaustrada. En la fachada sur destaca una señorial escalinata a dos bandas que sube a la planta principal. Enfrente hay un pequeño jardín de vegetación recortada y, debajo de la casa, un refugio de la guerra civil.

    Zona B. El lago
    Elementos propios de un paisaje natural (el lago, la isla, la gruta, las paredes y las bóvedas de piedra, la vegetación y la fauna) y otros cargados de simbolismo (el templete y el menhir) componen este sector, el más emblemático y característico del parque.

    Una estructura de rocas de forma semicircular, entre las que saltaba la cascada, flanquea el lago por la parte de poniente y cierra la gruta, con aberturas por donde se podían contemplar los juegos del agua al caer en el lago. Justo delante hay una isla: cuatro pies de roca emergen del lago y se unen formando una bóveda debajo de la cual está el embarcadero. La isla funciona también como el magnífico pedestal de un templete, de planta circular, formado por ocho columnas estriadas con capiteles corintios que soportan un tambor con relieves de motivos vegetales. Un puente colgante de hierro lo une a tierra firme. Musgos y otras plantas crecen entre los bloques de piedra, de tonalidades diversas, creando un ambiente fresco y húmedo. Dentro del agua sorprende la presencia de un menhir. En el otro extremo del lago, un grupo de taxodios, especie poco habitual y originaria de zonas pantanosas de América del Norte, crece dentro del agua como si se encontrara en su hábitat natural.

    Entre la vegetación resaltan los pinos blancos, impresionantes, con troncos gruesos y copas elevadas. Entre ellos cabe mencionar especialmente El Pi Dret. Entre el lago y el palacete, una colina densamente tupida de árboles y arbustos, con un grupo de palmeras de dátiles en la parte sur, esconde cuidadosamente el pequeño estanque presidido por una melancólica escultura.

    Zona C. El lavadero
    Cuando todavía no se usaban las mangueras, los jardines debían resolver el problema del riego a base de almacenar el agua necesaria en un depósito elevado, desde donde se distribuía por todo el recinto mediante un sistema de pequeños canales. El agua era, además, un elemento decorativo importante, creador de frescura y alegría en el ambiente. En la actualidad, el lavadero, situado sobre los bellos arcos de azulejos, es también un mirador al que se llega por dos amplias y elegantes escalinatas. Desde arriba, en dirección norte, se ve enfrente el monte de Sant Pere Mártir (399 m), con la antena telefónica en la cima ocupando el lugar de la antigua ermita dedicada al mártir Sant Pere. Hacia el este se encuentra el barrio de Finestrelles, la montaña del Tibidabo y el observatorio Fabra. Más cerca se distingue el hospital de Sant Joan de Déu.

    Abajo, entre las escalinatas, hay un curioso ejemplar de encina con una agrupación importante de pies que crecen juntos a su alrededor, posibles rebrotes de árboles cortados a ras de suelo. La encina es una de las especies más características de la región mediterránea, totalmente adaptada a un clima de inviernos templados, veranos secos y calurosos, y lluvias irregulares. Sobre los troncos (de unos 15 metros de altura), las densas y oscuras copas forman una espesa bóveda sombría que crea un ambiente fresco y húmedo. La corteza es agrietada. El fruto, la bellota, se ha utilizado tradicionalmente como alimento para el ganado. La madera, muy dura, se usa para fabricar herramientas agrícolas, pilones de carnicero, ruedas de carro, etc., y hasta ya entrado el siglo XX, se usaba también para la obtención de carbón.

    Antes de que el hombre empezara a intervenir en el paisaje, la mayor parte de la región mediterránea estaba recubierta por el espeso manto verde oscuro y brillante de los encinares. Reducidos actualmente a retazos más o menos grandes, los encinares son bosques presididos por la encina, con un sotobosque formado por arbustos y lianas de hoja pequeña, dura y a menudo punzante, que forman una masa forestal tupida e impenetrable. En este sector, situado en el centro del parque, se encuentra la zona de servicios, junto a un paseo de palmeras datileras. Pequeños senderos comunican plazoletas y parterres con diferentes diseños y una vegetación variada.

    Zona D. El Turonet
    Junto al paseo de las palmeras, una rampa de caracol sube a la cima de un pequeño cerro, conocido como El Turonet, entre una vegetación de encinas, aladiernas, pinos y durillos. Arriba, había permanecido instalada una imagen de Santa Magdalena.
    Al norte de este sector destaca un grupo de ombúes de gran tamaño. Los pinos son todos piñoneros, casi los únicos del parque de esta especie. Cerca de las pistas de petanca hay un grupo de cóculos y uno de braquiquítones, dos especies de origen exótico.


    Vegetación singular: Pi Dret (ejemplar de pino blanco que alcalza los 20 m); Els Hostes del Llac (conjunto de cipreses de los pantanos o taxodios); L'Arbre Pota Grossa (ombú casi centenario y de curiosas formas).


    Más información sobre historia del parque, plano, vegetación singular, actividades y publicaciones relacionadas en la versión de la web en catalán.
  • Normas de uso
    Utilizar las papeleras.
    Utilizar las papeleras.
    El residuo que se recoge se lleva a una planta de selección.
    Prohibido encender fuego (solo está permitido en parques con servicio de barbacoa).
    Prohibido encender fuego (solo está permitido en parques con servicio de barbacoa).
    Llevar a los perros atados.
    Llevar a los perros atados.
    Respetar las indicaciones en aquellos parques o localizaciones en los que no se permite el acceso a los perros (Ejemplo: área de juegos infantiles, jardines botánicos y jardines históricos).
    Recoger las deposiciones de los perros.
    Recoger las deposiciones de los perros.
    No liberar animales domésticos.
    No liberar animales domésticos.
    La liberación incontrolada pone en peligro la fauna autóctona.
    No dar de comer a los animales. La alimentación incontrolada de los animales empeora la calidad del agua de los lagos y estanques, genera malos olores y desencadena problemas higiénico-sanitarios.
    No dar de comer a los animales. La alimentación incontrolada de los animales empeora la calidad del agua de los lagos y estanques, genera malos olores y desencadena problemas higiénico-sanitarios.
    Respetar la vegetación.
    Respetar la vegetación.
    No hacer ruidos molestos.
    No hacer ruidos molestos.
    Prohibido pescar en las láminas de agua, lagos y estanques.
    Prohibido pescar en las láminas de agua, lagos y estanques.
    Prohibido bañarse en las láminas de agua, lagos y estanques.
    Prohibido bañarse en las láminas de agua, lagos y estanques.
    Prohibido circular con vehículos a motor (excepto vehículos de servicios).
    Prohibido circular con vehículos a motor (excepto vehículos de servicios).
  • Actividades (2)
    • Imatge de l'activitat


      Qui viu als parcs? La biodiversitat als parcs metropolitans

      Tema:
      Biodiversidad, Parcs
      Tipo:
      Actividad en el entorno
      Público:
      Familias, Educació en el lleure, Primaria. Ciclo inicial (6-8 años), Primaria. Ciclo medio (8-10 años), Primaria. Ciclo superior (10-12 años)
      Cuándo:

    • Imatge de l'activitat


      Qui viu a l'estany?

      Tema:
      Parcs
      Tipo:
      Actividad en el entorno
      Público:
      Educació en el lleure, Familias, Primaria. Ciclo inicial (6-8 años), Primaria. Ciclo medio (8-10 años), Primaria. Ciclo superior (10-12 años), ESO. 1r ciclo (12-14 años), ESO. 2n ciclo (14-16 años)
      Dónde:
      Varias localizaciones
      Cuándo:

    Jugatecambiental

    • Can Vidalet

      A la Jugatecambiental del Parc de Can Vidalet podreu gaudir d'aquest jardí d'inspiració romàntica i d'un dels parcs històrics més emblemàtics de la xarxa de parcs metropolitans. És l'espai verd urbà més important d'Esplugues de Llobregat i té un gran valor ambiental i paisatgístic. Podreu participar en activitats d'aprenentatge i lleure inspirades en el parc i el seu entorn.
      Ver todas las actividades del servicio

  • Puntos de interés (10)

    Pi Dret

    Família Pinàcies
    Pi blanc
    Pinus halepensis

    Castellà: pino carrasco
    Francès: pin d'Alep
    Anglès: aleppo pine

    Origen: Països circummediterranis.

    Alçada 20,0 m
    Perímetre del tronc a 1,3 m 2,8 m
    Diàmetre màxim de la capçada 15,4 m
    Edat estimada, 2005 75 anys

    Singularitat

    El seu emplaçament aïllat, al mig d'una zona de pas, fa més evident el seu port elegant i les seves dimensions notables. El pi blanc sol ser un arbre de poca alçària, però alguns exemplars poden arribar als vint metres. Els de Can Vidalet són d'una mida realment excepcional, amb troncs gruixuts i capçades enlairades, que ressalten entre la resta de vegetació.

    Característiques morfològiques

    El pi blanc és una de les espècies més abundants i característiques de la terra baixa mediterrània. No és un arbre gaire alt (15-20 m) i la seva forma, inicialment cònica, aviat esdevé irregular. Té l'escorça clivellada, gris cendrosa, sovint amb regalims de resina i les branques, primes i flexibles, tendint a penjar cap avall. Les fulles, en forma d'agulles i agrupades en parelles, són de color verd clar i no gaire llargues (6-10 cm). Amb la primavera apareixen les flors. Les masculines, quan s'obren alliberen el pol•len que transporta el
    vent, cobrint de groc el seu entorn; les femenines, situades a la punta de les branques, tenen forma de con i un cop fertilitzades, donen lloc a les pinyes, estretes i amb escames planes, molt abundants i orientades en sentit contrari al creixement de la branca; maduren a la tardor del segon any i, quan s'obren, resten a l'arbre durant molt de temps revestint l'interior d'una capçada esclarissada i irregular.

    Característiques ecofisiològiques

    És un arbre de creixement ràpid, que pot viure en sòls pobres, tant en terrenys silicis com calcaris, fins a 1000 m d'altitud. Ocupa fàcilment zones del bosc autòcton quan aquest desapareix i terres de conreu abandonades. És resistent a la sequera, la contaminació i la salinitat, però és sensible a les gelades. Pot viure uns 200 anys.

    Utilització

    Té un important paper com a espècie ornamental i forma part de la jardineria mediterrània. S'utilitza també en repoblacions forestals, per la seva adaptabilitat i el seu ràpid creixement. Serveix per a fixar dunes i talussos. La seva fusta, dura i resinosa, no és de gran qualitat, si bé es fa servir per a fer caixes, barrils i travesses de tren i també com a combustible per calefacció. L'escorça, rica en taní, s'utilitza en alguns llocs per a l'adobat de la pell.

    Aula d'educació ambiental

    Aula ambiental

    Espai de suport a activitats educatives i lúdiques de caire ambiental que es realitzen al parc de Can Vidalet, adreçades a escoles, famílies i públic en general i organitzades per l'AMB i per l'Aju...

    El templet

    Interés histórico

    Situat a dalt de l'illa, aquest templet és de planta circular, format per vuit columnes estriades amb capitells corintis, que suporten un tambor amb relleus de motius vegetals. Un pont penjat de fe...

    L'estany de l'estàtua

    Lago o estanque

    Presidit per una malenconiosa escultura, té una capacitat d'uns 65 m³. L'aigua hi arriba mitjançant el bombejament d'un pou. Hi viuen algunes espècies vegetals aquàtiques com la boga (Typha) i sali...

    Can Vidalet

    Jugatecambiental

    A la Jugatecambiental del Parc de Can Vidalet podreu gaudir d'aquest jardí d'inspiració romàntica i d'un dels parcs històrics més emblemàtics de la xarxa de parcs metropolitans. És l'espai verd urb...

    Llac romàntic i gruta

    Interés ambiental

    Aquest sector és el més emblemàtic i característic del parc. En els jardins romàntics l'aigua era un element fonamental, distribuïda fins als últims racons per una xarxa de petits canals. Cascades ...

    El safareig

    Interés histórico

    L'aigua és i era un element decoratiu important al parc, ja que aporta una agradable sensació de frescor i dinamisme a l'ambient. Però, abans d'usar les mànegues de reg, els jardins havien de resol...

    El Palauet

    Interés histórico

    Prop de la carretera general, es trobava l'entrada principal a la finca, a través d'una magnífica porta de ferro forjat. El Palauet, utilitzat actualment com a escola d'idiomes, és l'única de les m...

    La Gruta

    Lugar singular

    Un front de roques disposades en forma semicircular, entre les que saltava la cascada, flanqueja el llac per la banda de ponent formant la gruta. A través de les seves obertures es podia contemplar...

    El Turonet

    Lugar singular

    Tocant al passeig de les palmeres, una rampa de cargol puja al cim del turonet, entre una vegetació d'alzines, aladerns, pins i marfulls. A dalt, hi havia estat instal•lada una imatge de Santa Magd...

    Sólo quiero llegar a ser lo que no soy

    Interés artístico

    Escultura de marbre, obra de Juan Ignacio Lomas, cedida per l'Ajuntament de Macael, amb el qual Esplugues de Llobregat està agermanat.

  • Visita virtual
  • Fauna
  • Vegetació (26)
    • Itinerario (1)

      Pi Dret

      Família Pinàcies
      Pi blanc
      Pinus halepensis

      Castellà: pino carrasco
      Francès: pin d'Alep
      Anglès: aleppo pine

      Origen: Països circummediterranis.

      Alçada 20,0 m
      Perímetre del tronc a 1,3 m 2,8 m
      Diàmetre màxim de la capçada 15,4 m
      Edat estimada, 2005 75 anys

      Singularitat

      El seu emplaçament aïllat, al mig d'una zona de pas, fa més evident el seu port elegant i les seves dimensions notables. El pi blanc sol ser un arbre de poca alçària, però alguns exemplars poden arribar als vint metres. Els de Can Vidalet són d'una mida realment excepcional, amb troncs gruixuts i capçades enlairades, que ressalten entre la resta de vegetació.

      Característiques morfològiques

      El pi blanc és una de les espècies més abundants i característiques de la terra baixa mediterrània. No és un arbre gaire alt (15-20 m) i la seva forma, inicialment cònica, aviat esdevé irregular. Té l'escorça clivellada, gris cendrosa, sovint amb regalims de resina i les branques, primes i flexibles, tendint a penjar cap avall. Les fulles, en forma d'agulles i agrupades en parelles, són de color verd clar i no gaire llargues (6-10 cm). Amb la primavera apareixen les flors. Les masculines, quan s'obren alliberen el pol•len que transporta el
      vent, cobrint de groc el seu entorn; les femenines, situades a la punta de les branques, tenen forma de con i un cop fertilitzades, donen lloc a les pinyes, estretes i amb escames planes, molt abundants i orientades en sentit contrari al creixement de la branca; maduren a la tardor del segon any i, quan s'obren, resten a l'arbre durant molt de temps revestint l'interior d'una capçada esclarissada i irregular.

      Característiques ecofisiològiques

      És un arbre de creixement ràpid, que pot viure en sòls pobres, tant en terrenys silicis com calcaris, fins a 1000 m d'altitud. Ocupa fàcilment zones del bosc autòcton quan aquest desapareix i terres de conreu abandonades. És resistent a la sequera, la contaminació i la salinitat, però és sensible a les gelades. Pot viure uns 200 anys.

      Utilització

      Té un important paper com a espècie ornamental i forma part de la jardineria mediterrània. S'utilitza també en repoblacions forestals, per la seva adaptabilitat i el seu ràpid creixement. Serveix per a fixar dunes i talussos. La seva fusta, dura i resinosa, no és de gran qualitat, si bé es fa servir per a fer caixes, barrils i travesses de tren i també com a combustible per calefacció. L'escorça, rica en taní, s'utilitza en alguns llocs per a l'adobat de la pell.

      Itinerari botànic del parc de Can Vidalet

      Itinerario

      L'itinerari botànic del parc de Can Vidalet és una eina que ajudarà a descobrir el parc i a conèixer i entendre la diversitat d'espècies vegetals de gran valor botànic i patrimonial que hi habiten....

    • Vegetación catalogada (5)

      Pi Dret

      Família Pinàcies
      Pi blanc
      Pinus halepensis

      Castellà: pino carrasco
      Francès: pin d'Alep
      Anglès: aleppo pine

      Origen: Països circummediterranis.

      Alçada 20,0 m
      Perímetre del tronc a 1,3 m 2,8 m
      Diàmetre màxim de la capçada 15,4 m
      Edat estimada, 2005 75 anys

      Singularitat

      El seu emplaçament aïllat, al mig d'una zona de pas, fa més evident el seu port elegant i les seves dimensions notables. El pi blanc sol ser un arbre de poca alçària, però alguns exemplars poden arribar als vint metres. Els de Can Vidalet són d'una mida realment excepcional, amb troncs gruixuts i capçades enlairades, que ressalten entre la resta de vegetació.

      Característiques morfològiques

      El pi blanc és una de les espècies més abundants i característiques de la terra baixa mediterrània. No és un arbre gaire alt (15-20 m) i la seva forma, inicialment cònica, aviat esdevé irregular. Té l'escorça clivellada, gris cendrosa, sovint amb regalims de resina i les branques, primes i flexibles, tendint a penjar cap avall. Les fulles, en forma d'agulles i agrupades en parelles, són de color verd clar i no gaire llargues (6-10 cm). Amb la primavera apareixen les flors. Les masculines, quan s'obren alliberen el pol•len que transporta el
      vent, cobrint de groc el seu entorn; les femenines, situades a la punta de les branques, tenen forma de con i un cop fertilitzades, donen lloc a les pinyes, estretes i amb escames planes, molt abundants i orientades en sentit contrari al creixement de la branca; maduren a la tardor del segon any i, quan s'obren, resten a l'arbre durant molt de temps revestint l'interior d'una capçada esclarissada i irregular.

      Característiques ecofisiològiques

      És un arbre de creixement ràpid, que pot viure en sòls pobres, tant en terrenys silicis com calcaris, fins a 1000 m d'altitud. Ocupa fàcilment zones del bosc autòcton quan aquest desapareix i terres de conreu abandonades. És resistent a la sequera, la contaminació i la salinitat, però és sensible a les gelades. Pot viure uns 200 anys.

      Utilització

      Té un important paper com a espècie ornamental i forma part de la jardineria mediterrània. S'utilitza també en repoblacions forestals, per la seva adaptabilitat i el seu ràpid creixement. Serveix per a fixar dunes i talussos. La seva fusta, dura i resinosa, no és de gran qualitat, si bé es fa servir per a fer caixes, barrils i travesses de tren i també com a combustible per calefacció. L'escorça, rica en taní, s'utilitza en alguns llocs per a l'adobat de la pell.

      Xiprer

      Vegetación catalogada

      Originari de l'orient de la zona mediterrània, des de Líbia fins a l'Iran, pot assolir 30 metres d'alçària.

      Pi blanc (el Pi Dret)

      Vegetación catalogada

      Arbre catalogat d'interès local des de l'any 2003. Conegut com el Pi Dret destaca pel seu port elegant i les grans dimensions. A més, el seu emplaçament aïllat, al mig d'una zona de pas, evidencia ...

      Margalló

      Vegetación catalogada

      Palmera de troncs curts i gruixuts de 3,5 metres d'alçària i una edat estimada de 45 anys. Es tracta d'un exemplar catalogat perquè és una espècie protegida i per la seva envergadura: està format p...

      Xiprer dels pantans (els Hostes del Llac)

      Vegetación catalogada

      Arbre catalogat d'interès local l'any 2003. És una espècie poc freqüent però amb un gran valor estètic i paisatgístic, característica dels jardins romàntics. Els del grup de Can Vidalet s'anomenen ...

      Bellaombra (Pota Grossa)

      Vegetación catalogada

      La bellaombra de Can Vidalet, a més de les seves dimensions notables, l'exotisme i la raresa de les formes, i l'avançada edat, gaudeix d'una posició privilegiada en el parterre de l'entrada princip...

    • Vegetación singular (20)

      Pi Dret

      Família Pinàcies
      Pi blanc
      Pinus halepensis

      Castellà: pino carrasco
      Francès: pin d'Alep
      Anglès: aleppo pine

      Origen: Països circummediterranis.

      Alçada 20,0 m
      Perímetre del tronc a 1,3 m 2,8 m
      Diàmetre màxim de la capçada 15,4 m
      Edat estimada, 2005 75 anys

      Singularitat

      El seu emplaçament aïllat, al mig d'una zona de pas, fa més evident el seu port elegant i les seves dimensions notables. El pi blanc sol ser un arbre de poca alçària, però alguns exemplars poden arribar als vint metres. Els de Can Vidalet són d'una mida realment excepcional, amb troncs gruixuts i capçades enlairades, que ressalten entre la resta de vegetació.

      Característiques morfològiques

      El pi blanc és una de les espècies més abundants i característiques de la terra baixa mediterrània. No és un arbre gaire alt (15-20 m) i la seva forma, inicialment cònica, aviat esdevé irregular. Té l'escorça clivellada, gris cendrosa, sovint amb regalims de resina i les branques, primes i flexibles, tendint a penjar cap avall. Les fulles, en forma d'agulles i agrupades en parelles, són de color verd clar i no gaire llargues (6-10 cm). Amb la primavera apareixen les flors. Les masculines, quan s'obren alliberen el pol•len que transporta el
      vent, cobrint de groc el seu entorn; les femenines, situades a la punta de les branques, tenen forma de con i un cop fertilitzades, donen lloc a les pinyes, estretes i amb escames planes, molt abundants i orientades en sentit contrari al creixement de la branca; maduren a la tardor del segon any i, quan s'obren, resten a l'arbre durant molt de temps revestint l'interior d'una capçada esclarissada i irregular.

      Característiques ecofisiològiques

      És un arbre de creixement ràpid, que pot viure en sòls pobres, tant en terrenys silicis com calcaris, fins a 1000 m d'altitud. Ocupa fàcilment zones del bosc autòcton quan aquest desapareix i terres de conreu abandonades. És resistent a la sequera, la contaminació i la salinitat, però és sensible a les gelades. Pot viure uns 200 anys.

      Utilització

      Té un important paper com a espècie ornamental i forma part de la jardineria mediterrània. S'utilitza també en repoblacions forestals, per la seva adaptabilitat i el seu ràpid creixement. Serveix per a fixar dunes i talussos. La seva fusta, dura i resinosa, no és de gran qualitat, si bé es fa servir per a fer caixes, barrils i travesses de tren i també com a combustible per calefacció. L'escorça, rica en taní, s'utilitza en alguns llocs per a l'adobat de la pell.

      Washingtònia

      Vegetación singular

      Originària del nord-oest de Mèxic i Califòrnia, pot arribar a fer 25 metres d'alçària.

      Teix

      Vegetación singular

      Present a quasi tot Europa, a l'oest d'Àsia i al nord d'Àfrica. Creix en terrenys calcaris, fondalades i zones properes a rius i fonts.

      Casuarina

      Vegetación singular

      Originària d'Austràlia, pot arribar a fer 30 metres d'alçària.

      Plàtan

      Vegetación singular

      Originari de la regió mediterrània oriental i de l'Àsia occidental, pot arribar a fer 40 metres d'alçària.

      Lledoner

      Vegetación singular

      Originari de la Mediterrània oriental pot assolir el 20 metres d'alçària.

      Palmera de dàtils

      Vegetación singular

      És originària del nord d'Àfrica i l'oest d'Àsia.

      Eritrina

      Vegetación singular

      És originària de l'est i el sud d'Àfrica, pot arribar a fer 12 metres d'alçària.

      Acàcia del Japó

      Vegetación singular

      Originària de la Xina, va ser introduïda a França (s. XVIII) i pot arribar a fer de 15 a 20 metres d'alçària.

      Olivera

      Vegetación singular

      Arbre originari de la regió mediterrània

      Alzina

      Vegetación singular

      Propi de la regió mediterrània, pot arribar a fer 27 metres d'alçària.

      Om de Sibèria

      Vegetación singular

      Originari del nord d'Àsia, entre Sibèria, Manxúria i Corea pot assolir els 20 metres d'alçària.

      Ailant

      Vegetación singular

      Originari de la Xina de creixement ràpid, força robust, pot arribar a fer 20 metres d'alçària.

      Tipuana

      Vegetación singular

      Arbre de creixement ràpid, que pot assolir els 20 metres d'alçària.

      Àlber

      Vegetación singular

      Arbre autòcton, típic dels boscos de ribera de la terra baixa i la muntanya mitjana.

      Palmera de Canàries

      Vegetación singular

      Palmera de mida gran, originària de les illes Canàries, que pot arribar a fer 20 metres d'alçària.

      Morera blanca

      Vegetación singular

      Originària de la Xina, és de creixement ràpid i pot arribar a fer entre 10 i 20 metres d'alçària.

      Troana

      Vegetación singular

      Originària de l'est asiàtic, és molt habitual a Xina i a Corea.

      Mèlia

      Vegetación singular

      Originària del sud-est asiàtic des d'on es va difondre al segle XIX a Sud-àfrica i Amèrica, on es va naturalitzar.

      Braquiquíton

      Vegetación singular

      Arbre originari d'Austràlia amb una capçada densa i en forma cònica que pot arribar a fer 12 m d'alçària.

      Arbre de l'amor

      Vegetación singular

      Originari de l'est de la regió mediterrània, no acostuma a superar els 6 metres d'alçària.


  • Projectes (6)

    Caixes niu per a ocells insectívors

    Municipio:
    Badalona, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Barcelona, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Corbera de Llobregat, Cornellà de Llobregat, El Papiol, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, L'Hospitalet de Llobregat, La Palma de Cervelló, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà, Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana, Viladecans
    Temas:
    Biodiversidad, Parcs, Platges
    Estado:
    En proceso

    Caixes per a ratpenats

    Municipio:
    Badalona, Barberà del Vallès, Barcelona, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, El Papiol, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, L'Hospitalet de Llobregat, La Palma de Cervelló, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Ripollet, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana, Viladecans
    Temas:
    Biodiversidad, Parcs, Platges
    Estado:
    En proceso

    Control i eliminació de fauna aquàtica al·lòctona

    Municipio:
    Badalona, Barcelona, Cerdanyola del Vallès, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, L'Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Gramenet, Viladecans
    Temas:
    Biodiversidad, Parcs, Platges
    Estado:
    En proceso

    Manteniment amb criteris ambientals

    Municipio:
    Todos los municipios
    Temas:
    Biodiversidad, Parcs, Platges
    Estado:
    En proceso

    Menjadores per a ocells

    Municipio:
    Badalona, Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Esplugues de Llobregat, L'Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Viladecans
    Temas:
    Biodiversidad, Parcs, Platges
    Estado:
    En proceso

    Naturalització de basses i estanys

    Municipio:
    Badalona, Barcelona, Cerdanyola del Vallès, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Montcada i Reixac, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Gramenet, Viladecans
    Temas:
    Biodiversidad, Parcs, Platges
    Estado:
    En proceso
  • Publicaciones (5)

    Informació sobre el parc i sobre la resta de parcs de la Xarxa de Parcs i Platges Metropolitanes

    • Itinerari botànic del parc de Can Vidalet
      Catálogos

      Itinerari botànic del parc de Can Vidalet

      Tema:
      Parcs
      Tipo:
      Divulgativo
      Público:
      Especializado, General
      Edición:
      Catálogos
      Soporte:
      Electrónico
    • Bellaombra (Phytolacca dioica)
      Folleto

      L'Arbre Pota Grossa

      Tema:
      Parcs
      Tipo:
      Divulgativo
      Público:
      General
      Edición:
      Folleto
      Soporte:
      Papel
    • Pi blanc (Pinus halepensis)
      Folleto

      El Pi Dret

      Tema:
      Parcs
      Tipo:
      Divulgativo
      Público:
      General
      Edición:
      Folleto
      Soporte:
      Papel
    • Taxodi / Xipre calb (Taxodium distichum)
      Folleto

      Els Hostes del Llac

      Tema:
      Parcs
      Tipo:
      Divulgativo
      Público:
      General
      Edición:
      Folleto
      Soporte:
      Papel
    • Parc de Can Vidalet
      Folleto

      Parc de Can Vidalet

      Tema:
      Parcs
      Tipo:
      Divulgativo
      Público:
      General
      Edición:
      Folleto
      Soporte:
      Electrónico

Previsión meteorológica

Hoy 07 - diciembre
  • Máx.
    16ºC
    Mín.
    8ºC
  • Por la mañana
    Temps: sol
    Viento

  • Por la tarde
    Temps sol
    Viento

Mañana 08 - diciembre
  • Máx.
    16ºC
    Mín.
    8ºC
  • Por la mañana
    Temps: sol
    Viento

  • Por la tarde
    Temps entre mig i molt ennuvolat
    Viento

Localización

¿Cómo ir?
Transportes en las inmediaciones de...

Notas de prensa relacionadas