Model de gestió

Actualment un 50 % de la població mundial viu en ciutats i es preveu que, l'any 2050, la xifra arribarà fins al 75 %. Les ciutats acumulen materials i nutrients, són responsables d'un 75 % del consum de recursos naturals, generen el 50 % dels residus mundials i produeixen entre el 60 i el 80 % de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.

Contenidors

Així doncs, en el marc de l'avenç cap a la sostenibilitat global, el repte que tenen les ciutats no és menor i convida a qüestionar-se els models que han portat fins a la situació actual.

L'àrea metropolitana de Barcelona produeix al voltant d'1,5 milions de tones de residus, gairebé mitja tona per habitant i any. Aquesta quantitat ha estat augmentant des del 2013, any en què, degut a la recessió econòmica, es va arribar al mínim des de finals del segle XX.
 

Pel que fa a la recollida selectiva, ha anat creixent des del 10 % de principis de segle fins al 38 % assolit el 2020. L'any 2010 ja s'havia assolit el 37 % de recollida, però el ritme de creixement es va estroncar i hi va haver una dècada d'estancament a la baixa, fins que el 2019 es va trencar el sostre històric. No obstant això, els nivells actuals de recollida selectiva són insuficients per complir els objectius marcats per la Unió Europea.

Antecedents

El tancament de l'abocador del Garraf (posat en funcionament a finals del franquisme) és també el tancament d'un cicle on la gestió de residus va focalitzar-se en desfer-se'n sense tenir en compte els impactes ambientals ni intentar-ne recuperar els materials de valor. Però per a fer-ho possible va caldre, en primer lloc, començar a desplegar la recollida selectiva de residus, especialment dels orgànics, a tots els municipis metropolitans i bastir un sistema de tractament dels residus no recollits selectivament abans d'enviar-los a tractament finalista.

Així, si fins a mitjans dels anys 90 la recollida selectiva era pràcticament inexistent, l'any 2006 ja s'assolia el 27% de separació i el 2010 es va arribar al 37%. Aquests resultats van ser possibles gràcies al progressiu desplegament de la recollida selectiva de totes les fraccions de residus i les campanyes de comunicació ambientals que hi van estar associades. Si bé a la major part de municipis la recollida es va fer mitjançant contenidors, Tiana i Torrelles, a principis de segle, van substituir aquest sistema per una recollida porta a porta, posant-se al capdavant amb nivells de recollida selectiva que superaven el 70%.

També a finals dels anys 90 es va començar la construcció dels anomenats Ecoparcs, plantes de tractament mecànic biològic dels residus no recollits selectivament, que en recuperaven materials reciclables (com metalls, cartró i plàstics) i estabilitzaven la fracció orgànica no recollida selectivament. D'aquesta manera, eren menys els residus que s'havien d'enviar a les infraestructures de tractament finalista.

Actualment, després d'una dècada d'estancament en la recollida selectiva (acompanyada per una reducció de la producció de residus des del seu màxim històric de 2004-2007) comença una altra fase on s'han de desplegar nous sistemes de recollida, més eficients, que permetin assolir els nivells de prevenció de residus i recollida selectiva establerts per la UE (un 65% de reciclatge l'any 2035) i garantir que les instal·lacions de tractament tinguin capacitat suficient per a tractar les fracions selectives i procedir, en paral·lel a reduir el tractament finalista.

Des del 1997 s'ha planificat tres programes de gestió de residus:

  • PMGRM 1997-2006

    Aquest primer programa recollia els objectius marcats a la Llei 6/93, establia les bases per procedir al tancament de l'abocador de la Vall d'en Joan (ubicat al Garraf), en actiu des de 1974, i plantejava un model basat en el tractament de tots els residus no recollits selectivament.

  • PMGRM 2009-2016

    El segon programa, aprovat l'any 2009, va incorporar la prevenció de residus com un dels àmbits d'actuació propis de l'AMB, tot desplegant projectes per fomentar la reducció dels residus, la reutilització o l'allargament de la vida útil dels productes. Durant la seva vigència es va tancar l'abocador de la Vall d'en Joan però sobretot, en coherència amb que la principal funció de l'AMB és el tractament dels residus municipals, va aconseguir l'objectiu de que pràcticament la totalitat de la fracció resta fos tractada abans d'anar a disposició final.

    PMGRM 2009-2016

  • PREMET25

    El PREMET25 incorpora les línies de treball ja presents en els programes metropolitans anteriors (1997-2006 i 2009-2016) i n'hereta els llegats pel que fa a objectius assolits i actuacions endegades. Tanmateix, el programa vol millorar de la gestió dels residus municipals en l'àmbit metropolità i, per fer-ho, amplia l'abast del programa en relació amb el dels anteriors. 

    L'aspecte més innovador del programa és que preveu desenvolupar un treball conjunt entre l'AMB i els municipis metropolitans, ja que es considera una condició necessària per assolir els objectius proposats. En aquest sentit, la clau és la incoporació al PREMET25 de l'anomenat Acord metropolità pel residu zero. Aquest acord recull una seguit de compromisos dels ajuntaments metropolitans, l'AMB i l'Agència de Residus de Catalunya per garantir que, abans que s'acabi el 2025:

    El PREMET25 s'estructura en 5 eixos d'actuació: prevenció, recollida, tractament, educació ambiental i governança.

    Informació i documentació PREMET25


Subir
Model actual

En els darrers 20 anys, s'han consolidat dos models diferents de recollida selectiva a l'àrea metropolitana i de manera de tractar els residus.

  • Model de recollida

    El model més estès és l'anomenat de «5 fraccions», que sorgeix a partir de l'establiment de la recollida selectiva d'envasos a finals dels noranta i completada, posteriorment, amb l'obligatorietat de la recollida de la fracció orgànica, i que deriva en la recollida d'orgànica, vidre, paper/cartró, envasos lleugers i resta.
     

    Contenidors

    Tanmateix, la recollida selectiva va aparèixer a l'àrea metropolitana a partir del desplegament de l'anomenat model del «residu mínim» a principi dels noranta en mitja dotzena de municipis metropolitans. Aquest model aposta per recollir els envasos amb la resta de materials inorgànics, de manera que es recullen únicament quatre fraccions: orgànica, paper/cartró, vidre i fracció inorgànica (formada per resta i envasos).

    Els resultats de la recollida selectiva presenten una gran variabilitat en els diferents municipis amb un mínim del 23% i un màxim del 85%. Dins d'aquesta variabilitat, l'any 2020 ja hi havia nou municipis que van assolir els objectius de recollida selectiva establerts al Programa general de prevenció de residus i recursos de Catalunya 2013-2020, PRECAT20.

    L'element determinant en l'assoliment d'alts nivells de recollida selectiva és el sistema de recollida implantat. Allà on s'han desplegat sistemes de recollida individualitzats, com la recollida porta a porta, s'assoleixen folgadament els objectius establerts per la UE per l'any 2035: un 65% de reciclatge.

    Deixalleries

    El concepte de deixalleria, apareix a Catalunya amb la Llei 6/1993 de 15 de juliol reguladora de residus, que defineix la deixalleria com un "centre de recepció i emmagatzematge, selectius, de residus municipals que no són objecte de recollida domiciliària".

    També estableix que els municipis de més de 5.000 habitants hauran d'establir el servei de deixalleria instal·lant les plantes necessàries per recollir els residus que apareixen en l'annex III de la llei.

    La deixalleria de Torrelles de Llobregat va ser una de les primeres i es va inaugurar a l'any 1996.

    Dins el Programa  Metropolità de Gestió de Residus Municipals 1997-2006 l'antiga EMSHTR, entitat que va desaparèixer amb la creació de l'AMB a l'any 2010, va posar en funcionament la Xarxa Metropolitana de Deixalleries. Les deixalleries de Gavà i de Sant Just Desvern van ser de les primeres que es van gestionar logísticament des de l'EMSHTR. Al 1998 la gestió logística abastava un total de 10 deixalleries, i així es van anar inaugurant noves deixalleries al llarg dels anys fins arribar a les 73 instal·lacions fixes actuals.

    A partir de març de 2015 s'amplia el concepte de deixalleria incloent la reutilització de productes.

    La Norma tècnica sobre la implantació i gestió de deixalleries revisada al 2019 de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), ens parla dels possibles models de les instal·lacions segons nombre d'habitants del municipi: deixalleria bàsica, tipus A, tipus B, tipus C, sent el tipus C el model de deixalleria més gran.
     

    Deixalleria

    Actualment la Guia d'implantació i gestió de deixalleries de l'ARC d'abril de 2021, document que fusiona la Norma tècnica sobre deixalleries revisada al 2019 amb contingut actualitzat de l'anterior guia, ens parla dels següents models d'instal·lacions segons diferents variables: mini, petita, mitjana, gran i mòbil. Per definir cada model es tenen en compte diferents característiques: usuaris potencials, molls, superfície prevista, capacitat màxima d'emmagatzematge, entre d'altres.

    Altres serveis que poden donar els municipis són les deixalleries mòbils i les mini deixalleries.

    Al territori de l'AMB hi ha un total de 36 deixalleries fixes, 2 mini deixalleries i 35 punts verds. A més,  municipis com Castelldefels, Cornellà i Gavà han reconvertit antics quioscs de premsa en mini deixalleries.

    Per apropar el servei als ciutadans, l'AMB disposa de 4 deixalleries mòbils que fan el servei a diferents municipis del territori.

    L'any 2020 la suma de tones de totes les fraccions de residus recollits selectivament a les deixalleries de l'AMB va ser de 85.700 tones.

    Les visites a la xarxa metropolitana de Deixalleries i Punts Verds s'han anat incrementant al llarg dels anys. Des de l'any 2010 ha hagut un increment del 42,2% del número de visites totals.

  • Model de tractament

    El tractament de residus actual està fonamentat en la recuperació de les fraccions que han estat segregades per el ciutadà, matèria orgànica, envasos lleugers, metalls i plàstics, paper i cartró i vidre, per tal de reciclar aquests materials o obtenir energia i  recuperar la matèria orgànica i els productes de valor de la fracció resta (contenidor gris).

    Les fraccions vidre i paper i cartró van directament a un gestor de vidre i de paper i cartró respectivament, mentre que la fracció envasos lleugers, metalls i plàstics (contenidor groc) es tracta en les instal·lacions metropolitanes de la banda Llobregat o banda Besòs per separar i reciclar els materials metalls i plàstics.

    La fracció orgànica del contenidor marró es pot tractar en plantes de compostatge mitjançant un procés de tractament aerobi i fer un fertilitzant per aplicar en agricultura o bé en un Ecoparc amb un procés anaerobi que produeix energia a partir de la combustió del biogàs i també genera un fertilitzant per agricultura.
     

    Compost

    Els compromisos d'increment de la percentatge de reciclatge establerts per la UE del 65% a l'any 2035 han de transformar-se en una millora dels sistemes de recollida selectiva i una davallada de la fracció resta, però de moment la generació d'aquesta fracció és superior a 1,2 milions de tones anuals en l'àmbit metropolità. Aquesta fracció es tracta en els Ecoparcs per recuperar els productes de valor metalls, vidre i paper i cartró i bioassecar la matèria orgànica per enviar-la a la incineradora i valoritzar-la energèticament o bé estabilitzar-la per enviar-la a un tractament finalista en un dipòsit controlat.

    La fracció voluminós que procedeix de la recollida municipal fora de contenidor o deixalleries es tracta en una infraestructura metropolitana per recuperar els materials valoritzables tipus metalls i plàstics i es tritura la fusta per fer moble nous.

    Els rebutjos de les instal·lacions de tractament metropolitanes segueixen dues vies o van a valorització energètica o a tractament finalista en dipòsit, però aquesta última opció s'ha anat reduint considerablement en els últims anys com es pot veure en les estadístiques. (https://www.amb.cat/s/web/area-metropolitana/dades-estadistiques/medi-ambient/residus.html)

    Per tant, les tècniques per tractar residus es basen en:

    • Recuperació dels recursos per a la seva reutilització, reciclatge i/o compostatge que permet reintroduir els materials al cicle de producció i consum.
    • Utilitzar els materials com a font d'energia, tant la matèria orgànica en un procés anaerobi com els rebutjos de les instal·lacions en un procés d'incineració.
    • Adequar els materials per ser eliminats en un tractament finalista, dipòsit controlat, de la manera més segura possible.

    L'AMB participa en projectes europeus per trobar de reduir els rebutjos de les instal·lacions i convertir-los en productes de valor afegit que ajudin a minimitzar l'extracció de matèries primeres naturals i així reduir l'impacte mediambiental.
     

    Infografia tractament

     


Subir