Accesos directos:

Biodiversitat

El camí d'aigua del Parc Riu Llobregat es configura com un corredor verd que alberga gran varietat de fauna, especialment d'aus, que troba en la vegetació que voreja el riu l'ambient necessari per desenvolupar-se.

Les aus, protagonistes del tram metropolità del riu
Totes aquelles restes de vegetació natural pròpia de les ribes dels rius i diversos elements que són utilitzats per la fauna es converteixen en ambients importants. A continuació es citen els biotops més significatius i la fauna associada i el perquè de la seva conservació i recuperació:
  • Restes de boscos de ribera
    Actualment el bosc de ribera no forma una franja contínua al llarg del curs del Llobregat, però encara es conserven retalls importants, en diferent estat de conservació i composició, sobretot al tram superior. En alguns casos es tracta de plantacions de pollancres, alguna bosquina d'acàcies i restes de boscos naturals. Aquestes restes de bosc de ribera ben consolidat es troba sobretot aigües amunt del Congost de Martorell ja que en el curs baix, amb la pressió antròpica ha anat desapareixent.

    Tot i que en alguns punts del riu el bosc de ribera despunta amb alguns exemplars de salzes (Salix alba), tamarius (Tamarix sp.), oms (Ulmus minor) i freixes (Fraxinus angustifolia), els pollancres (Populus spp) de gran alçada són els més destacats a les proximitats del riu, encara que també s'observen diverses plantacions d'aquestes espècies al llarg del recorregut, intent de recuperar les comunitats de bosc de ribera. Hi ha alguna plantació exitosa de salzes arbustius i tamarius en un tram no gaire llarg al terme municipal de Pallejà.

    Els arbres de ribera més grans són un excel·lent dormider d'aus aquàtiques, en especial del corb marí gros (Phalacrocorax carbo). Alhora serveixen de llocs de nidificació d'algunes aus, com per exemple la garsa (Pica pica), el teixidor (Remiz pendulinus) i l'oriol (Oriolus oriolus). Així mateix, els rapinyaires utilitzen aquests punts com a llocs de vigilància i també els bernats pescaires (Ardea cinerea) els utilitzen per descansar, sobretot als mesos d'hivern.

    Una de les zones més interessants i de millor qualitat és al terme municipal d'Abrera on hi queden taques de bosc de gran qualitat. Pel que fa al curs baix, hi ha alguna taca residual al mateix congost de Martorell, alguna albereda a Pallejà, taques petites a Sant Boi i finalment alguns peus prop de la desembocadura al Prat de Llobregat.

    corb marí gros Phalacrocorax carbo
  • Platja sorrenca, de còdols i argila
    Les platges de còdols i argila tenen interès com a zones potencials de nidificació i d'alimentació. Tant a les vores del riu com a les illes, és important la presència de platges sorrenques i codolars, ja que faciliten la nidificació d'aus limícoles, tal com el corriol petit (Charadrius dubius) i la xivitona (Actitis hypoleucos).

    Aquestes platges també són freqüentades per les tortugues de rierol (Mauremys leprosa) que surten a prendre el sol, encara que també les podem veure a les roques o troncs secs, que hi pugui haver a les vores o al mig del riu. Pel que fa a les platges d'argila humida, són bones zones d'alimentació d'ocells limícoles, com per exemple diferents espècies de tèrrits i de gambes.
    corriol petit (Charadrius dubius)
    Tortuga de rierol (Mauremys leprosa)
  • Zones d'inundació temporal
    Es consideren com a tal les depressions en la llera del riu que puguin estar inundades temporalment per efecte de la crescuda del riu o la pujada del nivell freàtic. Aquestes zones tenen el màxim interès a la primavera ja que són utilitzades per diverses espècies d'amfibis per fer les postes, i per les aus aquàtiques nidificants o de pas com a zones d'alimentació. Les zones d'inundació temporal estan situades sobretot als meandres del riu. Aquestes també s'omplen d'aigua en cas de pluja. Es tracta de punts especialment importants per a la supervivència de poblacions d'amfibis com la granota verda (Rana perezi), el gripau corredor (Bufo  calamita) i la reineta (Hyla meridionalis), així com de rèptils com la serp d'aigua (Natrix maura).

    La millor gestió per la conservació dels amfibis és evitar la presència del cranc de riu americà (Procambarus clarkii) i de peixos com la carpa (Cyprinus carpio).També es poden trobar algunes zones d'inundació temporal en algunes de les terrasses fluvials, gràcies als aports d'aigües superficials, fins i tot provinents d'alguna  zona industrial, com per exemple al terme municipal de Castellbisbal.
  • Talús fluvial
    Cal recordar l'especial interès dels talussos fluvials, ja que hi nidifiquen espècies com l'abellerol (Merops apiaster), ocell molt vistós que ens visita als mesos d'estiu, i el blauet (Alcedo athis) que és un indicador d'una millor qualitat de l'aigua del riu, ja que s'alimenta de peixos petits. Aquestes espècies excaven un túnel horitzontal de fins a un metre de profunditat, al final del qual hi ha una petita cambra on dipositen els ous.

    El principal problema d'aquests talussos sorrencs és que amb les obres de protecció i d'endegament del riu s'acostumen a eliminar i cobrir amb esculleres. Al llarg del riu s'han detectat diferents talussos amb nius, la majoria d'abellerols, però no s'ha pogut comprovar la nidificació del blauet, espècie molt més vinculada al riu i a la seva qualitat, degut a que el treball de camp s'ha fet fora de la temporada de cria.
    Blauet (Alcedo athis)
  • Bardisses
    Les bardisses estan constituïdes bàsicament per masses d'esbarzer (Rubus ulmifolius) que solen créixer en marges i talussos del riu. Les bardisses ofereixen un refugi per a la fauna, especialment d'ocells passeriformes tal com la Tallareta vulgar (Sylvia communis) el de casquet (S. atricapilla), o la bosqueta (Hyppolais polyglotta).

    També constitueixen un immillorable refugi per als conills o eriçons. Tot i que hi ha petites taques d'esbarzers al llarg de tot el riu, només s'han considerat les taques amb una entitat suficient.
  • Illes
    Les illes al mig del riu son interessants independentment de la seva mida i cobertura vegetal, tot i que és interessant que tinguin zones descobertes i platgetes. La majoria dels ocells aquàtics necessiten molta tranquil·litat per a poder nidificar, i se senten més segurs a les illes, ja que els depredadors terrestres ho tenen més difícil per arribar-hi. Aquest és el cas del cames llargues (Himantopus himantopus) que nien en petites illes en zones inundades de poca fondària.

    A les zones de jonquera (Scirpus holoschoenus) també hi nidifica l'ànec coll-verd (Anas platyrhynchos), i la polla d'aigua (Gallinula chloropus) tot i que pot aprofitar bardisses i herbassars sense gaires problemes.

    Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
  • Zona d'aigües estanyades
    A les zones estanyades, sobretot aigües amunt dels assuts, s'hi observa la cria de peixos, tal com carpes (Cyprinus carpio), les quals atrauen el corb marí gros (Phalacrocorax carbo) i el bernat pescaire (Ardea cinerea).

    Els gorgs són especialment importants durant l'estiu ja que mantenen poblacions de peixos, tant en el curs principal, com en els afluents. Les zones estanyades amb poca fondària també permeten el desenvolupament de vegetació helofítica als marges, com canyissars i bogars.
    Bernat pescaire (Ardea cinerea)
  • Canyissars
    La vegetació helofítica, constituïda bàsicament per franges de canyís i boga, creix als marges del llit del riu, ja sigui dins l'aigua o en els marges humits. Si tenen una amplada suficient, els canyissars són molt importants per a moltes espècies de la fauna ja que ofereixen un bon refugi difícilment accessible pels depredadors terrestres i també de mal accés pels aeris. És per això que moltes espècies d'ocells utilitzen els canyissars com a dormidors. Cueretes (Motacilla spp), repicatalons (Emberiza schoeniclus) i fins i tot orenetes (Hirundo rustica i Delichon urbicum) poden utilitzar els canyissar per dormir-hi.

    Alguns canyissars són també bons refugis per a peixos, amfibis i rèptils aquàtics. Els canyissars ofereixen un excel·lent refugi per a la polla d'aigua (Gallinula chloropus) i també per al rascló (Rallus aquaticus).
Vegetació
La vegetació fluvial originària, formada sobretot per comunitats forestals de ribera (alberedes, omedes, salzedes, tamarigar) i formacions mixtes, ha arribat gairebé a desaparèixer del tram metropolità del riu Llobregat. La causa cal buscar-la en la forta pressió antròpica de tot aquest àmbit, molt alterat per les activitats de l´home, amb una elevada intensitat de grans infraestructures i serveis, i amb diferents explotacions industrials que han  condemnat la vegetació del riu a petites poblacions i en fases degradatives.

Les formacions de ribera més abundants en el conjunt del Parc Riu Llobregat són els mosaics de canya (principalment Arundo donax) amb prats i fragments de boscos de ribera o bé, el propi canyar amb presència d'arbres caducifolis (arbres que perden el fullatge cada any amb l'arribada de l'estació desfavorable) i restes de vegetació pròpia de ribera (vegetació ripària).

Les comunitats autòctones de caràcter helòfit, com canyissars (Phragmites australis) i bogars (Typha sp.), així com les jonqueres, ocupen una superfície testimonial que disminueix progressivament aigües avall del riu.

Cal fer esment, també, de l'existència, encara que ocupen poca extensió, de comunitats forestals replantades, normalment pollancres i carolines (Populus nigra i Populus deltoides així com l'híbrid d'ambdues, P. x canadensis), al territori propi de boscos de ribera.

  • Vegetació antròpica
    Dins la vegetació de caràcter antròpic, els canyars, formats normalment per poblacions més o menys pures de canya (Arundo donax) ocupen una posició capdavantera en quant a extensió. Aquesta espècie, d'origen asiàtic i afavorida sempre per l'acció humana, s'ha estès perillosament envaint qualsevol lloc lleugera o moderadament alterat i desplaçant sovint comunitats autòctones com el canyissar (Phragmites) i la salzeda de sarga.

    En indrets amb forta pressió antròpica (llocs més freqüentats, terres remogudes, etc) s'hi fa la vegetació ruderal. També s'ha volgut diferenciar la vegetació associada a infraestructures vàries, és a dir, la que trobem com a resultat de plantacions d'enllaços i talussos de carreteres donat la gran densitat i proximitat d'aquestes a l'espai fluvial. Aquests espais i llur vegetació associada, per la seva disposició front l'eix longitudinal del riu, tenen una notable presència en el paisatge actual del riu.

    En darrer terme, els sòls més propers al llit del riu, fangosos i rics en aportacions nitrogenades són propicis per a la instal·lació de plantes herbàcies higronitròfiles, sovint anuals i de gran mida, adaptades a aquests ambients. Aquest tipus de vegetació és més freqüent aigües avall de la Vall Baixa. En aquests trams, però, la vegetació herbàcia de la llera està formada d'una vegetació variada i efímera que es desenvolupa a les èpoques seques i que és arrossegada pels aiguats.
    Vegetació del Parc Riu Llobregat
  • Dificultats per la vegetació originària
    Actualment la recolonització dels marges del riu amb vegetació natural de ribera presenta moltes limitacions. Les noves motes que voregen el riu estan construïdes amb terres sobreposades sobre gabions de rocs i pedres. Les més elevades ofereixen uns sòls topogràficament molt secs, colonitzats per gramanets d'abellatge i mill gruà amb altres espècies d'indrets ruderalitzats.

    Els rius a la regió Mediterrània són sistemes fortament alterats per les fluctuacions extremes del seu cabal. Aquesta alteració natural determina que els cursos fluvials siguin refugi per a nombroses plantes amb forta capacitat colonitzadora. A més, en indrets densament poblats, com el Baix Llobregat, on la vegetació natural es troba fortament condicionada per l´activitat humana, els espais fluvials esdevenen indrets molt propicis per a l'acollida d'espècies nitròfiles més o menys higròfiles,  moltes de les quals no són pròpies de territori (espècies al·lòctones o invasores).
    Vegetació d'estany Parc Riu Llobregat