L'AMB elabora el Pla de millora de la biodiversitat a la xarxa de parcs i platges metropolitans

Volver

| Tema: Biodiversidad

Aquest document recopila un total de 48 actuacions a les platges i als parcs metropolitans. Es tracta d'un conjunt de solucions basades en la natura integrades dins la gestió i el manteniment d'aquests espais oberts, amb l'objectiu d'augmentar la biodiversitat a la metròpolis de Barcelona, i millorar la qualitat de vida i la salut de les persones. Algunes d'aquestes accions ja s'han estat executant durant els darrers dos anys, com la naturalització de llacs i estanys, la creació de jardins de papallones i la instal·lació d'estructures específiques com caixes niu per a ocells insectívors i refugis per a ratpenats. A més, la publicació també recull un total de 18 recomanacions relacionades amb l'educació ambiental, la ciència i la participació ciutadana.

Faristol i làmina d'aigua naturalitzada al parc de la Muntanyeta


Les actuacions més rellevants a la xarxa de parcs:

  • Creació d'un estany d'aigua permanent: els ecosistemes d'aigua dolça com els estanys, les llacunes, els aiguamolls, etc., s'han vist amenaçats en els darrers segles a causa de la utilització del sòl per conrear o per urbanitzar. Actualment, l'esforç per recuperar els estanys d'aigua dolça ha anat en augment i ha passat a ser una mesura de gestió positiva per a moltes espècies (invertebrats amb fases larvàries aquàtiques i/o adults, amfibis, ocells, etc.). A la xarxa de parcs hi ha més d'una trentena de basses, llacs i estanys. L'últim estany d'aigua permanent creat es troba al parc de la Torre-Roja.
  • Naturalització de les basses i els estanys: l'AMB té en marxa un protocol de gestió de làmines d'aigua, basat en un manteniment més sostenible d'aquests hàbitats. Prescindir de productes químics, introduir plantes aquàtiques o fer buidatges amb una freqüència mínima són algunes de les accions principals.
  • Hotel d'insectes: la instal·lació d'hotels d'insectes en parcs metropolitans ajuda a desenvolupar les poblacions d'aquests éssers vius, ja que els permet trobar un lloc, dins del context urbà, per pondre els ous i/o completar el seu desenvolupament larvari. La xarxa de parcs té 8 hotels. Els últims instal·lats són els del parc de la Torre-roja (Viladecans) i els del parc del Canal de la Infanta (Cornellà de Llobregat).
  • Jardins de papallones: aquests elements ofereixen un espai dissenyat per afavorir la presència de papallones i altres insectes pol·linitzadors que enriqueixen la biodiversitat i el patrimoni natural del parc. Per construir aquests jardins, s'utilitzen plantes autòctones que floreixen en diferents èpoques de l'any i atreuen pol·linitzadors. Els inaugurats recentment són els del parc de la Torre-roja (Viladecans) i els del parc del Canal de la Infanta (Cornellà de Llobregat).
  • Murs de pedra seca: l'AMB aposta per mantenir aquest tipus d'elements patrimonials històrics que esdevenen refugi de molts rèptils i alguns mamífers. Es tracta d'una tècnica que consisteix a utilitzar només pedres i travar-les de manera que unes trepitgen les altres. Els dos últims murs de pedra seca construïts es troben al parc del Castell i al de l'Ermita del Pla de Sant Joan.
  • Caixes niu per a ocells insectívors: les caixes niu són estructures artificials que es col·loquen a una altura variable i pretenen oferir una cavitat apta perquè espècies com les mallerengues o el pit-roig puguin construir el seu hàbitat. Les espècies d'ocells insectívors (algunes de protegides legalment a escala catalana, espanyola i europea) crien sobretot en forats d'arbres, en parets naturals o murs artificials, on encabeixen els seus nius. En trobem més de 300 dins la XPM i abans de primavera se'n preveuen instal·lar 250 més.
  • Caixes per a ratpenats: per contrarestar la falta de refugi als parcs amb arbres poc madurs, s'instal·len caixes niu que ofereixen espais  aptes com a refugi i lloc de cria per als ratpenats. Aquests mamífers consumeixen una gran quantitat d'invertebrats alats i per això se'ls considera aliats de la lluita contra plagues. Trobem més de 80 caixes dins la XPM i abans de primavera se'n preveuen col·locar 35 més.
  • Manteniment de parcs amb criteris ambientals : el manteniment dels parcs és clau perquè aquestes zones ens aportin multitud de beneficis. Per això, la gestió d'aquests espais es basa en la sostenibilitat i el respecte per l'entorn de manera que s'aconsegueixi fomentar la biodiversitat alhora que es garanteixi un manteniment de qualitat. Algunes de les actuacions més destacades en el manteniment dels parcs urbans són: la incorporació de plantes autòctones més resistents, que redueix l'ús de productes fitosanitaris; la incorporació d'un control biològic de plagues tot fomentant la presència d'insectes depredadors específics, la reducció del consum d'aigua a través d'una gestió telemàtica prioritzant les espècies vegetals mediterrànies que necessiten menys reg; la reducció de les freqüències de sega i esporgues simulant sistemes basats en la natura; l'aprofitament de les restes vegetals resultants de la sega, o la reducció del consum energètic a través d'enllumenat de baix consum i de sistemes d'il·luminació telegestionats.
  • Elements informatius: l'AMB ha instal·lat nous senyals informatius als parcs metropolitans amb l'objectiu de posar en valor diversos espais que afavoreixen la biodiversitat. Són dos tipus d'elements diferenciats, uns per als jardins de papallones i uns altres, per als llacs naturalitzats. Aquests dos espais enriqueixen el patrimoni natural i alhora esdevenen recursos educatius per observar, identificar i estudiar la flora i la fauna, conèixer les seves relacions i la importància que tenen per al nostre entorn.
Les actuacions més rellevants a les platges metropolitanes:

Sistemes dunars al litoral metropolità sud: durant el passat mes de desembre es va acabar la 5ena fase del programa Dunes Híbrides, que són elements naturals que serveixen d'escut per protegir les platges davant dels temporals i la regressió de la sorra, i que alhora potencien la biodiversitat i la naturalització d'uns espais públics freqüentats per més de 10 milions de persones de mitjana durant la temporada d'estiu.

Eliminació de plantes invasores i exòtiques: la finalitat és eliminar espècies que no pertanyen a la biodiversitat natural d'una zona. Habitualment no tenen depredadors o competidors, s'estenen sense control i acaben cobrint la superfície de les dunes. La vegetació es retira principalment de manera manual, mentre que es fa servir maquinària per als exemplars més grans. L'AMB ha retirat unes 40 tones de plantes invasores durant el 2018.

Protecció perimetral de la vegetació de les zones dunars: consisteix a delimitar les zones de bany i esbarjo de les zones de protecció dunar de manera que es faci compatible l'ús recreatiu amb l'ús natural de la zona. L'AMB col·loca el tancament perimetral amb estaques de fusta per reduir l'accés a gossos i persones i evitar la neteja mecanitzada. Amb aquestes accions es preveu recuperar els ecosistemes dunars, aconseguir una nova colonització de la vegetació dunar i fomentar la presència de fauna, com la sargantana cendrosa, el conill i el corriol camanegre. El 1r trimestre de 2019 es preveu col·locar 1.000 xapetes informatives en aquests tancaments.

Plantació de borró i altres espècies de zones dunars: el borró és l'espècie principal que ajuda a fixar la sorra, ja que la captura i la reté tot afavorint-ne l'acumulació. Aquestes plantacions ajuden el procés de formació de dunes o consoliden les existents, de manera que disminueix l'erosió a les platges i enriqueix la biodiversitat d'aquests ecosistemes. Aquesta tardor se n'han plantat més de 7.800.

Protocol d'actuació amb la nidificació de la tortuga babaua: l'AMB en col·laboració amb el CRAM (Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins) ha elaborat un díptic i ha realitzat sessions formatives explicant als operaris de manteniment i al personal tècnic com s'ha d'actuar quan es troben animals marins a les platges.

Foment de la nidificació del corriol camanegre: la proposta inclou un reguitzell d'accions encaminades a la reducció dels principals impactes negatius que pateix o pot patir l'espècie a les platges de la metròpolis de Barcelona (destorbs humans, destorbs i depredacions de gossos, alteració i empobriment de l'hàbitat, etc.). D'altra banda, també es preveu l'acció de decapat de coberta vegetal en algunes zones molt concretes per facilitar la nidificació d'aquesta espècie protegida.

Neteja de platges amb menys impacte ambiental: el litoral és un espai dinàmic i sensible. Amb el pas dels anys, la pressió humana ha augmentat i ha provocat transformacions i, en alguns casos, degradació de les platges.

Aquests espais oberts són veritables sistemes naturals i, per això, el manteniment i la neteja han de ser compatibles amb el funcionament del medi natural. Aquesta gestió transversal de les platges com a element vertebrador de la infraestructura blava implica respectar els períodes de nidificació, fer neteja manual en zones protegides o dur a terme un protocol de recollida de canyes després d'un temporal.

Instal·lació d'hàbitats de banda litoral: aquest estiu s'han instal·lat un total de 8 esculls artificials aprofitant l'abalisament anual de la costa en temporada alta. Es tracta d'estructures submarines d'1 metre de diàmetre x 0,75 d'alçada i 525 kg de pes, amb 3 parts diferenciades. Aquests biòtops tenen doble funció: fixar una boia gran de l'abalisament i crear hàbitats submarins que serveixin de refugi de flora i fauna.

Elements informatius: l'AMB ha instal·lat nous senyals informatius a les platges amb l'objectiu de posar en valor els espais dunars. Són recursos educatius per observar, identificar i estudiar la flora i la fauna, conèixer-ne les relacions i la importància que tenen per al nostre entorn.

La importància de la biodiversitat i les funcions de parcs i platges metropolitans:

La biodiversitat és una característica fonamental perquè aquests espais funcionin adequadament i siguin capaços d'oferir més serveis socioambientals a la població, és a dir, beneficis que la natura pot oferir a la societat. Per exemple, el fet que els espais verds regulin la temperatura a les zones urbanes, afavoreix un increment de la qualitat de vida dels habitants.

Els espais verds urbans i les platges metropolitanes formen part de la infraestructura verda i blava metropolitana i són imprescindibles tant escala social com ambiental. Socialment, afavoreixen la salut física i psíquica de les persones gràcies al contacte amb la natura. Alhora, esdevenen espais de trobada i relació, d'esbarjo, reflexió i de descans. També presenten un gran potencial com a espais per a l'educació i la sensibilització ambiental, per això, el Pla de millora de la biodiversitat inclou totes les activitats pedagògiques que es fan en aquests espais oberts destinats a escoles i famílies: Jugatecambiental, cicle d'activitats, programes educatius i projectes participatius.

A escala ambiental, milloren la qualitat de l'aire, redueixen la contaminació atmosfèrica, incrementen la captació de carboni o apaivaguen els efectes de l'illa de calor. A més, actuen com a connectors naturals entre les zones urbanes i les zones de muntanya com Collserola o el massís del Garraf.

Consultar el Pla de millora de la biodiversitat

Galería de imágenes