Àrea Metropolitana de Barcelona

Sinopsis

L’ètica de la cura s’ha convertit en un tema central i peremptori arran de la pandèmia de la covid-19. Un virus ens ha obligat a acceptar limitacions que mai no hauríem imaginat, ens ha fet una mica menys arrogants i segurs de nosaltres mateixos. En l’àmbit de la teoria, aquesta presa de consciència hauria de conduir a un canvi de paradigma o de marc mental, capaç d’equilibrar raó i sentiment, en l’exercici de la tan manosejada «intel·ligència emocional», les aportacions pràctiques de la qual no sempre són evidents. Cal reconèixer que existeix un dret a ser cuidat i un deure de tenir cura que no admet excepcions, que afecta tothom i la responsabilitat del qual ha de ser assumida individualment i col·lectivament. Tiempo de cuidados es proposa fer callar les veus que encara es resisteixen a situar la cura en un lloc prominent, oposant-la a la justícia. Tots dos són valors complementaris, ja que les categories associades a la cura trenquen la concepció binària del gènere que el feminisme encara no ha aconseguit substituir. Privilegiar categories masculines —jo, raó, ment— en detriment d’altres considerades femenines —les emocions, el cos, les reciprocitats—, o mantenir aquesta divisió binària que distribueix les funcions de cada gènere, implica mantenir el patriarcat i debilitar la democràcia. Com diu Carol Gilligan: «En un context patriarcal, la cura és una ètica femenina; en un context democràtic, la cura és una ètica humana».