Àrea Metropolitana de Barcelona

Sinopsis

Vivim un temps d’acceleració generalitzada. Vam creure que l’aturada global que va suposar la pandèmia permetria una pausa, una reflexió i un canvi de ritme. Però no va ser així. La inèrcia era massa forta. Al cap i a la fi, l’acceleració és un patró rítmic que es va assentar a Occident als inicis de la Modernitat: aleshores el discurs religiós va associar la lentitud amb el pecat capital de la peresa, mentre que el discurs econòmic va enaltir la rapidesa en la producció i en els intercanvis comercials com a símbol de progrés i d’eficàcia social. Així, la història de la Modernitat és la història d’una discriminació: en erigir la velocitat com a model latent però absolut de les virtuts socials, les societats modernes van inventar un «vici», la lentitud, és a dir, la suposada incapacitat d’alguns individus per «seguir el ritme dels temps». A partir d’aquesta idea, aquest assaig duu a terme un estudi fascinant de la violència simbòlica que el sistema exerceix sobre tots nosaltres. Laurent Vidal rastreja així la gènesi dels lents —aquests individus marginats per la maquinària del progrés—, però a més revela la manera com aquests s’han anat apropiant de diverses estratègies vinculades a la lentitud per subvertir l’apisonadora de la Modernitat, resistint-se a adequar el seu propi ritme orgànic, emocional i intel·lectual a les exigències productivistes del sistema capitalista, anant en contra del tempo imposat primer pels rellotges i els cronòmetres i més tard per altres tantes eines de control social. Així, en inventar nous modes d’acció basats en les ruptures del ritme dominant, els lents ens ofereixen una visió diferent, i cada dia més necessària, de l’emancipació. Combinant el rigor erudit d’un gran historiador amb la sensibilitat d’un magnífic escriptor, aquest assaig obre nous horitzons per repensar la nostra relació amb la llibertat en un món on l’existència ordinària queda tantes vegades asfixiada pel ritme imposat per tot tipus de gadgets i apps.