Àrea Metropolitana de Barcelona

D'acord amb els convenis de col·laboració signats amb els diferents ajuntaments, l'AMB s'encarrega de la gestió ambiental de les platges metropolitanes i del manteniment del mobiliari, els equipaments i les instal·lacions.

Gestió ambiental

• Garbellament

  

  ---

  El garbellament és la neteja de la sorra de les platges que es fa amb maquinària. La freqüència del garbellat varia durant l’any. És diària en temporada alta de bany i setmanal o mensual durant els mesos en què l’afluència d’usuaris a les platges disminueix. Per respectar el màxim possible els ecosistemes de les platges, com el creixement dels sistemes dunars, la freqüència d’aquesta neteja també varia entre la zona de la vora del mar i la zona pròxima als sistemes dunars. Durant la temporada alta la neteja és nocturna.

  Aquesta operació es porta a terme amb garbelladores que remouen la sorra fins a 10 centímetres i la deixen caure en un sedàs que la filtra tot retenint-ne les partícules més gruixudes. 

  

  ---

  Es fa un seguiment de les feines de garbellat a través de sensors GPS que registren els treballs.

  Actualment, a causa de l’erosió de les platges causada per la pèrdua de sorra en els temporals, algunes platges són massa estretes o tenen massa pendent per fer la neteja amb garbelladora. En aquests casos s’ha fet un esforç important per assumir aquesta neteja de manera manual.

• Imant

  

  ---

  L'imant és un dispositiu per a l'eliminació de residus metàl·lics de mida petita. Es tracta d'un element imantat de grans dimensions que s'ha incorporat al vehicle de garbellament. Passa a pocs centímetres de la sorra i atrau tota mena d'objectes metàl·lics perjudicials per al medi i perillosos per als usuaris.

• Analítiques

  

  ---

  L'imant és un dispositiu per a l'eliminació de residus metàl·lics de mida petita. Es tracta d'un element imantat de grans dimensions que s'ha incorporat al vehicle de garbellament. Passa a pocs centímetres de la sorra i atrau tota mena d'objectes metàl·lics perjudicials per al medi i perillosos per als usuaris.

• Neteja manual

  

  ---

  La neteja manual es fa en zones no accessibles per a les màquines, com ara els accessos a la platja, les esculleres, els espigons, els canals d'aigües pluvials i les rieres. Es netegen diàriament les dutxes, els rentapeus, les papereres i la resta d'elements que es troben als accessos, tant manualment com amb aigua a pressió, per mantenir-los en bon estat de salubritat i seguretat.

  

  ---

  També es fa neteja manual als espais protegits, com les zones ZEPA (zones d'especial protecció per a les aus) o les zones tancades dels espais dunars. En aquests espais no es fa mai la neteja mecànica amb garbelladora i es procura que es trepitgi la vegetació el mínim possible. La neteja consisteix en l’extracció dels sòlids inorgànics i perillosos durant tot l’any, però, en canvi, es deixen els residus vegetals que arriben amb les ones del mar a les platges, ja que aporten estructura als sistemes dunars i afavoreixen l'hàbitat i l’alimentació d'espècies de fauna, com el corriol camanegre. 

• Buidatge de contenidors

  

  ---

  Les platges metropolitanes disposen de contenidors de gran capacitat. El sistema de recollida és mecànic amb camions compactadors preparats per circular per la sorra. La freqüència de recollida dels residus està definida i varia segons l'estació de l'any i la temporada (en funció de si és alta o baixa).

  Els contenidors de platges també disposen de sensors d'emplenament que permeten controlar a través d'una aplicació informàtica i a temps real el nivell de cadascun. 

  Aquesta millora ambiental permet:

  • Optimitzar els recursos
  • Reduir les emissions de CO₂
  • Reduir la circulació de vehicles i, per tant, millorar el confort i la tranquil·litat dels usuaris a la platja
  • Reduir la compactació de la sorra que causa el trepig de les persones
  • Disposar d'avisos immediats en cas d'incidència
• Gestió de residus

  Els principals residus generats o que arriben a les platges metropolitanes es poden classificar en quatre tipus:

  • Residus provinents del buidat de papereres i contenidors semisoterrats. Tractats a la planta de triatge de Molins de Rei, s’hi separen les diferents fraccions (envasos, paper, cartró, vidre), es premsen i es transporten a empreses recicladores i centres autoritzats. 
  • Residus provinents de la neteja manual de la sorra i de la neteja amb la garbelladora, que es gestionen a la planta de transferència de Viladecans.
  • Residus vegetals. Són principalment canyes, provinents d’episodis de pluges intenses i temporals marítims, i restes de vegetació invasora retirada dels sistemes dunars, que es traslladen a la planta de compostatge de Castelldefels.
  • Sòlids orgànics no acceptats. Es tracta d'animals morts, com meduses o aus, entre d’altres, que es gestionen amb protocols d'actuació per episodis d'arribada massiva de meduses o la recollida d'animals marins o terrestres.
• Aigües pluvials i rieres

  L’AMB gestiona la canalització d'aigües pluvials i de rieres que desemboquen al mar. En cas d'avisos del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), es retira part de la sorra que s’acumula a les desembocadures o als canals. L'adequació d’aquestes sortides d’aigua és necessària per prevenir possibles inundacions en àrees urbanes i per evitar que la platja quedi inundada.

• Espais dunars

  

  ---

  La gestió integral dels espais dunars inclou els treballs necessaris per al seu manteniment i conservació, com ara la neteja manual, l'eliminació i el control d’espècies vegetals invasores que no són pròpies de l’ecosistema, la plantació d’espècies psammòfiles (adaptades a viure a la sorra de la platja), la creació de refugis de biodiversitat o la realització d’estudis i censos de flora i fauna per conèixer més a fons aquests espais de natura.

  Biodiversitat

  Bioplatgesmet

---

Puja

Instal·lacions i mobiliari

• Instal·lacions en temporada alta

  

  ---

  Les platges mantenen una gran part dels equipaments durant tot l’any, com accessos i passeres, dutxes i rentapeus, zones de jocs infantils i esportius, protecció de les zones dunars, bancs, senyalització, etc. A més, la preparació de la temporada alta suposa una gran quantitat de feines per equipar les platges, algunes de les quals són:

  • Allargar passeres de fusta (un total de 2.000 metres)
  • Instal·lar 13 pèrgoles per a accessos amb ajuda al bany
  • Instal·lar 45 mòduls de primers auxilis, lavabos i lavabos adaptats (prèviament, durant l’hivern se n'han fet reparacions i millores)
  • Instal·lar 29 quilòmetres d’abalisament de la zona de bany, més de 20 punts de cordades d’ajuda al bany, abalisament dels espigons i 20 canals de sortida d’embarcacions
  • Senyals informatius associats als equipaments de temporada
  • Posada a punt del servei de megafonia (en les platges que en disposen)
  • Instal·lació d’aparcabicicletes
  • Instal·lació de cadires de vigilància 
  • Adequació de tancaments de les zones dunars
  • Reubicació d’elements a causa dels canvis soferts degut als temporals d’hivern a les platges
  • Buidat de sorra dels pous de dutxa
  • Reforç de papereres de platja 
     
• Catàleg de mobiliari

  

  ---

  Els equipaments de les platges són un punt clau per a la prestació de serveis i segueixen un criteri d'homogeneïtat per tal que els usuaris puguin trobar les mateixes condicions sigui quina sigui la platja que visitin. D’aquesta manera es reforça la idea de trobar-se en l’espai continu i de gestió comuna que és el litoral metropolità.

  Els elements de mobiliari de les platges metropolitanes són de dissenys acurats que compleixen els requeriments de qualitat, funcionalitat, estètica i adaptació a l'entorn. Molts d'aquests elements han estat dissenyats pels mateixos serveis tècnics de l'AMB, a partir d'anys d'experiència, i han rebut diversos reconeixements.

  L'AMB disposa del catàleg de mobiliari de les platges metropolitanes, que recull els elements disponibles i que s’actualitza amb els nous models a mesura que es validen els seus dissenys.

  Catàleg de mobiliari

• Equipaments i instal·lacions

  

  ---

  Actualment, els tipus i elements de què es disposa per equipar les platges són:

  • Equipaments
    • Bancs
    • Aparcabicicletes
    • Papereres
    • Contenidors de gran capacitat
    • Passeres
    • Senyalització (senyals d’advertència, d’accés, de sortida d’embarcacions, d'aigües pluvials i rieres, de biodiversitat, d’informació de serveis, etc.)
    • Tanques dunars
    • Abalisament i cordades marítimes
    • Torres d’observació d’aus
  • Instal·lacions
    • Dutxes
    • Rentapeus
    • Fonts
    • Instal·lacions d'aigua, electricitat i clavegueram
  • Serveis
    • Elements de megafonia
    • Armaris i salvavides
    • Torres i cadires de vigilància 
    • Mòduls de servei (salvament, lavabos, Naturaula)
    • Elements d’accessibilitat
      • Estructures d'ombreig
      • Cadires de dutxa
      • Passeres enrotllables
      • Abalisaments d'ajuda al bany
  • Elements esportius
    • Per a futbol de platja
    • Per a corfbol
    • Per a voleibol de platja
    • Elements gimnàstics
    • Àrees d'entrenament físic
  • Jocs infantils

  L'AMB estableix protocols i planificacions que minimitzen els danys sobre els equipaments durant els temporals de tardor i hivern, i se’n retira preventivament la part que es preveu que pot quedar afectada. Els elements de les zones més allunyades de l'aigua i més properes als passeigs marítims es mantenen més enllà de la temporada de bany, ja que les platges són espais de natura que es gaudeixen durant tot l’any.

• Projectes recents

  

  ---

  • Pèrgola zona d'ombra 

  Estructures metàl·liques desmuntables, dotades d’una plataforma amb paviment de fusta que facilita el desplaçament dels usuaris amb mobilitat reduïda i els connecten amb la passera d’accés. L’element que proporciona l’ombra d’aquesta estructura és també modular i desmuntable, amb panells de vímet natural trenat. El conjunt és una construcció sostenible, amb materials reciclables i reutilitzable en d’altres ubicacions. S’han instal·lat un total de 13 unitats, una d’elles de configuració doble; estan col·locades a la sorra, a prop de la zona de bany, i sempre van associades a les passeres que arriben al trencant d’aigua. Aquests espais s’utilitzen pels equips de personal tècnic i voluntaris que donen suport per entrar i sortir del mar i gaudir del bany a persones amb diversitat funcional, així es facilita l’intercanvi a la cadira amfíbia per al bany assistit i es proporciona un espai ombrejat d’espera de torn. 

   

  • Implantació de quatre noves àrees d’entrenament físic

  Quatre noves àrees d’entrenament físic o cal·listènia als municipis de Castelldefels, el Prat de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Badalona, una modalitat esportiva basada en l’entrenament a l’aire lliure amb moviments del cos que aprofiten la força de la gravetat i del propi pes. 

  Aquestes àrees compten amb les zones de seguretat necessàries per aquests aparells i compleixen les mesures i les especificacions tècniques del fabricant i les normes de seguretat específiques d'aquesta mena d’elements.

   

  • Passeres d'amplada accessible als accessos adaptats

  Nous mòduls de passera amb les mateixes dimensions que les existents, que tal com indica la normativa d’accessibilitat a l’espai públic tenen una amplada total d'1,80 metres, amb franges laterals de color blau de 5 centímetres. Aquestes dimensions permeten que una cadira de rodes pugui girar 180 graus i, alhora, que una cadira de rodes i una persona caminant es puguin creuar còmodament. S’han instal·lat mòduls que arriben fins a la vora de l'aigua, que són desmuntables, tal com indica la Llei de costes per a aquests elements de mobiliari. Durant la temporada de bany s'instal·len gairebé 2 quilòmetres de passeres d'aquesta mena.
   

---

Puja

Innovació

• Megafonia smart

   

  megafonia

  

  ---

  El nou sistema de megafonia està pensat per poder donar als usuaris de la platja missatges referents a la seguretat i emergències, com pot ser mal estat del mar, canvi de banderes, nens perduts, etc.
  
  El bàcul de megafonia és un element autònom que s'alimenta d'energia solar. Els equips d'emergència hi podran accedir utilitzant diferents tecnologies com són 3G/4G, Wi-Fi o radiofreqüència.
  
  De cara al futur, aquest suport permetrà la instal·lació de multitud de sensors i sistemes smart com ara sondes de temperatura o punts repetidors de xarxa Wi-Fi.

• Infoplatges
  

  Webapp (PWA) que serveix per conèixer l'estat de les platges metropolitanes. Conté informació sobre les 41 platges metropolitanes: geolocalització, el temps, la temperatura i l'estat del mar, velocitat del vent, serveis i les instal·lacions, accessos, aparcaments, transports públics, activitats, serveis de primers auxilis, etc. Es pot consultar el web de parcs o instal·lar-la des del navegador com a pantalla d'inici o accés directe. La webapp és gratuïta per a telèfons i tauletes mòbils. A més, els usuaris poden fer-hi consultes o presentar queixes i suggeriments.
  
  Infoplatges

• Projecte Dunes

  

  ---

  L'objectiu d'aquest projecte és recuperar els ecosistemes dunars de les platges metropolitanes. Tradicionalment, moltes de les platges metropolitanes tenen zones on de manera natural s'hi generen dunes, acumulacions de sorra que són l'hàbitat de diverses espècies animals i vegetals autòctones.
  
  Des de fa anys, però, a causa de l'acció humana i de la presència d'espècies invasores, les dunes han anat desapareixent, i, per tant, també han anat desapareixent la fauna i la flora pròpies de la zona.
  
  Recentment, l'AMB s'ha integrat en el projecte europeu OPERAS, que permetrà recuperar i millorar els paisatges dunars a les platges del Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels.
  
  Aquest projecte preveu diverses accions. Per una banda, es retirarà bona part de la vegetació invasora que perjudica l'ecosistema, de manera que s'afavorirà el creixement de les espècies dunars. Per altra banda, es crearan dunes completament noves, per propiciar el retorn de la flora i la fauna autòctones. Com que aquest projecte preveu dunes creades artificialment, però també deixar que la natura segueixi el seu curs, aquestes dunes reben el nom de "dunes híbrides".
  
  El projecte compta amb una proposta innovadora de col·laboració ciutadana (crowdsourcing) a través de les noves tecnologies. L'acció consisteix a fer que cada persona enviï fotos geoposicionades —via Twitter amb el hashtag #volemdunes— amb informació sobre fauna, flora, dinàmica litoral i sobre el transport eòlic de la sorra del lloc on es troba de la platja. Un cop recollides les dades s'han d'introduir, via web, a la geobase del projecte, on es pot afegir informació més detallada. Així es genera un mapa col·laboratiu amb informació sobre:

  • Desnivell brusc de sorra: presència d'un desnivell brusc de sorra en un punt determinat d'una platja, per efecte d'un temporal.
  • Fauna de duna: presència d'algun exemplar de fauna associat a l'hàbitat de duna.
  • Flora de duna: presència d'algun exemplar de flora associat a l'hàbitat de duna.
  • Sorra en moviment: evidències de sorra en moviment per efecte del vent i registres de la velocitat del vent.
  • Arribada màxima d'aigua: evidències de l'arribada d'aigua fins un punt concret de la platja, per efecte d'un temporal.

   

   

   

---

Puja

Qualitat

• Mobiliari i instal·lacions

  El control de qualitat del mobiliari i de les instal·lacions de les platges metropolitanes es farà mensualment i s'avaularà segons el procediment següent:
  
  Puntuacions de qualitat

  • Correcte (60 punts): estat satisfactori.
  • Acceptable (40 punts): representa el límit inferior d'admissibilitat.
  • Inacceptable (20 punts): els defectes dels elements trenquen l'objectiu fixat al contracte.
  • Crític (10 punts): el nivell d'inacceptabilitat és particularment greu i requereix una intervenció immediata.

  Àmbits de qualitat i valor global
  
  Es consideren àmbits de qualitat les platges de cada terme municipal. Mensualment es dona un valor qualitatiu per a cada àmbit.

  El valor global és la mitjana aritmètica dels valors dels diferents àmbits de qualitat. Aquest valor es considera el valor mensual de qualitat del contracte.
  
  Valoració dels àmbits municipals
  
  Cada mes s'obtindran dues valoracions de qualitat:

  1. Valoració general: inclourà totes les incidències recollides durant el mes.
  2. Valoració de l'empresa: no inclourà aquelles incidències no imputables al contractista. Aquesta valoració serà la que donarà lloc a les deduccions corresponents.

  Valoració dels objectes de qualitat

  Abalisament espigons, zones de bany i punts d'ajuda al bany	Mòduls de dutxes
  Armaris salvavides	Papereres
  Bancs de polièster, cadires de dutxa i mòduls múltiples de fusta	Passarel·les
  Elements de retolació	Rentapeus
  Jocs infantils	Tanques de fusta per als canals d'aigües pluvials
  Magatzems	Torres i cadires de vigilància
  Megafonia

  
  L'AMB formularà periòdicament enquestes als diferents serveis tècnics municipals per tal de contrastar el nivell de qualitat obtingut amb les seves apreciacions.

   

   

• Neteja

  El control de qualitat es basa en els mateixos paràmetres que el control de mobiliari: definint àmbits i aplicant puntuacions sobre la qualitat.
  
  Les zones de control en el cas de la neteja de sorra són sis:

  • Àrees de servei: zona d'un metre d'amplada que envolta el conjunt d'elements que s'agrupen als accessos (dutxes, passeres, papereres, etc.).
  • Zona no garbellada: superfície de platja (corresponent a 50 m d'amplada) on no es garbella la sorra, perquè és impossible accedir-ho i perquè les seves característiques ho impedeixen (sòls compactats, amb roques, etc.) i per tant la neteja es fa manualment. Inclou les zones amb vegetació i protegides que es troben dins del límit d'àmbit de manteniment.
  • Zona garbellada: superfície de platja (corresponent a 50 m d'amplada) que, de manera periòdica, es garbella mecànicament.
  • Zona humida: superfície de platja (corresponent a 50 m d'amplada) que forma la franja de sorra on arriben les onades i que es neteja principalment de manera manual.
  • Canals d'aigües pluvials i rieres: cada unitat de sortida del canal d'aigües pluvials o de rieres a la platja amb la seva zona d'influència (zona que queda coberta amb aigua quan s'obren).
  • Esculleres, espigons i altres espais litorals: espai longitudinal d'uns 50 m d'amplada format per agrupacions de roques, contínues o no, en les parts que limiten amb la sorra i que són accessibles des d'aquesta. Poden estar disposades paral·lelament al mar, com a defenses de passeigs marítims o de la mateixa costa, o bé perpendicularment, formant espigons. També s'inclouen en aquest grup les costes rocalloses naturals.

  Per definir quina serà la puntuació que marcarà el nivell de qualitat del servei de neteja es defineixen un seguit de paràmetres, en forma de tipus de brutícia, a cadascuna de les sis zones de control.
  
  L'absència o presència dels següents elements indiquen el grau de qualitat del servei:

  • Sòlid perillós: qualsevol objecte susceptible de produir danys als usuaris de les platges: vidres, claus, hams, estelles, xeringues, etc.
  • Sòlid antihigiènic: objecte orgànic (excrements, restes d'animals, plantes en putrefacció, etc.) o inorgànic (bolquers, tampons, preservatius, etc.) que per les seves característiques i riscos pugui resultar molest o presentar riscos d'infecció als usuaris.
  • Sòlid petit: objecte d'origen inorgànic que per les seves petites dimensions és difícil de retirar, com burilles, palets de plàstic, paperets, etc.
  • Sòlid mitjà: objecte inorgànic entre 5 i 30 cm (envasos d'aigua, llaunes, etc.).
  • Sòlid gran: objectes inorgànics de dimensions superiors als 30 cm.
  • Sòlid orgànic no acceptat (SONA): elements orgànics relacionats amb la dinàmica normal de les platges però que no són acceptables per les molèsties que poden suposar pels usuaris (pudors, etc.). Per exemple, acumulacions de musclos, algues, meduses, peixos i altres animals morts.
  • Residus vegetals grans: restes de plantes de mida gran (més de 5 cm) que no suposen perill ni molèsties importants per als usuaris (troncs, branques, canyes, etc.).
  • Residus vegetals petits: restes de plantes de mida petita (menys de 5 cm) que no suposen perill ni molèsties importants per als usuaris.
  • Vegetació excessiva: es considera així la vegetació que afecta els elements de mobiliari o la seva àrea de servei d'una alçada superior als 10 cm o que, per la seva extensió i alçada, en general afecti negativament la neteja.

  Altres elements que es tenen en compte per definir el grau de qualitat del servei són la uniformitat, l'aspecte i el tracte del personal, la seva professionalitat i l'equip gestor o la fiabilitat de l'empresa operadora.
  
  Finalment, per definir la qualitat del servei de neteja també es valorarà el temps d'actuació: el que passa entre la notificació d'una incidència i la seva resolució. Aquesta valoració la fa el mateix municipi.

• Exemple d'aplicació de l'àmbit, objecte i valor

  DUTXES
  
  Es valoraran mitjançant tres paràmetres: funcionament, estat del mòdul i neteja.
  
  La valoració es farà per lots. Cada lot estarà format per la totalitat de dutxes de cada municipi.
  
  Funcionament
  
  Per al paràmetre de funcionament es prendrà com a unitat de mesura el pal de dutxa amb el seu corresponent pou de drenatge.

   

  • Es considera que el funcionament és correcte quan el temporitzador funciona correctament i l'aigua surt en cabal i en la direcció correctes, sense que es formin erosions ni basses al voltant. El pou drena bé i la conducció de subministrament d'aigua es troba soterrada i lliure de fuites.
  • Es considera que el funcionament no és correcte quan alguna de les consideracions anteriors no succeeix.

   

---

Puja

Dades d'emissions

---

Puja

Enquestes

---

Puja