Àrea Metropolitana de Barcelona

A l’Àrea Metropolitana de Barcelona hi ha tres grans tipus d’infraestructures energètiques: la xarxa elèctrica, les infraestructures relacionades amb el transport i distribució de combustibles fòssils (gasoductes i oleoductes) i les xarxes de climatització i refrigeració de districte, aquestes últimes d’una escala més local.

Xarxa elèctrica

La xarxa elèctrica de l’àrea metropolitana té una estructura força mallada i jerarquitzada. La presència de línies de voltatge superior a 220 kV és escassa, ja que la majoria d’aquestes línies de 400 kV arriben a subestacions situades al límit de l’àrea metropolitana (Begues, Rubí) o en localitats una mica més allunyades (Terrassa i Sentmenat). La majoria de les línies són aèries, tret dels trams que passen pels centres de les ciutats, el tram que abasteix la zona de l’aeroport i el que connecta la subestació de Badalona amb la de Canyet. L’estructura de la xarxa respon a una lògica estatal, on les nombroses plantes de generació centralitzada de tot l’Estat aboquen la seva producció a un únic sistema. 

Xarxa de transport de gas

La xarxa de transport de gas té com a principals infraestructures la planta regasificadora situada al port de Barcelona, que permet l’arribada de gas de procedències diverses, i els dos gasoductes Barcelona-Bilbao-València (desdoblats l’any 2010), que segueixen el curs del riu Llobregat fins al port de Barcelona. El gasoducte submarí que passa per davant de la costa de Barcelona, el gasoducte que segueix el traçat del riu Besòs aigües amunt i el gasoducte de transport que recorre el Vallès pel nord de la serra de Collserola i envolta d’aquesta manera el nucli barceloní configuren un anell que malla el sistema i connecta els principals nodes de consum, entre els quals destaquen els cicles combinats del Besòs. 

Xarxa d’oleoductes

La xarxa d’oleoductes de l’àrea metropolitana de Barcelona connecta amb les nou refineries que hi ha a l’Espanya peninsular per mitjà de l’oleoducte que segueix la llera del Llobregat fins al port de Barcelona, on hi ha una instal·lació de recepció i distribució. D’aquest àmbit parteix també la xarxa específica per fer arribar el carburant d’aviació a l’aeroport. L’altre tram de la xarxa principal d’oleoductes passa per darrere de la serra de Collserola i continua cap a Girona.

Xarxes de climatització i refrigeració de districte

Finalment, les xarxes de climatització i refrigeració de districte (conegudes habitualment pel seu acrònim en anglès, DH&C, District Heating and Cooling) de l’àrea metropolitana de Barcelona permeten aprofitar l’energia de diverses fonts per generar i distribuir aigua calenta i aigua freda d’una manera eficient. A l’àrea metropolitana de Barcelona hi ha actualment quatre infraestructures en funcionament: la xarxa de Llevant (22@ i Fòrum), la xarxa de Ponent (entorns del port de Barcelona i la Zona Franca), la xarxa del Parc de l’Alba (a Cerdanyola del Vallès) i la xarxa de la zona de la Granja (a Molins de Rei), les tres primeres amb un potencial elevat de creixement i expansió.