Adaptació

Contra el canvi climàtic es despleguen estratègies en dues direccions: la mitigació dels seus efectes (accions que ajudin a reduir els efectes de la petjada del carboni) i l'adaptació a les condicions futures d'aquest canvi. En aquest sentit, l'adaptació significa realitzar actuaccions prèviament a que es donin els efectes adversos del canvi climàtic i i prendre les mesures adequades per prevenir o minimitzar els danys dels diferents impactes associats.

PACC 2018-2030

Un element clau de l'adaptació al canvi climàtic és la resiliència. En el context metropolità, el camí cap a la resiliència implica treballar per un model i territori resilient en tots els àmbits, amb un patró de desenvolupament sostenible en el temps i respectuós amb l'entorn des d'un punt de vista global. En aquest camí i per definir les mesures d'acció, cal tenir molt en compte aquelles àrees, estructures i col·lectius més vulnerables al canvi climàtic i en els quals els impactes derivats d'aquest puguin ser majors.

El Pla d'adaptació al canvi climàtic de l'AMB (2018-2030) forma part del Pla Clima i Energia 2030 de l'AMB.

Les polítiques i accions d'adaptació han de ser assumides per cada municipi segons les seves característiques, els riscos diferents als que s'enfronta i la seva estructura competencial. L'escala local i supralocal són aquí especialment rellevants, posant de manifest el paper clau que hi juga l'AMB.

Descarregar el PACC 2018-2030

Plans locals

L'AMB, com a coordinador del nou Pacte Integrat d'Alcaldes pel Clima i l'Energia (PACES) i en el marc del Pla metropolità d'adaptació al canvi climàtic 2015-2020 (PACC), ha elaborat plans locals d'adaptació al canvi climàtic en set municipis metropolitans: Viladecans, el Prat de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Esplugues de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Gavà i Sant Just Desvern. 

PLACC Prat de Llobregat

PLACC Esplugues de Llobregat

PLACC Molins de Rei

PLACC Sant Feliu de Llobregat

PLACC Sant Just Desvern

PLACC Santa Coloma de Gramenet

PLACC Tiana

PLACC Viladecans

Refugis climàtics

L'AMB ha encarregat un estudi per identificar espais potencials per funcionar com a refugis climàtics a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Un refugi climàtic és un espai interior o exterior accessible que durant els episodis climàtics extrems proporciona confort tèrmic a la població (especialment a les persones vulnerables), així com descans i seguretat.

Aquesta primera aproximació permetrà tenir una imatge inicial sobre tres tipus d'espais que podrien proporcionar confort tèrmic en casos d'episodis de calor extrema i que, per tant, podrien funcionar com a refugis climàtics: equipaments (públics i privats), escoles i parcs.

Efectes del canvi climàtic com l'augment de temperatura i la reducció de pluja ja són evidents al territori metropolità, i seran més greus en els propers anys, de manera més o menys intensa, segons les mesures preses ara i en un futur proper per reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. La suma dels efectes del canvi climàtic amb el fenomen d'illa de calor fa preveure un increment de les temperatures als entorns urbans de l'àrea metropolitana força considerable en els propers anys.

És en aquest context on s'ha plantejat la necessitat de prendre mesures d'adaptació com ara la identificació dels refugis climàtics.

Característiques i metodologia de selecció

L'estudi ha seleccionat 990 equipaments refugi, dels quals 80 són parcs, 450 equipaments privats, 330 equipaments públics i 130 escoles. La distribució dels refugis identificats segueix la distribució de la densitat urbana i de la població, de manera que en general les zones més denses tenen més equipaments.

Els equipaments públics i privats s'han seleccionat sobre la base de dos criteris principals: que tinguin climatització i que siguin accessibles. En el cas dels espais públics, també s'ha considerat que estiguin adaptats per a persones amb mobilitat reduïda. La selecció de les escoles s'ha fet d'acord amb la quantitat de verd dels seus patis. En el cas dels parcs, els criteris van ser la superfície (més gran de 0,5 ha) i la presència de vegetació destacada.

Per valorar l'accessibilitat als espais seleccionats s'ha analitzat el temps de desplaçament, que ha de ser d'entre 10 i 15 minuts a peu; i pel que fa als possibles usuaris dels refugis, s'ha considerat població vulnerable les persones més grans de 65 anys i els nadons (0-5 anys). Per tant, són espais que poden atendre la població en general, però que prioritzen les persones més vulnerables.

Aquest primer estudi ha servit per identificar els refugis climàtics. Ara caldrà fer una segona anàlisi per confirmar el funcionament dels refugis i desenvolupar protocols i mecanismes per millorar-ne l'efectivitat.