- Informació general
Jardí amagat
Rafael López-Monné Informació de servei
Fonts d'aigua potable.
Descripció
El Sot de l'Estany és el de més importància botànica pel fet d'albergar importants exemplars d'arbres i espècies endèmiques en perill d'extinció. La plaça de l'entrada, actualment amb dos nivells, és l'espai més gran del jardí. A mà dreta, un grup de ciques, de diferents alçades i edats, donen la benvinguda al visitant. Quan es comença a baixar la vegetació es fa més densa i l'ambient més fresc. La remor de l'aigua i el cant dels ocells són la música d'un paisatge que culmina en arribar al fondal, on es poden contemplar alguns dels arbres més alts de la ciutat: un freixe de fulla petita, al costat d'una gran noguera alada o alguns ginkgos, que a la tardor brillen amb el seu fullatge daurat entre el verd sempre present dels pins i les alzines. L'espectacularitat de les parets de les pedreres, el relleu abrupte i el joc de la llum entre les fulles acaben de donar forma a un espai poc conegut i ple de màgia i misteri.
Al segon sot hi ha la Masia construïda per l'Associació de Ramaders com a granja model per a l'Exposició Universal de 1929. El projecte preveia convertir-la en centre per desenvolupar treballs de jardineria, llavors, multiplicació de plantes, laboratoris, investigació i cultius comparatius.
- Història
Història del parc
L'Exposició Internacional del 1929 va oferir la primera gran oportunitat d'afrontar el repte d'integrar Montjuïc a la trama urbana de Barcelona. La idea era transformar la muntanya en un gran parc urbà, el segon després de la Ciutadella, capaç d'acollir les principals instal·lacions i equipaments culturals de Catalunya. Per a la gran exposició es van iniciar alguns dels jardins més notables que, encara avui, formen part del patrimoni verd de la ciutat.
Francesc Cambó va encarregar a J. C. N. Forestier el disseny dels jardins que havien d'envoltar l'Exposició. La influència de Forestier en la jardineria barcelonina va ser molt important. Li devem el disseny d'alguns dels millors jardins de la ciutat, la introducció de nombroses espècies noves i la formació, a través de seu deixeble Nicolau M. Rubió i Tudurí, d'una notable escola de paisatgisme i jardineria. Forestier procedia del servei de parcs i jardins de París, però l'experiència adquirida a Buenos Aires li va permetre la utilització (al Parc de Maria Luisa de Sevilla, primer, i a Barcelona, després) de nombroses espècies sud-americanes, que encara avui donen caràcter als nostres jardins. Entre les més notables podem esmentar la tipuana (Tipuana tipu), la bellaombra (Phytolacca dioica), la xicranda (Jacaranda ovalifolia) o l'eritrina de Bentham (Erythrina falcata).
Amb l'empenta de l'Exposició no n'hi va haver prou per completar els jardins previstos. Com altres vegades en la nostra història, es va fer de la necessitat virtut i es va encarregar a Pius Font i Quer la construcció d'un jardí botànic que substituís els dos parterres del davant del Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella, que fins aleshores intentaven fer-ne la funció.
L'any 1930, amb més voluntat que diners, Font i Quer va començar a reunir una col·lecció notable de plantes endèmiques i rares obtingudes especialment a la península Ibèrica, a les illes Balears i al Marroc. Una de les primeres fou un exemplar d'aloc, trasplantat des del parc de la Ciutadella per simbolitzar la continuïtat del nou jardí amb el Museu de Biologia del qual depenia. Un esqueix d'aquella planta encara creix prop de l'olivera de l'entrada. El jardí s'havia d'estendre per les pedreres de la Foixarda fins a arribar a la plaça de Sant Jordi, tot enllaçant amb altres jardins construïts per Forestier, però no va passar de les dues primeres pedreres, poc més del 20% de l'espai previst. Pius Font i Quer va ser un personatge clau en l'estudi de les ciències naturals a Catalunya i a Espanya. Sancionat pel franquisme per catalanista, va veure restringida la seva activitat acadèmica i professional.
L'any 1940, Antoni de Bolós es va fer càrrec de la direcció de l'Institut Botànic i hi va incorporar noves col·leccions de plantes dels Pirineus i de les illes Balears. El mateix any s'hi va traslladar l'Institut Botànic que, gràcies a Font i Quer i a la Junta Municipal de Museus de Ciències Naturals, acollia ja aleshores els principals herbaris i la millor biblioteca especialitzada en botànica de Catalunya. El Jardí Botànic Històric no es va inaugurar oficialment fins al 17 juliol de 1941. Malgrat totes les dificultats, s'hi van conrear algunes de les plantes més rares de la flora nord-africana i peninsular. Gràcies a la seva activitat es va poder salvar de l'extinció la lisimàquia menorquina, actualment cultivada a nombrosos jardins botànics i reintroduïda a les seves poblacions naturals l'any 1954, quan Antoni de Bolòs inicià i publicà la primera replantació peninsular d'una espècie extingida.
La necessitat de construir accessos per als nous equipaments olímpics, l'any 1986, va afectar seriosament l'estabilitat de les parets verticals del jardí i en va comportar el tancament. Un cop realitzats els corresponents treballs de restauració i consolidació, es va obrir novament al públic (només el sector del Sot de l'Estany) el mes d'octubre del 2003 i des de novembre de 2004 la Mancomunitat de Municipis de l'AMB en gestiona el manteniment integral. Avui, a més de setanta anys de la seva plantació, el Jardí Botànic Històric ofereix una agraïda resposta a l'encert de la seva creació: un conjunt vegetal de dimensions i qualitats excepcionals. - Normes d'ús
-
- Utilitzeu les papereres.
El residu recollit es porta a una planta de triatge. -
- Prohibit fer foc (només és permès als parcs amb servei de barbacoa).
-
- Porteu el gos lligat.
Respecteu les indicacions en aquells parcs o localitzacions on no es permet l'accés als gossos (Exemple: àrea de jocs infantils, jardins botànics i jardins històrics). -
- Recolliu les deposicions dels gossos.
-
- No allibereu animals domèstics.
L'alliberament incontrolat posa en perill la fauna autòctona. -
- No doneu menjar als animals. L'alimentació incontrolada dels animals empitjora la qualitat de l'aigua dels llacs i estanys, genera males olors i desencadena problemes higiènico- sanitaris.
-
- Respecteu la vegetació.
-
- No feu sorolls molestos.
-
- Prohibit pescar a les làmines d'aigua, llacs i estanys.
-
- Prohibit banyar-se a les làmines d'aigua, llacs i estanys.
-
- Prohibit circular amb vehicles de motor (excepte vehicles de serveis).
-
Jardí Botànic Històric
Barcelona
El Jardí Botànic Històric, un petit tresor de la jardineria barcelonina, s'amaga dins de dos clots procedents d'antigues pedreres, al sector de la Foixarda de Montjuïc, darrere del Museu Nacional d'Art de Catalunya. El fet de tractar-se d'un lloc enclotat, a l'obaga de Montjuïc, fa que l'aire fred s'acumuli a baix i les temperatures del fondal siguin fins a quatre graus inferiors a les de la part superior del sot. Aquesta circumstància facilita el desenvolupament d'espècies de caràcter eurosiberià, pròpies de climes més freds.
Inauguració: 1930
Superfície: 23.816,06 m2
Horari: Novembre, desembre i gener de 10 a 17 h. Feber, març i octubre, de 10 a 18 h. Abril, maig i setembre, de 10 a 19 h. Juny, juliol i agost, de 10 a 20 h. Dies de tancament: 1 de gener, 1 de maig, 24 de juny i 25 de desembre.
Adreça: Avinguda dels Montanyans, 26-28 Barcelona
Visita virtual
Previsió meteorològica
Avui 06 - octubre
-
- Màx.
- 24ºC
- Min.
- 19ºC
- Matí
- Tarda
Demà 07 - octubre
-
- Màx.
- 22ºC
- Min.
- 18ºC
- Matí
- Tarda
Localització
Galeria d'imatges
Equipaments relacionats
-
- Municipis:
- Barcelona
- Inauguració:
- 1999
- Superfície:
- 121.498,53 m2