Jardín Botánico Histórico

Barcelona
Rafael López-Monné

El Jardín Botánico Histórico, un pequeño tesoro de la jardinería barcelonesa, se esconde dentro de dos hoyas procedentes de antiguas canteras, en el sector de La Foixarda de Montjuïc, detrás del Museo Nacional de Arte de Cataluña. El hecho de encontrarse en una depresión del terreno, en la umbría de Montjuïc, hace que el aire frío se acumule abajo y que las temperaturas en la parte inferior de la hondonada sean hasta cuatro grados inferiores a las de la parte superior. Esta circunstancia facilita el desarrollo de especies de carácter eurosiberiano, propias de climas más fríos.

Inauguración: 1930

Superficie: 23.816,06 m2

Horario: De noviembre a enero de 10 a 17 h; febrero, marzo y octubre de 10 a 18 h; abril, mayo y septiembre de 10 a 19 h; de junio a agosto de 10 a 20 h. Días de cierre: 1 de enero, 1 de mayo, 24 de junio y 25 de diciembre.

Dirección: avinguda dels Montanyans, 26-28, Barcelona

Visita virtual

  • Información general

    Jardín escondido

    Rafael López-Monné

    Información de servicio

    Fuentes de agua potable.

    Descripción

    El Sot de l'Estany es el área de mayor importancia botánica, dado que alberga importantes ejemplares de árboles y especies endémicas en peligro de extinción. La plaza de la entrada, actualmente con dos niveles, es el espacio más grande del jardín. A mano derecha, un grupo de cicas de diferentes alturas y edades da la bienvenida al visitante. A medida que se desciende, la vegetación se hace más densa y el ambiente más fresco. El rumor del agua y el canto de los pájaros son la música de un paisaje que culmina al llegar a la hondonada, donde se pueden contemplar algunos de los árboles más altos de la ciudad: un fresno de hoja pequeña, junto a un gran nogal alado o algunos ginkgos, que en otoño brillan con su follaje dorado entre el verde siempre presente de los pinos y las encinas. La espectacularidad de las paredes de las canteras, el relieve abrupto y el juego de la luz entre las hojas acaban de dar forma a un espacio poco conocido y lleno de magia y misterio.

    En la segunda hoya se encuentra la masía construida por la Asociación de Ganaderos como granja modelo para la Exposición Universal de 1929. El proyecto preveía convertirla en un centro dedicado al desarrollo de trabajos de jardinería, semillas, multiplicación de plantas, laboratorios, investigación y cultivos comparativos.

    Vegetación singular: La Noguera Alada (gran nogal alado de más de 90 años); Les Ciques (espléndido conjunto de cicas).
     


    Más información sobre la historia del parque, el plano, la vegetación singular, las actividades y publicaciones relacionadas en la versión de la web en catalán.

  • Història

    Història del parc

    L'Exposició Internacional del 1929 va oferir la primera gran oportunitat d'afrontar el repte d'integrar Montjuïc a la trama urbana de Barcelona. La idea era transformar la muntanya en un gran parc urbà, el segon després de la Ciutadella, capaç d'acollir les principals instal·lacions i equipaments culturals de Catalunya. Per a la gran exposició es van iniciar alguns dels jardins més notables que, encara avui, formen part del patrimoni verd de la ciutat.

    Francesc Cambó va encarregar a J. C. N. Forestier el disseny dels jardins que havien d'envoltar l'Exposició. La influència de Forestier en la jardineria barcelonina va ser molt important. Li devem el disseny d'alguns dels millors jardins de la ciutat, la introducció de nombroses espècies noves i la formació, a través de seu deixeble Nicolau M. Rubió i Tudurí, d'una notable escola de paisatgisme i jardineria. Forestier procedia del servei de parcs i jardins de París, però l'experiència adquirida a Buenos Aires li va permetre la utilització (al Parc de Maria Luisa de Sevilla, primer, i a Barcelona, després) de nombroses espècies sud-americanes, que encara avui donen caràcter als nostres jardins. Entre les més notables podem esmentar la tipuana (Tipuana tipu), la bellaombra (Phytolacca dioica), la xicranda (Jacaranda ovalifolia) o l'eritrina de Bentham (Erythrina falcata).

    Amb l'empenta de l'Exposició no n'hi va haver prou per completar els jardins previstos. Com altres vegades en la nostra història, es va fer de la necessitat virtut i es va encarregar a Pius Font i Quer la construcció d'un jardí botànic que substituís els dos parterres del davant del Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella, que fins aleshores intentaven fer-ne la funció.

    L'any 1930, amb més voluntat que diners, Font i Quer va començar a reunir una col·lecció notable de plantes endèmiques i rares obtingudes especialment a la península Ibèrica, a les illes Balears i al Marroc. Una de les primeres fou un exemplar d'aloc, trasplantat des del parc de la Ciutadella per simbolitzar la continuïtat del nou jardí amb el Museu de Biologia del qual depenia. Un esqueix d'aquella planta encara creix prop de l'olivera de l'entrada. El jardí s'havia d'estendre per les pedreres de la Foixarda fins a arribar a la plaça de Sant Jordi, tot enllaçant amb altres jardins construïts per Forestier, però no va passar de les dues primeres pedreres, poc més del 20% de l'espai previst. Pius Font i Quer va ser un personatge clau en l'estudi de les ciències naturals a Catalunya i a Espanya. Sancionat pel franquisme per catalanista, va veure restringida la seva activitat acadèmica i professional.

    L'any 1940, Antoni de Bolós es va fer càrrec de la direcció de l'Institut Botànic i hi va incorporar noves col·leccions de plantes dels Pirineus i de les illes Balears. El mateix any s'hi va traslladar l'Institut Botànic que, gràcies a Font i Quer i a la Junta Municipal de Museus de Ciències Naturals, acollia ja aleshores els principals herbaris i la millor biblioteca especialitzada en botànica de Catalunya. El Jardí Botànic Històric no es va inaugurar oficialment fins al 17 juliol de 1941. Malgrat totes les dificultats, s'hi van conrear algunes de les plantes més rares de la flora nord-africana i peninsular. Gràcies a la seva activitat es va poder salvar de l'extinció la lisimàquia menorquina, actualment cultivada a nombrosos jardins botànics i reintroduïda a les seves poblacions naturals l'any 1954, quan Antoni de Bolòs inicià i publicà la primera replantació peninsular d'una espècie extingida.

    La necessitat de construir accessos per als nous equipaments olímpics, l'any 1986, va afectar seriosament l'estabilitat de les parets verticals del jardí i en va comportar el tancament. Un cop realitzats els corresponents treballs de restauració i consolidació, es va obrir novament al públic (només el sector del Sot de l'Estany) el mes d'octubre del 2003 i des de novembre de 2004 la Mancomunitat de Municipis de l'AMB en gestiona el manteniment integral. Avui, a més de setanta anys de la seva plantació, el Jardí Botànic Històric ofereix una agraïda resposta a l'encert de la seva creació: un conjunt vegetal de dimensions i qualitats excepcionals.

  • Normas de uso
    Utilizar las papeleras.
    Utilizar las papeleras.
    El residuo que se recoge se lleva a una planta de selección.
    Prohibido encender fuego (solo está permitido en parques con servicio de barbacoa).
    Prohibido encender fuego (solo está permitido en parques con servicio de barbacoa).
    Llevar a los perros atados.
    Llevar a los perros atados.
    Respetar las indicaciones en aquellos parques o localizaciones en los que no se permite el acceso a los perros (Ejemplo: área de juegos infantiles, jardines botánicos y jardines históricos).
    Recoger las deposiciones de los perros.
    Recoger las deposiciones de los perros.
    No liberar animales domésticos.
    No liberar animales domésticos.
    La liberación incontrolada pone en peligro la fauna autóctona.
    No dar de comer a los animales. La alimentación incontrolada de los animales empeora la calidad del agua de los lagos y estanques, genera malos olores y desencadena problemas higiénico-sanitarios.
    No dar de comer a los animales. La alimentación incontrolada de los animales empeora la calidad del agua de los lagos y estanques, genera malos olores y desencadena problemas higiénico-sanitarios.
    Respetar la vegetación.
    Respetar la vegetación.
    No hacer ruidos molestos.
    No hacer ruidos molestos.
    Prohibido pescar en las láminas de agua, lagos y estanques.
    Prohibido pescar en las láminas de agua, lagos y estanques.
    Prohibido bañarse en las láminas de agua, lagos y estanques.
    Prohibido bañarse en las láminas de agua, lagos y estanques.
    Prohibido circular con vehículos a motor (excepto vehículos de servicios).
    Prohibido circular con vehículos a motor (excepto vehículos de servicios).

Localización

¿Cómo ir?
Transportes en las inmediaciones de...
Galería de imágenes