Àrea Metropolitana de Barcelona

Castellà: encina, carrasca
Anglès: home oak, evergreen oak

Arbre corpulent que pot arribar a fer 27 metres d'alçària. Té una capçada densa i ampla.

Dura, de color bru o grisós, molt clivellada.

Dures i de forma variable, ovalades o el·líptiques, de color verd fosc a l'anvers amb el revers pelut i blanquinós. Tenen el marge llis o proveït de petites dents espinoses.

D'abril a maig. Les flors masculines, de color groc, es troben agrupades en una mena de filaments allargats que pengen de la branca (aments). Les flors femenines, verdoses, poc vistoses, apareixen al mateix arbre de forma aïllada.

Les glans maduren a la tardor, quan mostren un color marró fosc. Tenen forma ovalada i estan recobertes a la base per un caputxó dur i escamós.

Distribuïda per tota la conca mediterrània, ocupa bona part de la península Ibèrica i les illes Balears, on és una de les espècies forestals més comunes. Forma des de boscos densos, amb sotabosc espès i nombroses lianes, fins a grans deveses emprades des de fa molt temps per l'home. Es desenvolupa sobre una àmplia gamma de substrats.

La fusta és de bona qualitat, dura i resistent. La llenya és valuosa i durant molt de temps se n'ha obtingut carbó vegetal. Les glans constitueixen la principal riquesa de l'alzinar en àrees on es fan servir en l'alimentació del bestiar porcí de raça ibèrica.

Es reconeixen dues subespècies, la subsp. ilex, pròpia de l'àrea europea i del nostre litoral, i la subsp. ballota, més estesa per l'interior peninsular.