Sobre el parc
L'espai fluvial del Llobregat té una longitud de 30 km i travessa el territori de setze municipis, des del Pont del Diable a Martorell fins a la seva desembocadura en el mar. Dins d'aquest àmbit, s'està recuperant socialment i ecològicament, un espai complex on les infraestructures i els serveis conviuen amb el medi natural i les activitats de lleure.
Galeria d'imatges
Governança
L'àmbit d'actuació s'allarga des del pont del Diable de Martorell al delta del Llobregat i inclou, a més de l'espai fluvial principal del riu, les connexions amb les rieres que li són tributàries i els accessos als principals nuclis urbans situats a l'entorn immediat del Llobregat. Es tracta en conjunt d'un àmbit complex de més de 1.000 ha de superfície, profundament alterat i amb greus desequilibris ecològics, tant funcionals com estructurals.
El projecte de recuperació del riu va començar formalment el 2006, es va constituir el Consorci per a la Recuperació i Conservació del Riu Llobregat, i representat per diverses administracions entre les quals es trobava el que avui és l’AMB, tenia per objectiu mitigar els impactes de les actuacions estratègiques i de vialitat realitzades a principis de la dècada del 2000, i així recuperar el riu socialment, ecològicament i paisatgísticament.
Després de la dissolució del Consorci entre 2013 i 2014, l'AMB va assumir la responsabilitat del manteniment i gestió de l’espai fluvial del Llobregat, realitzant les inversions més importants a través del seu Programa d'Actuacions en Paisatges Naturals i Urbans (PSG) i captant subvencions autonòmiques i europees. Les actuacions inicials dels trams 1 i 2 del riu van ser finançades per un conveni entre el Ministerio de Medio Ambiente i la Generalitat de Catalunya, i gestionades per l'AMB per encàrrec del Consorci. L'AMB va completar les segones fases i va gestionar actuacions finançades per l'Agència Catalana de l'Aigua, com les torres mirador i les mesures correctores d'impacte ambiental del tren d'alta velocitat.
Pel que fa referència al sistema de relacions entre els diferents agents i actors de l’espai fluvial del Llobregat, cal tenir en compte que són diverses les administracions (Ajuntaments, AMB, Consell Comarcal del Baix Llobregat, DIBA, Generalitat, ACA), Consorcis (Consorci del Parc Agrari i Consorci dels Espais Naturals del Delta), operadors públics (ADIF, FGC, AENA..), companyies i col·lectius (ATL, Sorigué, CUADLL, entitats locals, ...) que intervenen o ho tenen competències.
-
Recuperació en clau de futur
Malgrat que l'entorn pròxim de l'espai fluvial acull una població de més de 720.000 habitants, el riu va quedar durant molt de temps exclòs de l'imaginari social de la ciutadania a causa de la desarticulació dels processos ambientals i la degradació del paisatge. Aquesta situació va portar a un procés de marginalització en què el riu es va convertir en la porta del darrere de les ciutats i les indústries, i en un lloc de concentració d'infraestructures i abocaments. En definitiva, un espai sense atractiu per a la ciutadania i d'accés difícil i confús.
La recuperació del tram metropolità del Llobregat no es pot fer però al marge de les condicions actuals d'ús i ocupació i anant a la recerca de les condicions ecològiques i paisatgístiques d'abans de la forta implantació industrial, residencial i d'infraestructures. Cal assumir que la millora de la qualitat ambiental no passa per un retorn a l'època anterior a l'intens desenvolupament metropolità de mitjans del segle XX. Del que es tracta és de construir un nou pacte entre la realitat territorial i el conjunt de l'ecosistema fluvial per arribar a un compromís de futur més sostenible. Així, ens proposem una estratègia consistent en l'anàlisi d'aquells factors més crítics per a la salut del conjunt de l'ecosistema fluvial amb l'objectiu d'anar potenciant processos que condueixin a fer-lo progressivament capaç d'adquirir dinàmiques positives d'autoregeneració, en lloc de tractar-lo com a subjecte pacient d'actuacions de millora que requereixin cada vegada uns majors nivells d'inversió i manteniment.
Des del punt de vista social cal restablir les relacions entre la ciutadania i el riu amb una nova reformulació que no contempla el retorn a la utopia d'una intima relació de les poblacions i el riu en una societat bolcada a l'agricultura, com fa més de mig segle. Tampoc es tracta de portar l'espai fluvial a la iconografia dels parcs urbans prescindint de la seva dimensió històrica i ecològica, ja que aquesta versió seria tant reduccionista com inviable si considerem la gran extensió i les funcionalitats del riu.
Reiterem doncs que treballar en la recuperació de rius metropolitans com el Llobregat no s'ha de formular en base a estratègies orientades al retorn al passat sinó que calen projectes en clau de futur amb una voluntat experimental i amb un estudi minuciós dels diferents models existents de recuperació fluvial urbana. Perquè des dels anys 80 s'han executat, en diferents parts del món, nombroses actuacions de recuperació de rius amb la idea de revitalitzar-los i integrar-los a les ciutats. Un exemple paradigmàtic, tal vegada el primer, és el del riu Don a Toronto amb més de 30 anys d'antiguitat. Seguint-ne l'estela, hi ha hagut un conjunt d'actuacions en diferents àrees metropolitanes del món entre les quals trobem nombrosos casos d'excel·lència com el Emsher Park a Alemanya o el riu Guadalupe a Califòrnia.
No s'ha d'oblidar que, al marge d'aquestes experiències, la complexitat dels projectes en els ambients fluvials, tant diversos i amb règims tant específics, fan que cada cas sigui, d'alguna manera, irrepetible. I d'això en tenim l'exemple més proper possible en el Besòs, l'altre riu de la plana de Barcelona: la restauració del seu tram baix, efectuada a principis del segle XXI, és un cas completament diferent en molts aspectes i que va requerir de solucions també diferents.
Puja
Valor ecològic
El riu Llobregat i els espais naturals que l’envolten tenen un gran valor ecològic dins del territori metropolità.
Tot i la forta presència d’infraestructures, zones urbanes i l’ús públic intensiu, els esforços per recuperar i integrar els ecosistemes han donat bons resultats. Avui dia, hi trobem una gran diversitat d’hàbitats que acullen més de 2.500 espècies de plantes i animals.
Els ocells són els protagonistes de la biodiversitat del Llobregat.
El delta del Llobregat és una zona clau dins la ruta migratòria entre Àfrica i Europa. Hi crien i hi passen l’hivern espècies molt importants, com el bitó, la baldriga balear i l’àliga pescadora, algunes en perill crític d’extinció. Per això, el delta va ser declarat Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) l’any 1994, i ampliat fins al pont de la N-340 a Molins de Rei l’any 2024.
El riu també actua com a corredor verd entre l’interior i la costa.
Connecta espais naturals com Collserola, les Muntanyes del Baix i la Serra de l’Ordal, i facilita el moviment de la fauna i la conservació dels ecosistemes.
Per conservar aquests valors naturals, cal garantir la connexió ecològica del Llobregat amb la resta del territori.
També és important protegir i millorar el patrimoni natural i la biodiversitat. Des de l’AMB, es treballa amb una mirada més global, centrada en millorar els processos naturals que mantenen els ecosistemes vius i funcionals, més enllà de protegir només els espais.
-
Recuperació de la qualitat
Durant els darrers anys s'han realitzat moltes i diverses inversions per recuperar el riu que, com a conseqüència de la intensa activitat que se n'ha fet de les seves aigües i del desenvolupament de les ciutats i les infraestructures al llarg dels anys, va arribar a estar molt contaminat.
Com en el passat, també en els nostres dies l'aigua del riu Llobregat no només té una gran importància ambiental sinó també pels múltiples serveis que dona a la societat, com per exemple que el riu és una de les principals fonts de subministrament d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona, on a través de les potabilitzadores (Estacions de Tractament d'Aigua Potable - ETAP) d'Abrera i Sant Joan Despí es tracta l'aigua captada al medi ambient per a fer-la potable per al consum humà. També té un gran pes econòmic degut a la importància que té per al manteniment de les explotacions agràries que l’envolten i l’ús industrial que se’n pot fer. D’altra banda, gràcies a l’aigua regenerada de les ERA (Estacions de Regeneració d’Aigua) a partir de l’aigua de les EDAR (Estacions Depuradores d’Aigües Residuals) és pot fer aquesta reutilització de les aigües per aquests i altres usos, com ara la neteja urbana. En podeu trobar més informació a la pàgina de reutilització.
Finalment destacar que al tram final del Llobregat trobem diferents punts on es realitza una recàrrega intensiva dels aqüífers subterranis de la Vall Baixa, destaquen en aquest sentit les basses de recàrrega de Ca n'Albareda a Castellbisbal i les basses d'infiltració de Sant Vicenç dels Horts.
Puja
Gestió i manteniment
Una de les funcions vitals del riu Llobregat és el rol d’espai públic o col·lectiu i la seva contribució directa i indirecta sobre la salut i benestar de les persones. Els darrers anys el riu va acollir 200.000 visitants i 2,5 milions de visites, d’aquí sorgeix un dels principals reptes: la complexitat de gestionar un espai natural amb valors ambientals molt rellevants però també amb funcionalitats pròpies d’un espai públic amb una gran afluència, cercant la convivència entre la preservació dels seus valors i funcionalitat ecològica, els espais urbans i el seu ús per part de la ciutadania.
Des del 2006 l’AMB intervé en la gestió de l’espai fluvial del Llobregat, en col·laboració amb els ajuntaments riberencs, i es centra en el manteniment de les plantacions existents, així com dels camins principals.
L’àmbit del servei de manteniment va des de Castellbisbal (pont del Diable) fins al Prat del Llobregat i l’Hospitalet del Llobregat (al pont de la C-51). Amb una superfície total de gairebé 4 km2, dels quals gairebé 3 km2 (80%) formen part de la zona fluvial i la resta es consideren espai consolidat (inclouen els 65km de camins).
Amb això, el manteniment del Llobregat es du a terme seguint l’objectiu principal de regeneració i naturalització de l’ecosistema fluvial per garantir la conservació dels principals valors de l’espai. Partint d’aquest objectiu es busca millorar l’adaptabilitat i incrementar la resiliència de l’entorn fluvial tenint en compte els escenaris del canvi climàtic a través d’una gestió sostenible que redueixi els impactes ambientals i respecti l’entorn mentre es potencien els serveis ecosistèmics proveïts per aquest espai.
Les tipologies de manteniment difereixen en intensitat, freqüència i tasques i estan enfocades a afavorir els processos naturals, son:
- Treballs sobre la vegetació (potenciar l’estratificació vertical, fomentar diferents espècies, eliminar invasores, desbrossades i tales selectives..).
- Gestió de l’aigua (manteniment d’espais (estacionalment o puntualment) que serveixen per (canalitzar, laminar o emmagatzemar aigua) de pluja, excedents de reg o fonts alternatives).
- Manteniment de camins i d’infraestructures (arranjament, neteja, desherbatge..).
- Gestió de l’ús públic
Les tasques i gestions es coordinen amb les entitats de govern local a través del portal d’ajuntaments i queden regulades per convenis específics amb els ajuntaments de cada municipi de l’àmbit del Llobregat. Aquests municipis són El Prat de Llobregat, Pallejà, Corbera, L’Hospitalet, El Papiol, Molins de Rei, Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi de Llobregat i Castellbisbal.
Puja