Àrea Metropolitana de Barcelona

Perquè l'hàbitat dels parcs pugui ser més apropiat per a la fauna, és convenient crear llocs que redueixin el risc de depredació, que ofereixin possibilitats d'alimentació i termoregulació i que n'evitin la deshidratació. L'absència d'aquests indrets pot limitar tant l'establiment com la dispersió de les poblacions de diversos grups faunístics.
Els tòtems o arbres morts i els elements construïts amb troncs foradats de diferents mides, tubs, pedres, pinyes i altres tipus de materials semblants són llocs càlids que faciliten l'estada d'insectes i aràcnids durant l'hivern i racons per a la cria: ajuden a niar diferents espècies d'abelles, larves d'escarabats, centpeus i porquets de Sant Antoni.
Les pedres acullen aranyes, escarabats, abelles solitàries, cuques de llum, grills, saltamartins o mantis religioses. Als tubs hi van aranyes, formigues i escarabats. També afavoreixen els rèptils (aliment, refugi i insolació), els ocells (perxa per caçar i reposar, alimentació i refugi interior), els invertebrats xilòfags o sapròfits, els fongs, les molses i fins i tot algun petit mamífer com els eriçons (refugi i alimentació), així com d'altres grups faunístics que s'hi alimenten.
En la mesura del possible, s'utilitzen materials provinents del mateix parc on s'ubiquen. 

• Proporcionar refugi, aliment, punts de guaita, zones d'insolació o termoregulació, joca o llocs d'hibernació a diferents grups faunístics.
• Potenciar l'estructura vertical de l'hàbitat: dona estructura al medi i l'enriqueix amb espècies.
• Aprofitar el valor pedagògic i naturalista d'aquest ecosistema com a recurs educatiu, que facilita l'observació d'espècies d'insectes, aràcnids, rèptils i fins i tot algun petit mamífer, com els eriçons, i també afavoreix el seguiment de la biodiversitat del parc de manera participativa.