Objectius

De les infraestructures de formigó a les vies cíviques

Integració urbana


Vertebrar el territori metropolità significa donar un paper estructurador i d'ordre als elements urbans de la metròpolis. Sobretot ara que entenem la metròpolis com un àmbit de reflexió rellevant per construir les estratègies de futur i deixem enrere la idea del model territorial de Barcelona central - perifèria per avançar en la construcció d'una Barcelona com a metròpolis de ciutats. 
Antecedents
A principis dels anys setanta, la Barcelona metropolitana evolucionava cap a un model territorial marcat per grans infraestructures del transport que responien a un sistema econòmic i productiu que conduïa a la segregació social i a la fragmentació funcional del territori. Un fenomen sorgit com a conseqüència de la separació creixent entre el lloc de treball i la residència, i en segon terme, com a resultat de l'augment de l'oferta turística i d'oci de cap de setmana.

Antecedents
  • De l'aposta pel cotxe a la mobilitat sostenible
    L'aposta pel cotxe com a solució única a la necessitat del desplaçar-se va conduir a un model territorial força rígid, monofuncional i fragmentat, on el ciutadà gaudia de la velocitat i el lliure moviment per una metròpolis condicionada pel cotxe. Va ser el 1992, pels Jocs Olímpics, quan la construcció de les rondes a mode de cinturó va afavorir un nou model de mobilitat, més compacte i eficient que, per exemple, va descongestionar l'Eixample i va començar a fer entreveure noves necessitats de convivència entre les infraestructures de formigó i la ciutat real, la que trepitgem cada dia, la de la plaça, el carrer i el barri. 

    Des de llavors, s'han urbanitzat molts centres urbans, amb noves condicions de qualitat urbana per als vianants, l'ampliació de les voreres i l'augment de l'arbrat.

    La xarxa de metro s'ha estès i ha superat els límits municipals de la Barcelona central i ha apaivagat, així, el dèficit de mobilitat tot reforçant el transport públic metropolità.

    Ha arribat el moment de traslladar la pacificació de les vies ràpides que ha viscut Barcelona a les darreres dècades a altres municipis de l'àmbit metropolità.

    Des de la urbanització de la Via Favència el 1960, a la via Júlia el 1985 o la transformació de la Meridiana el 1998, Barcelona s'ha preocupat per crear una xarxa viària (de carrers) més amable. I ara és el torn de les ciutats que conformen la metròpolis.

    La mobilitat del territori metropolità actual es caracteritza per un gran nombre de desplaçaments a peu i en bicicleta, ja que més d'un 50% dels desplaçaments es produeixen d'aquesta manera. En aquest sentit, el tema de la integració urbana de grans infraestructures es relaciona estretament amb els objectius metropolitans sobre la mobilitat sostenible i els reptes ambientals que marca Europa per a l'any 2020.

    Pacificar les vies i convertir-les en veritables espais públics és una acció transversal que va acompanyada d'altres projectes, també recollits al PAM 2015-2019, com millorar el transport públic i potenciar la intermodalitat, i així incidir en la millora de la qualitat de l'aire i de la qualitat de vida de les persones. 

    Avui en dia ens trobem, doncs, en una situació de canvi de mentalitat: partint del model de la Gran Barcelona, que té un creixement urbà sense límits a mode de "taca d'oli", es comença a deixar de veure l'àmbit metropolità com un binomi centre-perifèria i s'enforteix un model obert, discontinu i articulat, lligat als nuclis dels municipis, propi d'una metròpolis de ciutats; un model metropolità més compacte, integrador i divers, amb actuacions a escales diferents –més grans i més petites–, on l'espai públic, el de les persones, té un paper protagonista amb l'objectiu de vertebrar la metròpolis per sobre de les grans infraestructures.

    Aquest és un repte que ara està sobre la taula de les institucions que lideren les grans metròpolis del segle XXI arreu del món.
Objectiu 2015-2019
La integració urbana és un dels objectius prioritaris dins de l'acord de govern del mandat 2015-2019. En aquest sentit, queda reflectit dins l'objectiu 2 de l'àmbit de "Territori" del Pla d'Actuació Metropolitana (PAM 2015-2109) que parla de "desplegar un model de coordinació de les infraestructures per a la cohesió social i territorial a escala metropolitana", s'hi exposa la voluntat de liderar una plataforma de coordinació i col·laboració institucional, a escala local, entorn de les infraestructures d'interès metropolità.

Una acció que té un caràcter de múltiples escales, per la implicació supramunicipal i la doble estratègia metropolitana i local, i una condició transversal per la repercussió en l'espai públic, la mobilitat i el medi ambient. 

Línia d'intervenció 2 de l'àmbit de Territori (PAM 2015-2019)
2.1.4 -Aportar suport tècnic als municipis per tal de contribuir a la integració territorial de les infraestructures de manera compatible amb els criteris de desenvolupament econòmic, social i ambiental del territori.

La integració urbana de les infraestructures del transport és un dels reptes a què s'enfronten moltes metròpolis d'arreu del món. Per a la metròpolis de Barcelona, l'AMB estudia alguns projectes per integrar nous espais d'ús ciutadà als marges de les carreteres i recuperar la continuïtat urbana entre barris. L'objectiu és transformar aquests espais monofuncionals perquè els vianants i les bicicletes també en siguin protagonistes. 

Evolució del territori

Mapa comparatiu del territori entre el 1956 i el 2014